L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Faro (Portugal)


Faro (en portugués: <phonos file="Pt-pt_Faro_FF.ogg">[ˈfaɾu]</phonos>; fundada oficialment com Santa Maria de Faro) és una ciudad portuguesa capital del distrito homónimo i de la región del Algarve. Està ubicada en el sur de Portugal i conta en una població de 67 650 habitants (2011). Faro conta en una superfície de 202.6 km².

Dividit en cinc freguesias despuix de la reforma administrativa nacional de 2025 (abans eren quatre), el municipi llimita al nort i a l'oest en São Brás de Alportel, a l'est en Olhão, a l'oest en Loulé i al sur en el oceà Atlàntic. Per autopista està a 278 km de Lisboa, a 111 km de Huelva i a 198 km de Sevilla. Important centre turístic, dispon d'aeroport internacional i d'un destacat patrimoni monumental: Iglesia del Carmen en la capilla de los huesos, la catedral gótica, el palacio de Estoi o les muralles. És també sèu de la Universidad del Algarve. Faro dispon d'una zona comercial en el centre de la ciutat al voltant dels carrers Francisco Gomes, Liberdade i Ferreira Almeida i Carrer de sant António, el principal carrer comercial de la ciutat.[1]

Ademés del turisme, en Faro es desenrollen activitats econòmiques com la peixca, principalment de la tonyina, l'indústria conservera i l'exportació de fruts i corcho.

Junt a Faro s'ubica l'Estany de Ria Formosa, una reserva natural de 170 km², destacat punt d'observació de numeroses espècies d'aus migratòries.

Història

La ciutat ha servit d'almagasén comercial, en un gran sistema comercial basat en l'intercanvi de productes agrícoles, peix i minerals. El seu nom, Ossonoba, un dels més importants centres urbans en la regió sur de Portugal entre el III i VIII d. C., esta zona de la ciutat estava governada per romans i visigodos, havent aplegat a ser conquistada pels musulmans en l'any 713 (reforçada per un nou mur construït a instàncies del príncip àrap Ben Bekr, en el IX).

Despuix de l'independència de Portugal (que data de 1143), Alfonso I (primer rei de Portugal) i els seus successors varen començar a ampliar el sur del país, a continuació, conquistar els territoris ocupats pels musulmans, que va culminar en la conquista del Algarve i de la ciutat de Faro en l'any 1249, per les tropes de Alfonso III.[[Archivo:FaroKesklinn.jpg|miniatura|Catedral de Faro.|esquerra]]

El 25 de juliol de 1596, durant el conflicte anglo-espanyol, les tropes angleses baix el mando de Robert Devereux, II conde de Essex, varen assaltar, varen saquejar i varen incendiar la ciutat de Faro. Durant este episodi, varen furtar les més valioses biblioteques de la ciutat, com les de Jerónimo Osório i Fernando Martín Mascarenhas. Tot este patrimoni va passar a formar part de la colecció fundacional de la Biblioteca Bodleiana de Oxford. Tradicionalment s'ha vinculat a este assalt en la desaparició del Pentateuco de Faro, el primer llibre imprés en Portugal.[2][3]

Faro va ser elevada al ranc de ciutat en l'any 1540, i des de 1830 és la capital del Algarve. Faro va ser parcialment destruïda durant el terremoto de 1755, en el que gran part de la seua muralla, aixina com alguns atres edificis, es varen vindre avall.

Geografia

Faro és la capital de la regió del Algarve de Portugal. Es troba situada en la costa sur front a la Ría Formosa. El municipi de Faro es dividix en dos àrees distintes: la costa, que forma part del Parc Natural de Ria Formosa, i el barrocal, caracterisat per tossals i valls, poblats de vegetació típica del Algarve. La zona costera inclou la comunitat de Praia de Faro en la península de Ancão i les illes de Barreta i Culatra.

Freguesias

Les freguesias de Faro són les següents:[4][5]

Clima

[[Archivo:Ria Formosa D8S-85.jpg|miniatura|Flamencos comunes en l'entorn natural de la Ría Formosa.|esquerra]] Faro té un clima mediterráneo (Köppen: Csa), moderat per la corrent transitòria Portugal-Canàries, lo que li conferix certa semblança en el sur de California, encara que no es veu afectat per la calor del mar Mediterráneo en estiu.

Els estius són càlits a calorosos i solejats, en temperatures màximes diürnes promig de 27–35 °C. La calor estiuenca pot prolongar-se fins a ben entrat octubre. El clima en hivern és generalment suau, en al voltant de 6 hores de sol al dia i temperatures promig d'entre 8 i 16 °C en el més més fret. La ciutat rep la major part de les seues precipitacions durant l'hivern; les pluges són escasses entre juny i setembre.

La temperatura mija de la mar és de 16–17 °C en giner, aumentant a 22–24 °C en agost i setembre. Durant els mesos d'estiu, les noches tropicales són freqüents i, en promig, Faro té 45 nits tropicals a l'any, la sifra més alta de Portugal. Faro, de fet, té la temperatura mínima més alta jamai registrada en Portugal, que va anar de 32 °C el 26 de juliol de 2004.[6]

En més de 3000 hores de sol a l'any, Faro sol considerar-se una de les ciutats més solejades d'Europa.

Naturaleza

El punt culminant de la província és la Ria Formosa, un pantà que s'estén pels municipis de Loulé, Faro, Olhão, Tavira i Vila Real de Santo António, comprenent una superfície d'al voltant de 18.400 hectàrees, més 60 quilómetros del riu Ancão a la plaja de Manta Trencada.

Esta és un àrea protegida, un parque nacional, otorgat pel Decret-Llei 373/87 de 9 de decembre de 1987. El sur està protegit del oceà Atlàntic per una cordonera de dunas, formades per dos penínsulas (la península de Faro, que inclou la plaja de Ancão i la playa de Faro, i la península de Cacela, que inclou la plaja de Manta Trencada) i cinc illes-barreres d'arena (Isla Barreta - la més meridional del territori portugués peninsular, Isla de la Culatra, Illa de Armona, Isla de Tavira i Illa de Casetes), que servixen per a protegir la totalitat del Parc.

És un chapull d'importància internacional com a hàbitat d'aus aquàtiques i punt de pas d'aus migratòries entre el Nort d'Àfrica i Europa, objecte de molts estudis realisats per estudiants de la Universidad del Algarve.

   Paràmetros climàtics promig de Faro, Algarve, Portugal  
Mes Gin. Feb. Mar. Abr. Mai. Jun. Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Dec. Anual
Temp. máx. abs. (°C) 21.9 24.7 28.9 30.1 33.6 37.1 44.3 39.6 37.4 33.3 28.6 24.0 44.3
Temp. máx. mija (°C) {{{ene}}} 16.9 19.1 20.4 {{{may}}} 26.4 29.2 28.8 {{{sep}}} 23.2 19.6 {{{dic}}} 22.2
Temp. mín. mija (°C) 7.9 8.7 10.5 11.8 14.0 17.3 19.1 19.4 18.0 15.3 11.7 9.6 13.6
Temp. mín. abs. (°C) -1.2 -1.2 2.3 3.6 6.7 8.0 11.9 13.1 9.9 7.8 2.7 1.2 -1.2
Precipitació total (mm) 59.3 52.0 39.4 38.6 21.7 4.3 1.8 3.9 23.2 60.1 90.4 114.1 508.8
Díes de precipitacions (≥ 0.1 mm) 12 13 9 10 7 4 1 1 3 9 10 11 90
Hores de sol 170.5 165.2 232.5 252.0 313.1 333.0 368.9 353.4 273.0 226.3 183.0 167.4 3038.3
Font: Instituto de Meteorología,[7] World Meteorological Organization[8] (precipitation days), Hong Kong Observatory[9](sunshine hours)
Clima mig Giner Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Decembre
Temp. min/max (°C) 8/16 9/17 11/19 12/20 14/23 17/26 19/29 19/28 18/27 15/23 12/20 10/17
Possibilitat de precipitació 23% 15% 20% 21% 17% 7% 2% 2% 17% 35% 27% 35%
Pluja (en CM) 4,55 3,2 3,15 2,75 1,92 0,26 0,19 0,06 1,72 5,52 6,76 9,45

La temperatura mija anual és de 17,8º centígrats.

Demografia

Gràfica d'evolució demográfica de Faro
Any 1900 1930 1960 1981 1991 2001 2011 2021
Població 22 938 28 456 35 651 45 109 50 761 58 051 65 019 67 650
Senyes segons el nomenclátor publicat per el INE portugués.

Servicios

Transporte

Carreteras

La capital del Algarve té excelents rutes de transport cap a les ciutats veïnes de Olhão i Loulé i les seues prolongacions que conecten en abdós extrems del sur de Portugal, i també una autopista (Via Infant de Sagres), que l'unix en tota la costa del Algarve i en España. A Lisboa s'aplega per l'Auto-Estrada do Sul, per mig de l'autopista Via Infant de Sagres.

Metro

El Metro de Faro que servix a la ciutat de Faro, que s'un en Olhão, Portugal, està en estudi. S'està estudiant si és realment necessari construir un sistema de metro, i vore l'impacte ambiental, el proyecte seria acceptable en térmens de funcionalitat i servici. Si es construïx, serà un sistema per a la Zona Metropolitana, i en l'àmbit de ciutats industrials en el seu Baixas (zona vella), i les seues afores (en enllaç a l'aeroport internacional de Faro i, possiblement, l'illa de Faro).

Aeropuerto

Artícul principal → Aeropuerto de Faro.

miniatura|Entrada de l'aeropuerto de Faro. Faro va prendre la seua vocació cosmopolita en l'obertura del seu aeroport internacional l'11 de juliol de 1965, durant la dictadura de António de Oliveira Salazar.

Hui en dia i gràcies a l'aument de la demanda turística en el Algarve, la ciutat té el tercer aeroport en major tràfic de viagers en Portugal despuix del aeropuerto de Portela en Lisboa i del aeropuerto Francisco Sa Carneiro de Oporto.

Aixina mateix, l'aeroport també és usat per una bona proporció de turistes que viagen cap a la costa oeste de Huelva (España), o pels propis ciutadans onubense que ho usen en els seus desplaçaments,cita requerida degut a que està més prop que el aeropuerto de Sevilla.

Monumentos y lugares de interés

miniatura|El convento de Nossa Senhora da Assunção. [[Archivo:Faro_Chapel.jpg|miniatura|Igreja do Carmo.]] [[Archivo:Palacio_de_Estoi,_Faro_-_Algarve._30.11.2018.jpg|miniatura|Palacio de Estoi.]]

  • Arc de la Vila
  • Muralles
  • Castell
  • Catedral de Faro
  • Palau Episcopal
  • Seminari Episcopal
  • Banc de Portugal
  • Teatre Leth
  • Convent de Sant Francisco
  • Iglésia de Sant Francisco
  • Convent de Sant Antonio dels Capuchinos
  • Capella de Sant Antonio de l'Alt
  • Palacio de Estoi
  • Iglésia de Estoi
  • Iglésia de Santa Bàrbara
  • Colónia del cementeri judeu
  • Capella de Sant Luis
  • Capella del peu de la Creu
  • Ermita de Sant Sebastià
  • Iglésia de

Sant Pedro * Iglesia del Carmen

  • Convent de La nostra Senyora de l'Asunción (museu arqueològic)
  • Iglésia de la Misericòrdia
  • Capella de La nostra Senyora de l'Esperança
  • La nostra Senyora del Descanse
  • Iglésia de La nostra Senyora de la Concepció
  • Cambra de Fotos
  • Horta d'Orfebres (Horta d'Orfebres), (Sol de capità Mor)
  • Graner de Sant Francisco
  • Palacete Belmarço
  • Palauet Guerreirinho

Museos

  • Convent de La nostra Senyora de l'Asunción
  • Museu Marítim Almirant Ramalho Ortigão
  • Museu Regional del Algarve
  • Centre de Ciències de Vida
  • Museu Municipal de Loulé
  • Museu Municipal de Faro

Cultura

miniatura|Puerta de la muralla de Faro. miniatura|Centro histórico de Faro.

Gastronomía

La cuina de Faro es remonta als temps històrics de la presència romana i àrap, en l'adició del clima de la regió un dels principals punts d'interés turístic. Els ingredients frescs reflectixen el sabor de la mar i l'agradable aroma i el fort camp. Des del famós arròs en navaixes (Solen marginatus, Solen siliqua i Solen ensis) cridat "Arroz de Lingueirão" al dolç "Don Rodrigo", fet en armeles i yema.

A continuació es presenta una llista dels millors productes gastronòmics:

Dolços:

  • Don Rodrigo
  • Matalaf de la Nóvia
  • "Queso" de figa i armeles
  • Fruta / animals en massa de almendras
  • Estreles de figues i armeles
  • Folares

Ciudades hermanadas

Referències

  1. ↑ De compres per Faro en Guia local de Faro
  2. ↑ Purcell, Mark(2002).«Warfare and Collection-Building: The Faro Raid of 1596».Library History.doi:10.1179/lib.2002.18.1.17.Consultat el 7/4/2026.
  3. ↑ «Faro Bishop's library books to be identified in Britain». algarvedailynews.com. Consultat el 2026-04-07.
  4. ↑ «Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias» (en portugués). Diário da República (28 de enero de 2013). Consultat el 6 de marzo de 2022.
  5. ↑ «Reposição de freguesias agregadas pela Lei n.º 11-A/2013, de 28 de janeiro, concluindo o procedimento especial, simplificado e transitório de criação de freguesias previsto na Lei n.º 39/2021, de 24 de junho.» (en portugués). Diário da República (13 de marzo de 2025). Consultat el 18 de febrero de 2026.
  6. ↑ Institut do Mar i dona Atmosfera Consultat el 09/07/2026.
  7. ↑ «IPMA - 008». Meteo.pt. Archivat des de l'original, el 25 de noviembre de 2012. Consultat el 10 de julio de 2015.
  8. ↑ «Monthly Averages for Faro, Portugal». World Meteorological Organization. Consultat el 5 de septiembre de 2012.
  9. ↑ «Climatological Normals of Faro». Weather.gov.hk (20 de diciembre de 2012). Archivat des de l'original, el 26 de octubre de 2019. Consultat el 10 de julio de 2015.

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Faro_(Portugal)&oldid=1618809»