Anar al contingut

Kinesiología

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Est artícul tracta sobre l'estudi científic del moviment del cos. Per a la tècnica de medicina alternativa relacionada en la quiropráctica vore Kinesiología aplicada.
Una série d'imàgens que representen l'investigació (esquerra) i la pràctica (dreta) en el camp de la kinesiología acadèmica.

La kinesiología o quinesilogía[1][2] (del grec kínēsis 'moviment', i logos, 'tractat, estudi') és l'estudi científic del moviment del cos. La kinesiología aborda els principis i mecanismes de moviments fisiològics, biomecànics i psicodinámicos. Les aplicacions de la kinesiología a la salut humana (és dir, kinesiología humana) inclouen biomecánica i ortopèdia (força i acondicionament), psicologia del deport (control motor) adquisició d'habilitats i aprenentage motor, métodos de rehabilitació (teràpia física i ocupacional) i fisiologia del deport i l'eixercici. Els estudis del moviment humà i animal inclouen mides de sistemes de seguiment de moviment, electrofisiología de l'activitat muscular i cerebral. Aixina com varis métodos per a monitorear la funció fisiològica i atres tècniques d'investigació cognitiva i conductual.[3][4]

Història

L'anàlisis de gravacions del moviment humà, iniciat per E. Muybridge, ocupa un lloc destacat en la kinesiología.
En 1894, el baró suec Nils Posse (1862-1895) va escriure el llibre "La Kinesiología Especial de la Gimnàsia Educativa".

El Royal Central Institute of Gymnastics va ser fundat en 1813 en Estocolm, Suècia per Pehr Henrik Ling. Va ser la primera escola de fisioteràpia del món, formant a centenars de mèdics gimnastas que varen difondre la fisioteràpia sueca per tot lo món. En 1887, Suècia va ser el primer país del món en otorgar una llicència estatal nacional a fisioterapeutes.[5]

El mege gimnasta i kinesiólogo suec Carl August Georgii, professor de l'Institut Real Central de Gimnàsia en Estocolm, va ser qui va crear i va falcar el terme kinesiología en 1854.El terme Kinesiología és una traducció lliteral al grec+españól de la paraula sueca original Rörelselära, que significa "ciència del moviment". Va ser la base de la medicina gimnàstica, la fisioteràpia i teràpia física original, desenrollada per més de 100 anys en Suècia (a partir de 1813).


La nova teràpia mèdica creada en Suècia es va cridar originalment Rörelselära, i més vesprada en 1854 es va traduir al nou terme internacional "Kinesiología". La kinesiología consistia de casi 2000 moviments físics i 50 tipos diferents de tècniques de teràpia de massage. Tots s'usaven per a afectar diverses disfuncions i inclús malalties, no solament en l'aparat de moviment, sino també en la fisiologia interna humana. Aixina, la kinesiología clàssica i tradicional original no era solament un sistema de rehabilitació per al cos, o biomecánica com en la kinesiología acadèmica moderna, sino també una nova teràpia per a aliviar i curar malalties, en afectar el sistema nerviós autònom, òrguens i glàndules en el cos.[5][6]

En 1886, el mèdic gimnasta suec Nils Posse (1862-1895) va introduir el terme kinesiología en EE. UU. Nils Posse es va graduar del Royal Gymnastic Central Institute en Estocolm, Suècia i va ser fundador del Posse Gymnasium en Boston, MA. i ensenyava en el Boston Normal School of Gymnastics.[7] La Kinesiología Especial de la Gimnàsia Educativa va ser el primer llibre escrit en el món en la paraula "Kinesiología" en el títul del llibre. Va ser escrit per Nils Posse i publicat en Boston entre 1894 i 1895.[8]

El primer departament de kinesiología del món es va inaugurar en 1967 en l'Universitat de Waterloo, Canadà.[9]

Principis

Adaptació per mig de l'eixercici

Resum d'adaptacions a llarc determini a l'eixercici aeròbic i anaeròbic regular. L'eixercici aeròbic pot causar vàries adaptacions cardiovasculars centrals, inclós un aument en el volum sistólico (VS)[10] i la capacitat aeròbica màxima ( VO2 máx ),[11] aixina com una disminució en la freqüència cardíaca en repòs.[12][13][14] Les adaptacions a llarc determini a l'entrenament de resistència, la forma més comuna d'eixercici anaeròbic, inclouen hipertrofia muscular,[15][16] un aument en l'àrea de secció travessera fisiològica de músculs i un aument en l'impuls neural,[17][18] abdós conducentes a un aument de la força muscular.[19] Les adaptacions neuronals comencen més ràpidament i s'estabilisen abans de la resposta hipertrófica.[20][21]

L'adaptació a través del eixercici és un principi clau de la kinesiología que es relaciona en la millora de l'estat físic en els atletes, aixina com en la salut i el benestar de les poblacions clíniques. L'eixercici és una intervenció simple i establida per a molts trastorns del moviment i afeccions musculoesqueléticas per la neuroplasticidad del cervell[22] i l'adaptabilitat del sistema musculoesquelético.[19] S'ha demostrat que l'eixercici terapèutic millora el control neuromotor i les capacitats motores tant en poblacions normals[23] com a patològiques.[11][24]


Hi ha molts tipos diferents d'intervencions en eixercici que es poden aplicar en kinesiología a poblacions atlètiques, normals i clíniques. Les intervencions d'eixercici aeròbic ajuden a millorar la resistència cardiovascular.[25] Els programes d'entrenament de força anaeròbics poden aumentar la força muscular, potència[26] i la massa corporal magra.[27] Es pot atribuir una disminució del risc de caigudes i un aument del control neuromuscular als programes d'intervenció de l'equilibri.[28] Els programes de flexibilitat poden aumentar el ranc funcional de moviment i reduir el risc de lesions.[29]


En conjunt, els programes d'eixercici poden reduir els síntomes de depressió[30] i el risc de malalties cardiovasculars[31] i metabòliques.[32] Ademés, poden ajudar a millorar la calitat de vida,[33] els hàbits de somi, la funció del sistema immunològic[34] i la composició corporal.[35]

Neuroplasticidad

La plasticidad adaptativa junt en la pràctica en tres nivells: En el nivell de comportament, l'eixercite (per eixemple, taxa d'èxit i precisió) va millorar despuix de la pràctica.[36][37] A nivell cortical, les àrees de representació motora dels músculs actuantes s'engrandixen. Es reforça la conectivitat funcional entre la corfa motora primària i l'àrea motora suplementària.[38][39][40][41][42][43][44] A nivell neuronal el número de dendritas i neurotransmisores aumenta en la pràctica.[45][46]

La neuroplasticidad també és un principi científic clau utilisat en kinesiología per a descriure cóm es relacionen el moviment i els canvis en el cervell. El cervell humà s'adapta i adquirix noves habilitats motores basades en este principi, lo que inclou canvis cerebrals tant adaptatius com desadaptativos.

Plasticidad adaptativa


L'evidència empírica recent indica l'impacte significatiu de l'activitat física en la funció cerebral. Per eixemple, una major cantitat d'activitat física s'associa en una funció cognitiva millorada en els adults majors.[47] Els efectes de l'activitat física es poden distribuir per tot el cervell, donant com resultat una major densitat de matèria grisa i integritat de la matèria blanca despuix de l'entrenament físic,[48][49] i / o en àrees específiques del cervell, com una major activació en la corfa prefrontal i l'hipocamp.[50] La neuroplasticidad és també el mecanisme subjacent de l'adquisició d'habilitats. Per eixemple, despuix d'un entrenament a llarc determini, els pianistes varen mostrar una major densitat de matèria grisa en la corfa sensoriomotora i integritat de la matèria blanca en la càpsula interna en comparació als no músics.[51][52]

Plasticidad desadaptativa


La plasticidad desadaptativa es definix com neuroplasticidad en efectes negatius o conseqüències perjudicials en la conducta.[53][54] Poden ocórrer anomalies del moviment entre persones en i sense lesions cerebrals per una remodelació anormal en el sistema nerviós central.[55] La falta d'us deprés és un eixemple que s'observa comunament entre els pacients en dany cerebral, com un accident cerebrovascular. Pacients que han sofrit un accident cerebrovascular han deprés a suprimir el moviment parético de les extremitats despuix d'una experiència fallanca en l'us de la mà parética. Açò pot causar una disminució de l'activació neuronal en àrees adjacents a la corfa motora infartada.[56][57]


En la pràctica clínica i la investigacióna existixen molts tipos de teràpies dissenyades per a superar la plasticidad desadaptativa, com per eixemple la teràpia de moviment induïda per restricció, l'entrenament en cinta rodante en soport de pes corporal i la teràpia de realitat virtual. S'ha demostrat que estes intervencions milloren la funció motora en les extremitats paréticas[58][59][60] i estimulen la reorganisació cortical[61][62][63] en pacients en dany cerebral.

Redundància motora

Animació que ilustra el concepte de redundància motora: l'acció motora de posar el dit en contacte en un punt en l'espai es pot conseguir utilisant una àmplia varietat de configuracions de les extremitats.

La redundància motora és un concepte àmpliament utilisat en kinesiología el qual establix que, per a qualsevol tasca que el cos humà puga realisar, existix efectivament un número illimitat de formes en que el sistema nerviós podria conseguir eixa tasca. Esta redundància apareix en múltiples nivells en la cadena d'eixecució motora:[64]

  • La redundància cinemàtica significa que per a una ubicació final desijada (per eixemple, de la mà o un dit), existixen moltes configuracions de les articulacions que produirien la mateixa ubicació final en l'espai.
  • La redundància muscular significa que el mateix torque articular net podria ser generat per moltes contribucions relatives diferents de músculs individuals.
  • La redundància d'unitats motores significa que per a la mateixa força muscular neta, la força podria ser generada per moltes contribucions relatives diferents d'unitats motores dins d'eixe múscul.

El concepte de redundància motora s'explora en numerosos estudis,[65][66][67] generalment en l'objectiu de descriure la contribució relativa d'un conjunt d'elements motors (per eixemple, músculs) en varis moviments humans, i cóm estes contribucions poden ser predites a partir d'una teoria integral. Han sorgit dos teories distintes (pero no incompatibles) sobre cóm el sistema nerviós coordina elements redundantes: Simplificació i optimisació:

  • En la teoria de la simplificació, els moviments complexos i les accions dels músculs es construïxen a partir de moviments més simples, a sovint coneguts com a primitius o sinèrgies, lo que resulta en un sistema més simple de controlar per al cervell.[68][69]
  • En la teoria de l'optimisació, les accions motores sorgixen de la minimisació d'un paràmetro de control, com el cost energètic del moviment o errors en l'eixercite del moviment.[70]

Vore també

Referències

  1. ↑ «kinesiología | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 24 de setembre de 2020.
  2. ↑ «quinesiología | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 24 de setembre de 2020.
  3. ↑ Bodo Rosenhahn, Reinhard Klette and Dimitris Metaxas (eds.). Human Motion - Understanding, Modelling, Capture and Animation. Volume 36 in Computational Imaging and Vision, Springer, Dordrecht, 2007
  4. ↑ Ahmed Elgammal, Bodo Rosenhahn, and Reinhard Klette (eds.) Human Motion - Understanding, Modelling, Capture and Animation. 2nd Workshop, in conjunction with ICCV 2007, Rio de Janeiro, Lecture Notes in Computer Science, LNCS 4814, Springer, Berlin, 2007
  5. ↑ 5,0 5,1 «The First Historical Movements of Kinesiology: Scientification in the Borderline between Physical Culture and Medicine around 1850».The International Journal of the History of Sport.27(11)
    1892–1919.doi:10.1080/09523367.2010.491618.
  6. ↑ Ottosson, Anders (2007). Sjukgymnasten - vart tog han vägen? En undersökning av sjukgymnastyrkets maskulinisering och avmaskulinisering 1813-1934, Gothenburg Sweden, Göteborg Sverige: Doctoral Theses from University of Gothenburg. ISBN 978-91-88614-56-8.
  7. ↑ «Archived copy». Archivat des d'el original, el 7 de novembre de 2017. Consultat el 6 de novembre de 2017.
  8. ↑ www.kinesiology.com. «Kinesiology.com - manual muscle testing MMT». kinesiology.com. Archivat des d'el original, el 7 de novembre de 2017. Consultat el 27 d'abril de 2018.
  9. ↑ «Home - Kinesiology». uwaterloo.ca. Archivat des d'el original, el 2012-10-21. Consultat el 27 d'abril de 2018.
  10. ↑ «Exercise-training-induced changes in metabolic capacity with age: the role of central cardiovascular plasticity».Age (Dordrecht, Netherlands).36(2)
    665–676.doi:10.1007/s11357-013-9596-x.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Physiological outcomes of aerobic exercise training in hemiparetic stroke patients.».Stroke: A Journal of Cerebral Circulation.26(1)
    101–5.doi:10.1161/01.str.26.1.101.
  12. ↑ «Endurance exercise training has a minimal effect on resting heart rate: the HERITAGE Study.».Medicine & Science in Sports & Exercise.28(7)
    829–35.doi:10.1097/00005768-199607000-00009.
  13. ↑ (2003).«Effect of endurance exercise on autonomic control of heart rate.».Sports Medicine.33(1)
    33–46.doi:10.2165/00007256-200333010-00003.
  14. ↑ «Endurance exercise training‐induced resting Bradycardia: A brief review».Sports Medicine, Training and Rehabilitation.8(1)
    37–77.doi:10.1080/15438629709512518.
  15. ↑ «The effects of a resistance-training program on strength, body composition and baseline hormones in male athletes training concurrently for rugby union 7's.».The Journal of Sports Medicine and Physical Fitness.53(1)
    34–41.
  16. ↑ «Postexercise hypertrophic adaptations: a reexamination of the hormone hypothesis and its applicability to resistance training program design».Journal of Strength and Conditioning Research.27(6)
    1720–30.doi:10.1519/JSC.0b013i31828ddd53.
  17. ↑ «Neural drive increases following resistance training in patients with multiple sclerosis.».Journal of Neurology.260(7)
    1822–32.doi:10.1007/s00415-013-6884-4.
  18. ↑ «Skeletal muscle adaptations during early phase of heavy-resistance training in men and women.».Journal of Applied Physiology.76(3)
    1247–55.doi:10.1152/jappl.1994.76.3.1247.
  19. ↑ 19,0 19,1 (2007).«The adaptations to strength training : morphological and neurological contributions to increased strength.».Sports Medicine.37(2)
    145–68.doi:10.2165/00007256-200737020-00004.
  20. ↑ «Neural factors versus hypertrophy in the clave course of muscle strength gain.».American Journal of Physical Medicine.58(3)
    115–30.
  21. ↑ (1989).«Changes in force, cross-sectional area and neural activation during strength training and detraining of the human quadriceps.».European Journal of Applied Physiology and Occupational Physiology.59(4)
    310–9.doi:10.1007/bf02388334.
  22. ↑ (2008).«Exercise-mediated locomotor recovery and lower-limb neuroplasticity after stroke.».Journal of Rehabilitation Research and Development.45(2)
    205–20.doi:10.1682/jrrd.2007.02.0034.
  23. ↑ (2012).«A single bout of exercise improves motor memory».PLoS ONE.7(9)
    i44594.doi:10.1371/journal.posa.0044594.
  24. ↑ «Exercise and neuroplasticity in persons living with Parkinson's disease.».European Journal of Physical and Rehabilitation Medicine.45(2)
    215–29.
  25. ↑ «Both aerobic endurance and strength training programmes improve cardiovascular health in obese adults.».Clinical Science.115(9)
    283–93.doi:10.1042/CS20070332.
  26. ↑ «Changes in power with resistance training in older and younger men and women.».The Journals of Gerontology. Séries A, Biological Sciences and Medical Sciences.54(11)
    M591–6.doi:10.1093/gerona/54.11.m591.
  27. ↑ «Increased energy requirements and changes in body composition with resistance training in older adults.».The American Journal of Clinical Nutrition.60(2)
    167–75.doi:10.1093/ajcn/60.2.167.
  28. ↑ «The effect of fall prevention exercise programmes on fall induced injuries in community dwelling older adults: systematic review and meta-analysis of randomised controlled trials».BMJ (Clinical Research Ed.).347(20)
    f6234.doi:10.1136/bmj.f6234.
  29. ↑ «Increasing hamstring flexibility decreases lower extremity overuse injuries in military basic trainees.».The American Journal of Sports Medicine.27(2)
    173–6.doi:10.1177/03635465990270021001.
  30. ↑ «High exercise levels llaure related to favorable sleep patterns and psychological functioning in adolescents: a comparison of athletes and controls.».The Journal of Adolescent Health.46(2)
    133–41.doi:10.1016/j.jadohealth.2009.06.018.
  31. ↑ «Exercise during military training improves cardiovascular risk factors in young men.».Atherosclerosis.216(2)
    489–95.doi:10.1016/j.atherosclerosis.2011.02.037.
  32. ↑ «Exercise and insulin sensitivity: a review.».International Journal of Sports Medicine.21(1)
    1–12.doi:10.1055/s-2000-8847.
  33. ↑ «The beneficial effect of regular endurance exercise training on blood pressure and quality of life in patients with hypertension.».Clinical and Experimental Hypertension (New York, N.Y. : 1993).26(3)
    255–65.doi:10.1081/ceh-120030234.
  34. ↑ «Exercise, infection, and immunity.».International Journal of Sports Medicine.15 Suppl 3
    S131–41.doi:10.1055/s-2007-1021128.
  35. ↑ «Exercise training improves body composition, blood lipid profile and serum insulin levels in obese children.».The Journal of Sports Medicine and Physical Fitness.51(4)
    664–9.
  36. ↑ «Self-reinforcement and external reinforcement in visual-motor learning.».Journal of Experimental Psychology.74(1)
    93–8.doi:10.1037/h0024505.
  37. ↑ «Novice motor skill performance and task experience is influenced by attentional focusing instructions and instruction preferences».International Journal of Sport and Exercise Psychology.7(4)
    488–502.doi:10.1080/1612197X.2009.9671921.
  38. ↑ (2013).«Tool-use practice induïxes changes in intrinsic functional connectivity of parietal areas».Frontiers in Human Neuroscience.7
    49.doi:10.3389/fnhum.2013.00049.
  39. ↑ «Neuroplasticity Subserving Motor Skill Learning».Neuron.72(3)
    443–454.doi:10.1016/j.neuron.2011.10.008.
  40. ↑ «Neural substrates for the effects of rehabilitative training on motor recovery after ischemic infarct».Science.272(5269)
    1791–4.doi:10.1126/science.272.5269.1791.
  41. ↑ «Reorganization of movement representations in primary motor cortex following focal ischemic infarcts in adult squirrel monkeys.».Journal of Neurophysiology.75(5)
    2144–9.doi:10.1152/jn.1996.75.5.2144.
  42. ↑ «Modulation of muscle responses evoked by transcranial magnetic stimulation during the acquisition of new fine motor skills.».Journal of Neurophysiology.74(3)
    1037–45.doi:10.1152/jn.1995.74.3.1037.
  43. ↑ «Motor plasticity induced by synchronized thumb and foot movements.».Experimental Brain Research. Experimentelle Hirnforschung. Experimentation Cerebrale.125(4)
    435–9.doi:10.1007/s002210050700.
  44. ↑ «Central adaptation following heterotopic hand replantation probed by fMRI and effective connectivity analysis.».Experimental Neurology.212(1)
    132–44.doi:10.1016/j.expneurol.2008.03.025.
  45. ↑ «Brain Plasticity and Stroke Rehabilitation : The Willis Lecture».Stroke.31(1)
    223–230.doi:10.1161/01.STR.31.1.223.
  46. ↑ «Voluntary Exercise Induïxes a BDNF-Mediated Mechanism That Promotes Neuroplasticity».Journal of Neurophysiology.88(5)
    2187–2195.doi:10.1152/jn.00152.2002.
  47. ↑ «Successful brain aging: plasticity, environmental enrichment, and lifestyle».Dialogues in Clinical Neuroscience.15(1)
    45–52.
  48. ↑ «BDNF expression in perirhinal cortex is associated with exercise-induced improvement in object recognition memory.».Neurobiology of Learning and Memory.94(2)
    278–84.doi:10.1016/j.nlm.2010.06.006.
  49. ↑ «Teaching an adult brain new tricks: a critical review of evidence for training-dependent structural plasticity in humans.».NeuroImage.73
    225–36.doi:10.1016/j.neuroimage.2012.03.069.
  50. ↑ «Physical activity, brain plasticity, and Alzheimer's disease.».Archives of Medical Research.43(8)
    615–21.doi:10.1016/j.arcmed.2012.09.008.
  51. ↑ «Gray matter density and white matter integrity in pianists' brain: a combined structural and diffusion tensor MRI study.».Neuroscience Letters.459(1)
    3–6.doi:10.1016/j.neulet.2008.07.056.
  52. ↑ «Representational Cortex in Musicians».Annals of the New York Academy of Sciences.930(1)
    300–314.doi:10.1111/j.1749-6632.2001.tb05740.x.
  53. ↑ «Harnessing neuroplasticity for clinical applications».Brain.134(Pt 6)
    1591–609.doi:10.1093/brain/awr039.
  54. ↑ «Pressure, flow, and density relationships in airway models during constant-flow ventilation.».Journal of Applied Physiology.64(5)
    2066–73.doi:10.1152/jappl.1988.64.5.2066.
  55. ↑ «An fMRI study of musicians with focal dystonia during tapping tasks.».Journal of Neurology.257(7)
    1092–8.doi:10.1007/s00415-010-5468-9.
  56. ↑ «An operant approach to rehabilitation medicine: overcoming learned nonuse by shaping».Journal of the Experimental Analysis of Behavior.61(2)
    281–93.doi:10.1901/jeab.1994.61-281.
  57. ↑ «Motor system plasticity in stroke models: intrinsically use-dependent, unreliably useful».Stroke: A Journal of Cerebral Circulation.44(6 Suppl 1)
    S104–6.doi:10.1161/STROKEAHA.111.000037.
  58. ↑ «Treadmill training improves fitness reserve in chronic stroke patients.».Archives of Physical Medicine and Rehabilitation.82(7)
    879–84.doi:10.1053/apmr.2001.23853.
  59. ↑ «Effect of constraint-induced movement therapy on upper extremity function 3 to 9 months after stroke: the EXCITE randomized clinical trial».JAMA: The Journal of the American Medical Association.296(17)
    2095–104.doi:10.1001/jama.296.17.2095.
  60. ↑ «Virtual reality for the rehabilitation of the upper limb motor function after stroke: a prospective controlled trial».Journal of Neuroengineering and Rehabilitation.10
    85.doi:10.1186/1743-0003-10-85.
  61. ↑ «Neural reorganization accompanying upper limb motor rehabilitation from stroke with virtual reality-based gesture therapy.».Topics in Stroke Rehabilitation.20(3)
    197–209.doi:10.1310/tsr2003-197.
  62. ↑ «Cortical reorganization following modified constraint-induced movement therapy: a study of 4 patients with chronic stroke.».Archives of Physical Medicine and Rehabilitation.87(8)
    1052–8.doi:10.1016/j.apmr.2006.04.018.
  63. ↑ «Cortical reorganization induced by body weight-supported treadmill training in patients with hemiparesis of different stroke durations.».Archives of Physical Medicine and Rehabilitation.91(4)
    513–8.doi:10.1016/j.apmr.2009.11.021.
  64. ↑ Bernstein, Nikolai (1967). The Co-ordination and Regulation of Movement, Long Island City, NY: Permagon Press, pp. 196.
  65. ↑ «Motor control strategies revealed in the structure of motor variability.».Exercise and Sport Sciences Reviews.30(1)
    26–31.doi:10.1097/00003677-200201000-00006.
  66. ↑ «The case for and against muscle synergies.».Current Opinion in Neurobiology.19(6)
    601–7.doi:10.1016/j.conb.2009.09.002.
  67. ↑ «Optimal feedback control as a theory of motor coordination.».Nature Neuroscience.5(11)
    1226–35.doi:10.1038/nn963.
  68. ↑ «Combinations of muscle synergies in the construction of a natural motor behavior.».Nature Neuroscience.6(3)
    300–8.doi:10.1038/nn1010.
  69. ↑ «Linear combinations of primitives in vertebrate motor control».Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America.91(16)
    7534–8.doi:10.1073/pnas.91.16.7534.
  70. ↑ «Signal-dependent noise determines motor planning».Nature.394(6695)
    780–4.doi:10.1038/29528.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Kinesiología&oldid=1601535»