Setúbal

Setúbal <phonos file="Pt-pt_Setúbal_FF.ogg">[sɨˈtuβaɫ]</phonos> és una ciutat portuguesa i capital del distrito homónimo, que es localisa en la ribera septentrional del estuario del Sado. Posseïx una superfície de 172,0 km² i la població alcança a un total de 000000000135125135125 habitants (estimació de 2014). Conta en un port marítim.

Des de 1994 està hermanada en la villa española de Tordesillas, la ciutat a on, en el XV, va ser acordada la división de la exploración marítima del mundo entre Portugal i España.

Geografia

[[Archivo:Setubal I.jpg|miniatura|izquierda|Vista de la bahía de Setúbal desde el estuario del río Sado]]

La població del municipi de Setúbal era de 000000000135125135125 habitants, en 2014, en un àrea de 230,33 km². L'àrea urbana de la ciutat pròpiament dita tenia 89303 habitants en l'any 2001.

Setúbal està ubicada en la marge nort del río Sado i es queda a una distància de 7,5 km de Palmela, 27 km de Sesimbra, 47 km de Alcácer do Sal (Alentejo), 48 km de Lisboa, 80 km de Sines (Alentejo), 92 km de Santarém (Ribatejo), 95 km de Évora (Alentejo), 186 km de Badajoz (Extremadura, España), 239 km de Coímbra (Beira Litoral), 253 km de Mérida (Extremadura), 349 km de Oporto (Douro Litoral), 426 km de Sevilla (Andalucía, España), 594 km de Madrid (la capital de España) i a 1211 km de Barcelona, en Cataluña, España

miniatura|Calle en el barrio de Troino con la Iglesia de Nuestra Señora de Anunciada al fondo miniatura|Ayuntamiento en la plaza de Bocage miniatura|Mirador de Fontaínhas - Vista hacia el puerto de Setúbal

Setúbal té numerosos barris, entre ells els barris tradicionals de Troino, Fontainhas, Sants Nicolau i Fonte Nova, àrees a on va viure gran part de la comunitat peixquera. Fontainhas va començar a poblar-se al voltant del XVII, especialment per persones de la zona de Aveiro. Despuix de la construcció de l'avinguda Luisa Todi va ser necessària la creació d'un nou moll. La zona es compon de numerosos carrers estrets i, a diferència del barri de Troino, el barri de Fontainhas està prou inclinat. El Museo del Trabajo Michel Giacometti es troba en esta part de la ciutat, prop del mirador de Fontainhas.

El Barri Salgado, que ya està fòra de les muralles de Setúbal, va ser la zona a on va viure tradicionalment la classe burguesa durant el XIX, perque este barri es troba prop del centre de la ciutat, a on tradicionalment es desenrolla gran part del comerç. Actualment en este barri hi ha alguns establiments relacionats en la salut, aixina com l'estació d'autobusos de la ciutat.

La zona de Saboaria, aixina com la zona de Fontainhas varen ser, durant els XX barris de gran concentració industrial. Fàbriques de conserves de peix en Setúbal, d'estes zones, varen ser reconegudes a nivell nacional.

Hui en dia, en la zona de Saboaria s'instalen varis restaurants, en una variada oferta gastronòmica. També en esta zona estan localisats la majoria dels clubs nocturns i bars de la ciutat, i s'ha fet un esforç per a la revitalisació urbana pels contractistes i el propi ajuntament. Entre els proyectes ya realisats es pot destacar el Programa Polis, que va contribuir a la reorganisació de l'avinguda Luísa Todi, la construcció de la zona residencial de Quinta dona Saboaria i el Parc Urbà de Albarquel, junt a la boca de la estuario del río Sado, i a on es troba la Plaja de la Salut (Praia dona Saúde), l'única plaja urbana de Setúbal.

Encara hi ha una gran cantitat d'atres barris que mereixen atenció social, política i cultural. Entre ells es poden senyalar els barris (d'oest per a este) de Viso, Reboreda, São Francisco Xavier, Alves da Silva, Montalvão, Bonfim, Liceu, Santa Maria dona Graça, Aranguês, Azeda, Conceição, Afonso Costa, Camarinha, Mont Belo, Peixe Fregit, Terroa, Bela Vista, Manteigadas (a on s'ubica la Fira de Santiago), etc. Els més recents estan localisats, sobretot, en l'est de la ciutat com el barri de Val do Cobre.

Organización territorial

El municipi de Setúbal està format per cinc freguesias:

• Azeitão
• Gâmbia - Pontes - Alto da Guerra
• Sado
• São Sebastião
• Setúbal (São Julião, Nossa Senhora da Anunciada e Santa Maria da Graça)

Clima

Setúbal té un clima mediterràneu Csa (templat en estiu sec i calorós) segons la classificació climàtica de Köppen.

Demografia

Gràfica d'evolució demográfica de Setúbal

Any	1864	1900	1930	1960	1981	1991	2001	2011	2021
Població	15 541	25 406	50 456	56 344	98 366	103 634	113 934	121 185	123 519

Senyes segons el nomenclátor publicat per el INE portugués.

La disminució de la població portuguesa entre 2008 i 2014, va tindre com a causa principal la crisis financera del país, la qual va tindre un gran impacte en les condicions socials. Estes circumstàncies negatives han provocat una reducció substancial en la població del país, per les menors taxes de fertilitat i a l'emigració a atres països d'Europa (destacant-se Francia, Inglaterra i Suiza) i a atres països no europeus, com Angola i Brasil, aixina com a la tornada d'emigrants als seus països d'orige. No obstant, al contrari del restant del país, la població en Setúbal, segons les estimativas, va pujar, possiblement per l'estructura econòmica específica de la ciutat.

Història

Toponimia

El topònim ya existia en el topònim romà Cetóbriga (Cetoba o Cetobra + la paraula cèltica briga, que actualment significa poble). De la mateixa manera que atres ciutats ibéricas i en el sur d'Europa, el topònim 'Setúbal' pot estar relacionat en el hidrónimo del río Sado que banya el poble, segons va explicar el geógrafo àrap Edrisi (Muhammad al-Idrisi), sent Xetubre (o Chetubre) el nom árabe d'este riu (que és la tesis de l'historiador José Hermano Saraiva). Els historiadors portuguesos actuals creuen que la propenca ciutat de Troia o Troya, que despuix va ser cridada Ketovion, Ketobriga o Cetobriga, és l'actual Setúbal, per corrupció de la pronunciació original de Ketobriga, que en passar a la forma romana Cetobriga (i encara que en un principi es pronunciaria igual, és dir, com una k) en el temps va terminar pronunciant-se com Cetobriga, o siga, com zetobriga. Despuix esta pronunciació es va deformar en Cetobraga, Cetobra i d'ací a Cetobala, Setubala, i finalment va terminar com Setúbal, que és la forma actual. De tots modos, el topònim 'Setubal' ve de temps molt antics i no hi ha certees sobre el seu orige.

Desde el Neolítico hasta la Reconquista cristiana

[[Archivo:Fábrica romana de Salga 04.jpg|miniatura|Factoría romana de salazón en la ciutat, cridada Cetóbriga pels romans]]

Lloc d'antic poblament pels seus restants paleolíticos i neolíticos, la ciutat va ser fundada pels fenicios cap a l'any 1000 a. C. El poble també va ser visitat per griegos i cartagineses que anaven a la península ibèrica en busca de sal i estany. Durant l'ocupació romana, Setúbal va experimentar un enorme desenroll. Els romans varen establir factories de salazón de pescado i hornos de cerámica en el poble. La caiguda del Imperio romano, i la subsegüent crisis del comerç marítim va dur a l'extinció de la població, que no va resorgir fins al XIII. La caiguda de l'Imperi romà, les invasiones bárbaras i la piratería constant varen provocar un estancament, o la desaparició mateixa de la vila entre els sigles VI i XII. En particular, no hi ha cap registre del XII sobre de l'existència d'este poble. En el XIII el poble va tornar a guanyar importància i va rebre un fuero breu en març de 1249.

Desde la Reconquista cristiana hasta los finales del XVI

[[Archivo:Jesus Convent 5.JPG|miniatura|right|Crucero i frontera del Monasterio de Jesús]] En la primera mitat del XIV la vila de Setúbal, en un àrea territorial relativament menuda, va tindre que afirmar-se lluitant en els municipis veïns de Palmela i Alcacer do Sal, que ya estaven constituïts. Llavors, va escomençar una disputa entre veïns que va terminar en resultat de l'acort de demarcació en 1343 (durant el regnat del rey Alfonso IV). Mentres, una red de muros va ser construïda, deixant fòra als suburbis de Troino i Palhais (barris antics).

En el sigle següent, la realeza i la nobleza portuguesa varen passar a establir residència estacional en Setúbal. L'época dels descubrimientos i conquistas en África varen dur un gran desenroll a Setúbal, i en 1458, el rei Alfonso V i el seu eixèrcit varen partir del port de Setúbal a la conquista de Alcazarseguir (cridada Alcàsser Ceguer pels portuguesos), en l'actual territori de Marruecos. A lo llarc del XV, en el poble, es varen desenrollar vàries activitats econòmiques, principalment relacionades en l'indústria del transporte marítimo i el comercio marítimo, obtenint alts rendiments en els càrrecs cobrats per l'entrada en el seu port.

A finals del XV i principis del XVI, un periodo d'enorme desenroll nacional, varen ser construïts el Convento de Jesús y su Iglesia, per a estajar la Orden Franciscana femenina de Santa Clara. Esta construcció és, molt provablement, una obra arquitectònica de Diogo Boitaca, el mateix que es va encarregar de la construcció del Monasterio de los Jerónimos.

miniatura|izquierda|Grabado de Setúbal en 1547 Va ser en el regnat del rei Juan II (que tenia Setúbal com poblat predilecte) que es varen iniciar els treballs de construcció de la Plaça de la 'Marisma salina' (Praça do Sapal), actualment corresponent a la Plaça de Bocage (Praça do Bocage), la qual és un ex-libris de la ciutat, aixina com la construcció d'un aqüeducte, en 1487, que duya l'aigua al poblat. Estes obres varen ser més vesprada terminades o ampliades pel rei Manuel I. Este monarca va reformar el fur del poble en 1514, pel progrés i al creiximent demogràfic que Setúbal havia registrat en l'últim sigle.

En 1580, la vila va prendre posició en favor de D. Antonio, Prior de Crato, contra l'ocupació eventual del tro portugués per Felipe II de España. Llavors va ser cercada per les tropes espanyoles del duque de Alba. Dos anys més vesprada, Setúbal va ser visitada per Felipe II, que va donar orde de construir el Fuerte de San Felipe, prop del llímit occidental del poblat. Conquistada pel duc d'Alba (1580), l'oposició antiespañola va ser sempre potent (tumults de 1588, 1594, 1603, 1628 i 1630) i en 1640 va proclamar com a rei de Portugal a Juan IV.

Desde el XVII hasta la actualidad

miniatura|right|400px|Setúbal vista desde el río Sado, en 1669 miniatura|right|Vista panorámica de Setúbal en 1860 miniatura|right|Edificio con azulejos típicos portugueses en avenida Luísa Todi En el XVII, Setúbal va alcançar el seu pico de prosperitat quan la sal va jugar un paper de liderage com a moneda de canvi i de retribució a l'ajuda militar otorgada pels Estats europeus a Portugal durant i despuix de la restauración de la independencia y subsiguientes guerras con España. En resposta a este aument, es varen construir despuix de 1640 els nous murs de Setúbal.

Esta prosperitat es va vore interrompuda pel terremoto de 1755, al com es varen associar el maremoto i els incendis provocats per este terremot. Les parròquies de Sant Julián i Anunciada varen ser molt afectades.

En l'11 de novembre de 1858, entre les 7:30 a. m. del matí i les 11:00 a. m. del matí (hora local), Setúbal (dos anys abans de ser promoguda a la categoria de ciudad) va ser violentament afectada per quatre sacsades sísmicas, que el seu epicentro estava en la zona sísmica de Setúbal. Centenars de persones, mig nuetes, varen viure durant 3 dies en les plages i en els camps prop d'este poble, com a conseqüència d'haver perdut les seues llars i les seues robes, que varen ser enterrats baix les enrunes. En la Plaça de Sapal (ara Praça de Bocage), va haver grans danys i enrunes en vàries cases pertanyents a les famílies burguesas de Setúbal. També va haver danys en el barri de Saboaria. No obstant, els danys més significatius es varen produir en el barri de Troino (habitat tant per les clases populares, aixina com per les clases burguesas), a on varen ser destruïdes carrers sancers.

Va ser només en el XIX que Setúbal va recobrar l'increment que anteriorment havia perdut. En 1860 va aplegar el ferrocarril, i també es varen posar en marcha les obres de terraplén del riu i la construcció de l'avinguda Luisa Todi. És en este sigle que varen escomençar a laborar les primeres fàbriques de conservas de sardinas en aceite de oliva i, en paralel, varen guanyar fama les naranjas i el vino moscatel de Setúbal. El 19 d'abril de 1860 Setúbal es va convertir en una ciutat, baix el regnat de Pedro V. En 1863, es va inaugurar la iluminación de gas en la ciutat.

Al regrés del XIX al XX el municipi de Setúbal va registrar una de les taxes de creiximent poblacional més altes de Portugal. Entre 1890 i 1911, el cens del seu principal centre urbà (la ciutat de Setúbal) va aumentar de 17581 a 30346 habitants (70% d'increment). Este tipo de desenroll es va associar en la ràpida integració de l'activitat peixquera en les fàbriques que varen començar a establir-se en la regió. En Setúbal ya s'ubicava el principal port de la peixca nacional, un factor decisiu en la creació d'una pròspera indústria conservera, en una notable capacitat per a atraure a la gent a treballar en este sector econòmic, inclús d'atres regions del país. Sobretot en els barris occidentals de la ciutat, l'immigració resultant de la creació d'estes indústries va atraure a molts habitants originaris de Algarve, en particular en els barris de Troino, Fonte Nova i Viso, ubicats en la parroquia de Anunciada.

A partir de 1906 l'indústria va escomençar a estendre's a sectors distints de les conserves, en l'instalació de Secil (ciment) i de Sapec (agroquímicos, fertilisants i productes fitosanitarios) en 1926, a pesar de que fins a la década de 1960 l'indústria conservera va permanéixer dominant. Des de llavors l'activitat industrial en la ciutat es diversificó més i va guanyar una importància encara més gran, fins als nostres dies.

En 1926, Setúbal va ser elevada a capital de districte, i en 1975 es va convertir en sèu de la diócesis con su nombre.

Economía

[[Archivo:F._Portucel_Soporcel.jpg|miniatura|izquierda|400px|Portucel, en sèu en Setúbal, és el major productor europeu de celulosa blanquejada de eucalipto]] Deu pensar-se que hui en dia que es tracta d'un centre comercial i industrial ubicat a tan sol 32 km de la capital (Lisboa). Segons el cens de 2011, el municipi de Setúbal tenia una población activa de 00000000005851458514 persones, entre les quals el 15,6 % eren desocupats. Entre els que tenien un treball, l'1,6 % estaven treballant en el sector primario, el 24,9 % en el sector secundario i el 73,5 % en el sector terciario. Setúbal és notable per les seues indústries de celulosa, papel, cemento, fertilizantes, productos agroquímicos, atres productes fitosanitarios, energía termoeléctrica, construcción naval i reparació naval. El Port de Setúbal va tindre un rendiment de càrrega de 6058 millons de tonellades en 2012, lo que ho convertix en el quart port més actiu en Portugal, en el 7,4 % del rendiment de càrrega en el país.

miniatura|right|250px|Puerto pesquero en Setúbal

Actividades tradicionales

• Artesanía.
• Piscicultura.
• Salinas.
• Producció agrícola i forestal.
• Activitats de pesca.

Cultura

Fiestas y eventos culturales

[[Archivo:Jesus Convent 3.JPG|right|250px|miniatura|Iglesia del antiguo convento de Jesús, en estil manuelino]] [[Archivo:Iglesia del convento de Jesús, Setúbal, Portugal, 2021-09-10, DD 04-06 HDR.jpg|miniatura|Bóveda manuelina en el Monasteri de Jesús]]

La festa municipal és el 15 de setembre, dedicada al poeta Bocage. No obstant existixen a lo llarc de l'any diversos events, alguns d'ells organisats per l'Ajuntament de Setúbal en l'objectiu de promoure el turisme a les costes. En febrer se celebra el carnestoltes de Setúbal i en març el denominat Serração dona Velha i Feira do Mar en el que es reunixen persones de diverses regions i realisen activitats festives relacionades en la mar. Anualment, en juny de cada any, es realisa en la ciutat el Festroia, un festival de cinema dedicat a la divulgació de películes de naturalea no comercial. Tots els anys, també es realisa, entre finals de juliol i principis d'agost, la Fira de Santiago, un event de naturalea popular.

Monumentos y lugares de interés

[[Archivo:Plaza del ayuntamiento, Setúbal, Portugal, 2012-08-17, DD 02.JPG|miniatura|Estatua del poeta setubalense Manuel María Barbosa du Bocage en la Plaça de Bocage]] [[Archivo:Chafariz_Sapal01.JPG|miniatura|Chafariz (fuente) do Sapal en la Plaza Teófilo Braga, erigida durant el regnat del rei Pedro II (1683-1706)]] El centre històric de la ciutat de Setúbal és un espai comprés entre dos muralles: una medieval i una atra del XVI. En este espai s'agrupa la major part dels monuments i edificis d'interés històric i artístic. Existix una certa harmonia entre els estils gótico i barroco. Un terremot va sacsar la ciutat en l'any 1755 i va deixar chafada en alguns d'estos edificis.

Una llista dels que es poden visitar són:

• Aqueduto dos Arcos (XV).
• Casa de Bocage (Poeta setubalense).
• Casa do Corpo dona Guarda - Praça Bocage.
• Molino de Marea - Herdade dona Mourisca.
• Casa dones Quatro Cabeças.
• Casa do Corpo Sant.
• Castelo (castillo) de São Filipe - Edificat en 1582 per Felipe I de Portugal (Felipe II de España).
• Chafariz (font) do Sapal - Praça Teófilo Braga.
• Cruzeiro (travessia) de Setúbal - Praça Miguel Bombarda.
• Edifício dos Paços do Concelho - Praça Bocage.
• Ermida do Senhor Jesus do Bonfim (Capella de Senhor do Bonfim) (1669) - La construcció de la Iglesia de Nuestro Señor de Bonfim en Salvador de Bahía va ser inicialment feta a partir d'una rèplica d'esta capella.
• Estàtua de Bocage - Ubicat en la plaça en el mateix nom.
• Fonte Nova - Praça Machado dos Sants.
• Fonte de Palhais - Praça do Quebedo (1772).
• Mirador de les Fontainhas.
• Muralles de Setúbal (encara que es conserven només alguns trams de la muralla).
• Palau del Govern Civil.
• Pelourinho (Costell) - Praça Marquês de Pombal (1774).
• Porta do Sol - Són unes portes que sobreviuen a una muralla medieval (perfil gòtic).
• Porta de S.Sebastião - Llarc dos Defensors dona Pátria.
• Porta dona Gafaria - Avª Manuel Maria Portela.
• Quinta dos Bonecos - (XIX).
• Ixca Romana com 14 tancs (Cetária) - (I).
• Casa dona Baía - Centre de promoció turística (ubicada en un antic centre de recolliment de religioses). Avinguda Luísa Todi.

Museos

• [[Museo de Arqueología y Etnografía]].
• [[Museo de Setúbal]].
• [[Museo del Trabajo Michel Giacometti]].

Iglesias y conventos

• Iglésia dona Anunciada (antiga) - Praça Teófilo Braga.
• Iglésia dona Boa Hora (1566).
• Iglesia de Santa Maria da Graça - També denominada Catedral de Setúbal.
• Iglésia de l'antic Convent de São Domingo.
• Iglésia i Convent de São João - (XVI).
• Iglesia de San Julián - (XVIII).
• Iglésia de São Sebastião - d'estil maneirista.
• Convent de Brancanes - Fundat en 1680 per D. Branca Anes.
• Iglesia del antiguo convento de Jesús.

Gastronomía

[[Archivo:A_orda_de_Marisco.jpg|miniatura|right|Açorda de marisc, un plat típic de la ciutat]] miniatura|right|Preparación de besugos, jureles y chocos a la plancha en un restaurante típico de Setúbal, en el barrio de Troino És una de les parts més sorprenents de la cocina lusa, és molt abundant el pescado i el marisco.

Encara que la major part de la gastronomia local es basa en plats de peix, la migració de les regions d'Alentejo i Algarve va dur canvis a la gastronomia local en l'introducció de nous plats de carn i aus de corral, aixina com 'açordas' que s'han adaptat a mariscs i peixos. També formen part del repertori gastronòmic de la ciutat algunes begudes alcohòliques (va vindre moscatell i licors), formages, frutes i dolces típics de la regió.

Setúbal és coneguda per la seua cuina basada en plats de peix cuit, al forn o a la barbacoa. És molt comú trobar restaurants locals que servixen a les sardines a la barbacoa, que per lo general se servixen en creïlles cuites i ensalada de lletuga adreçada en oli i vinagre. També si poden trobar plats de peix a la barbacoa o al forn, com salmonete a la barbacoa, sazonado en salsa feta de fege de peix. Gran part dels restaurants d'esta zona tenen com a especialitat la popular sépia fregida, que és la sépia envolta en pa rallado i ou, que despuix es frig i se servix acompanyada en creïlles fregides i ensalada. És un dels plats més populars per als visitants de la ciutat sadina.

Atres plats a pur de productes de la mar són: caragols de mar i ensalades a pur de choque o polp; plats a pur de mariscs de río Sado (centolla, carranc); plats a pur de mariscs (pechines 'à Bulhão Ànet', ostres, berberechos, caragols de mar, etc.); guisos de peix o mariscs, fets en molta més freqüència en cataplanas (un llegat de la cultura àrap); i també masses de mer o atres peixos.

Una de les facetes més destacades de la zona són les darreries, els més famosos són les queijadas i els pastiços (coques) de Azeitão, aixina com els bizcochos en forma de lletra "S" fets de farina, sucre, margarina, ous i canella. També són apreciats els "barquilhos de laranja" (barquillos de taronja), dolços elaborats en naranjas de Setúbal. En el terreny dels vinos es tenen tres denominaciones de origen local: DOC Setúbal, VQPRD Palmela i Regional Terras do Sado. Té fama internacional el vino moscatel de Setúbal, produït en la regió. La propenca Serra dona Arrábida és famosa també en la producció de mel i formage típics.

Deportes

La ciutat té abundant conexió en la costa i conta en un dels majors clubs de fútbol del país, el Vitória de Setúbal establit el 20 de novembre de 1910. En les rodalies del seu estadi, en el barri de Bonfim, es troben les piscines municipals de la ciutat, mentres que en el barri de Manteigadas es troben les piscines d'estiu. A les afores de la ciutat, prop de l'àrea de Brejo de Cans, es troba el Complex Municipal d'Atletisme. Si per alguna cosa destaca una ciutat marítima com Setúbal és per la pràctica dels deports aquàtics, gràcies a la seua rodalia al estuario del Sado i a la península de Troia, dels llocs de plaja més populars de Portugal.

Patrimonio

[[Archivo:Parque Natural da Arrábida, Setúbal, Portugal, 2012-05-11, DD 14.JPG|miniatura|Playa en el Parque natural de la Arrábida]] miniatura|Delfines en el estuario del Sado La ciutat de Setúbal està ubicada entre la Reserva Natural del Estuario del Sado i el Parque natural de la Arrábida, a on s'ubica el Convent de Nossa Senhora dona Arrábida (Convent de La nostra Senyora de Arrábida), la major part del territori de la Sierra de la Arrábida, aixina com les plages més atractives del districte de Setúbal. El parc natural de la Arrábida és notable per la seua naturalea mediterránica. La Serra de Arrábida té una altitut màxima de 501 metros. En relació en la fauna fluvial és notable la comunitat de delfines que habita l'Estuari del Sado.

Un dels forts atractius que Setúbal té per a oferir als visitants són les seues plages. La majoria de les plages més afamadas es troba ubicades en el Parque natural de la Arrábida. Les plages de la península de Troia són també molt populars, no obstant estan ubicades en la vora sur del río Sado, en Grândola, a poca distància de la ciutat de Setúbal. Igualment posseïxen conexions pròximes a través dels barcos fluvials des de Setúbal.

Les plages que es destaquen són les següents:

• Praia de Albarquel
• Praia dona Figueirinha
• Galapos
• Galapinhos
• Coelhos
• Monte Branco
• Creiro
• Portinho da Arrábida
• Alpertuche

Els municipis de Azeitão i Sesimbra són molt populars entre els turistes.

Personalidades

Artícul principal → Categoría:Personas de Setúbal.

Ciudades hermanadas

• Erro al crear miniatura: Beauvais (Francia)
• Leiría (Portugal)
• Erro al crear miniatura: Pau (Francia)
• 20px Tordesillas (Castilla y León, España)
• 20px Porto Seguro (Bahía, Brasil)
• Quelimane (Mozambique)
• Debrecen (Hungría)
• Safí (Marruecos)
• Erro al crear miniatura: 20px Údine (Friul-Venecia Julia, Itàlia)
• 20px Anterior ciutat hermanada: Magdeburgo (República Democrática de Alemania)

Vore també

• Districte de Setúbal
• Fuerte de San Felipe (Setúbal)
• Iglesia del antiguo convento de Jesús
• Parque natural de la Arrábida
• Reserva Natural del Estuario del Sado

Galería de imágenes

• 
  Fortaleza de San Felipe del XVI.
• 
  Iglésia de Sant Julián, en el centre de Setúbal.
• 
  Monasterio de Jesús, Setúbal (sigles XV i XVI).
• 
  Entrada principal al Monasterio de Jesús, en estil gótico-manuelino.
• 
  Una vista del port de Setúbal.
• 
  Parc de Bonfim, Setúbal.
• 
  Fórum Luísa Todi, el més conegut espai cultural de la ciutat.
• 
  Llarc dona Misericórdia (Plaça de la Misericòrdia).
• 
  Detall de la casa dels quatre caps, representant el rei Juan II i (no representades en l'image) els caps dels conspiradores que varen intentar assessinar-ho en esta ciutat.
• 
  Iglesia de Santa Maria da Graça, la Catedral de Setúbal.
• 
  Vista de la ciutat vella des de l'Arc de Sant Sebastià.
• 
  Casa do Corpo Sant - Museu del Barroc.
• 
  Iglésia de La nostra Senyora d'Anunciada, en el barri de Troino.
• 
  Paret de rajoletes en l'iglésia de Sant Julián.
• 
  Refugi de les misionarias de la caritat (Monges de Calcuta).
• 
  Carrer d'escales en el barri de Fontaínhas.
• 
  Carrer comercial en el centre de Setúbal.
• 
  Mercat municipal.
• 
  Font de les Nimfes, Avinguda Luisa Todi

Bibliografía

• Barrero García, Ana María (1989). Texts de dret local espanyol en l'Edat Mija: catàlec de furs i costums municipals, Editorial CSIC - CSIC Press.. ISBN 84-00-06951-X.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Setúbal.
• Ajuntament de Setúbal (portugués)
• Guia de turisme de Setúbal