Natatio
Aparència


La natatio era, per als romans, una piscina de natació situada, en la major part dels casos, a l'aire lliure. La majoria de les voltes es troben natationes en relació en complexos termals generalment termes dels Césares, com pot vore's entre atres en les següents:
- les Termes de Diocleciano en Roma
- les Termes de Caracalla en Roma
- les Termes Stabianas en Pompeya
- el Gimnasi de Vedio en Éfeso
- les Termes romanes de Caesaraugusta en Saragossa.
- El Complex de Sanxay en la Galia
Ademés de la paraula natatio, els autors antics usaven també atres térmens com a sinònims dels grans banys, sense calefacció o piscines de natació, sense que siguen distinguides estes de manera especial:
- natatorium (més be un lloc adequat per a la natació, no en tot cas creat de forma artificial)
- piscina (també servix com a denominació per a estanys de peixos)
- lutron (en grec antic, λοῦτρον, «el bany»)
- puteus (estanys cavats, pous)
El got de la piscina solia tindre incrustacions de marbre, i estar parcialment cobert, com pot vore's en les de Pompeya. Les dimensions, en comparació a les de les actuals, són relativament menudes.
Bibliografia
- Christoph Höcker: Metzler Lexikon antiker Architektur. 2. Aufl. Metzler, Stuttgart 2008, ISBN 978-3-476-02294-3. S. 176
- Anthony Rich: Artícul Balnae en: William Smith: A Dictionary of Greek and Roman Antiquities. John Murray, London, 1875. S. 189f. Online (LacusCurtius): [1]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Natatio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.