Anar al contingut

Anex:Governadors romans de Lusitania

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Lo que seguix és una llista dels governadors romans de Lusitania coneguts. La província de Lusitania va ser separada per l'emperador Augusto de l'Hispania Ulterior despuix de la fundació d'Augusta Emerita, que seria la seua capital durant tota l'Edat Antiga. El governador tenia ranc pretori i normalment es denominaven legatus Augusti pro praetore. Durant el sigle III el títul del càrrec va canviar a praeses provinciae Lusitaniae. No obstant, durant la primera mitat del sigle IV, els governadors varen ser de ranc eqüestre.

  • Lucio Cecilio Rufo.— Potser familiar del cònsul Cecilio Rufo, va governar la Lusitania en el primer terç de el I.[1]
  • Lucio Calvencio Vete Carminio.— Pertanyia a una família sense tradició senatorial procedent de Opitergium. Va governar la Lusitania en la primera mitat de la década dels anys 40 del sigle I, a on naixeria el seu fill Lucio Carminio Lusitánico, i va alcançar el consulat en l'any 51.[2]
  • Catón.— Conegut per una inscripció perduda, potser va ser membre dels Porcios Catones. Va governar la Lusitania al voltant de l'any 46.[3]
  • Otón.— Emperador romà que va governar la Lusitania entre els anys 58 i 68.[4]
  • Gayo Catelio Céler, entre els anys 75 o 76 i 77 o 78.[5]
  • Quint Acucio Fayenano.— Solament es coneix pel pedestal d'una estàtua. La seua época de govern és controvertida. Originalment es va pensar que pertanyia a época augústea, pero més recentment se situa el seu govern entre els anys 78 i 119.[6]
  • Dècim Juny Celiano.— Va governar la Lusitania a principis del sigle III durant el regnat de Septimio Sever.[14] El seu nom és, en part, una reconstrucció moderna: Decimus Iun(ius? ...) Coelianus.[15]
  • Sext Furnio Juliano, c. 211.[13]
  • Rutilio Pudente Crispino.— D'orige itálico, va iniciar la seua carrera en el ranc eqüestre, accedint al Senat en temps de Caracalla i alcançant el consulat a finals del regnat d'Alejandro Sever. Va governar la Lusitania entre els anys 225 i 227.[16]
  • Emilio Emiliano.— Governador de la Lusitania de ranc eqüestre a finals del sigle III en el títul de praeses.[17]
  • Daciano.— Considerat en ocasions un personage fictici, provablement va governar la Lusitania entre els anys 286 i 293. Podria ser el mateix Daciano que va governar la Tarraconense uns anys despuix.[18]
  • Juliol Saturnino.— El seu govern de la Lusitania se situa en algun moment entre els anys 337 i 340, despuix de la mort de Constantino el Gran, puix en l'epígraf que ho recorda s'indica que els fills d'aquell encara governaven junts l'Imperi. Va ser de ranc eqüestre.[19]
  • Vetio Agorio Pretextato.— Va governar la Lusitania entre els anys 361 i 362. Va aplegar a alcançar els llocs més alts de l'administració imperial, sent prefecto de la Ciutat i prefecto pretoriano d'Itàlia, Iliria i Àfrica. Va morir en l'any 384.[20]

Notes

  1. ↑ El seu nom complet està reconstruït: Gaius Iunius Faustinus (Pl)a(cidus) Postumianus.

Referències

  1. ↑ «Lucius Caecilius Rufus». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  2. ↑ «Lucius Calventius Vetus Carminius». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  3. ↑ «[Marcus? Porcius?] Taste]». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  4. ↑ «Otón». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Werner Eck, "Jahres- und Provinzialfasten der senatorischen Statthalter von 69/70 bis 138/139", Chiron, 12 (1982), pp. 281-362; 13 (1983), pp. 147-237.
  6. ↑ «Quintus Acutius Faienanus». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  7. ↑ «Caius Oppius Sabinus». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  8. ↑ Géza Alföldy, Konsulat und Senatorenstand unter der Antoninen (Bonn: Rudolf Habelt Verlag, 1977), p. 256.
  9. ↑ Alföldy, 1977, p. 256.
  10. ↑ «Quadratus». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  11. ↑ «Sextus Tigidius Perennis». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  12. ↑ Leunissen, Konsuln und Konsulare, p. 290
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Paul Leunissen, Konsuln und Konsulare in der Zeit von Commodus bis Severus Alexander (Amsterdam: J.C. Gieben, 1989), p. 289.
  14. ↑ «Decimus Iunius Coelianus». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  15. ↑ Leunissen, 1989, p. 289.
  16. ↑ «Rutilus Pudens Crispinus». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  17. ↑ «Aemilius Aemilianus». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  18. ↑ «Datianus». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  19. ↑ «Iulius Saturninus». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  20. ↑ «Vettius Agorius Praetextatus». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.

Bibliografia

  • Alföldy, G. (1977). Konsulat und Senatorenstand unter der Antoninen (en alemà), Rudolf Habelt Verlag.
  • Leunissen, P. M. M. (1989). Konsuln und Konsulare in der Zeit von Commodus bis Severus Alexander (en alemà).

Enllaços externs


Referències