Hidrónimo

Un hidrónimo (del grec ὕδωρ [hýdor] > ὑδρο- [hydro-], ‘aigua’, i ὄνυμα [ónyma], forma alternativa del àtic ὄνομα [onoma] > -ώνυμος [-ōnymos] ‘nom’) és el nom propi pel que es designa una massa d'aigua. Hidronimia és l'estudi dels hidrónimos i de cóm les masses d'aigua reben el seu nom i estos són transmesos a lo llarc de l'història.

Els noms dels rius són paraules molt resistents al canvi llingüístic. En eixe sentit, com a formes llingüístiques, els hidrónimos es consideren formes molt conservadores, aixina que els pobles que succeïxen a uns atres en un lloc o assentament mantenen el nom donat als elements hídrics (per eixemple, el Guadiana originalment va ser el riu Anas, que els àraps varen cridar simplement wadi ana, 'riu Anas', conservant el nom usat pels hispanorromanos; posteriorment, els conquistadors cristians dels andalusíes varen seguir mantenint el nom en la forma moderna «Guadiana»).

Esta pervivencia dels antics hidrónimos és molt apreciada pels paleolingüistas, puix és un gran recurs per a reconstruir llengües desaparegudes, les seues extensions o possibles rutes migratòries.

Entre les llengües indoeuropeas, els hidrónimos provinents de llengües distintes compartixen ètims comunes. Els rius Danubio, Dnieper, Dniéster, Don i Donets contenen la raïl protoindoeuropea *danu-, (IEW 175), en el significat de 'riu, aigua'. Estos topònims són atribuïts al antic osético o escita.