Legatus Augusti pro praetore

Inscripció trobada en Colónia (Alemània), que data de l'época deNerón, dedicada a P. Sulpicius Scribonius Rufus, legatus Augusti pro praetore de la Legio XV Primigènia.

Inscripció en Kastell Kastell Böhming, Baviera, Alemània, en l'inscripció: Spicio Ceriale leg(nugue) Aug(usti) pr(o) pr(aetore).

Un legatus Augusti pro praetore o llegat d'Augusto propretor era el títul oficial del governador o general romà de la majoria de les províncies imperials del Imperi romà durant l'era del Principat, normalment les més grans, o en a on estaven assentades les legions.

Història

Les províncies romanes es denominaven imperials si el seu governador era elegit pel emperador, en contrast en les províncies senatorials, els governadors de les quals (cridats procònsuls) eren elegits pel Senat romà.

El propi Augusto va desenrollar l'idea de nomenar a un legatus Augusti, llegat o enviat personal de l'emperador. Seria sempre un senador de ranc consular o pretoriano (és dir, que anteriorment havia ocupat el càrrec de cònsul o pretor). En estar al mando d'un fort contingent militar, el seu poder tenia imperium, encara que subordinat al imperium maius, que era el més gran de tots, el de l'emperador.

No obstant, una excepció era la posició del governador de la província imperial d'Egipte (praefectus Aegypti), ya que encara que pertanyia al orde ecuestre (eques) (cavaller romà) tenia legions baix el seu mando. Algunes províncies imperials més chicotetes a on no estaven aposentadas les legions (per eixemple, Mauretania, Tracia, Retia, Noricum i Judea varen ser administrades provincialment per praefecti (prefectos) ecuestres posteriorment designats procuratores (procuradors) que comandaban solament auxilia (forces auxiliars).

El legatus Augusti era tant el cap de l'administració provincial, al càrrec de multitut de funcionaris, com el principal cap judicial i el comandant en cap de totes les forces militars estacionades en la província (legions i auxiliars). L'única funció sobre la que no tenia competència el legatus era l'administració financera (recaptació d'imposts i ingressos imperials), que estava a càrrec d'un procurator independent, que reportava directament a l'emperador.

En la jerarquia militar, els subordinats directes del legatus eren els legati legionis (comandants de les legions estacionades en la província), els qui a la seua volta comandaban els tribuni militum (oficials superiors de la legió) i els praefecti (comandants) dels regiments auxiliars assignats a la legió.

En l'any 68, 15 d'un total de 36 províncies estaven governades per legati Augusti: Hispania Tarraconensis, Lusitania, Gallia Aquitània, Gallia Lugdunensis, Gallia Belgica, Britannia, Germania Inferior, Germania Superior, Moesia, Dalmatia, Galatia, Cappadocia, Lycia et Pamphylia, Syria i Numidia.

Bibliografia

• Cambridge Ancient History, 2ª Ed. : Vol X (1996) The Augustan Empire.

• A. H. J.Greenidge. Roman Public Life (1901) pp. 434 i ss.
• The Oxford Classical Dictionary, 3ª Ed. revisada (2003).
• G. H. Stevenson. Roman Provincial Administration Till The Age of The Antonines (1939).
• John Richardson. Roman Provincial Administration 227 BC to AD 117 (1976).
• A. H. M. Jones. 'Procurators and Prefects in the Early Principate' "Studies in Roman Government and Law" pp. 117-125 (1960).
• John Rogan. Roman Provincial Administration (2011).