Procurador romà

Es diu procurator o procurador entre les magistratura romanes a els qui ostentaven un càrrec, normalment relacionat en l'administració financera. A partir d'els qui com el procurator Augusti tenien jurisdicció sobre aspectes privats va ser evolucionant cap a un poder cada volta major comparable al del governador.

Com a títul naix durant l'últim periodo de la república i evoluciona en diverses modalitats durant l'imperi.

Procurator Augusto

Procurator Augusto és el títul assignat durant l'Imperi romà a les persones que tenien el mandat de l'emperador en diverses branques de l'administració.

Repren/Reprén el títul assignat al beneficiari de la procuratio durant la república. L'esfera de competència del procurator republicà era el dret privat, a on era una espècie de mandatari judicial (vore per eixemple el càrrec de procurator omnium bonorum). Fòra de l'àmbit privat, Cicerón precisa que la procuratio:

aneu ad privatum officium, senar ad statum rei publicae pertinet

eixercix en temes privats i no a l'estat de la república

Ad Fam, XI 28

En realitat, la lluita entre les diverses faccions va dur ya en els últims decenis de la república en emergir d'agents plenipotenciaris dels imperatores, moltes voltes designats en el nom de procurator.

Entre la tarda república i el primer imperi no sembla haver cap diferència: el princeps es comporta exactament com un privatus, confiant tota l'administració financera de la seua competència a esclaus, libertos o cavallers que tenien el títul de procurator Augusti. Estos últims s'ocupaven en les provinciae Caesaris de tota l'administració financera (per una part la cobranza d'impost i les despeses públiques, pero també el manteniment de l'eixèrcit, de les infraestructures, etc. ademés de la gestió de les propietats imperials presents en la província confiada), mentres que en les províncies del poble del poble sol de la Res Caesaris. Estes figures es dien procuradors financers.

CIL IX 5438. La carrera de Cornasidio Sabino, procurador d'Augusto. Inicis del sigle III d. C.

A partir del principat de Claudio, totes les províncies eqüestres de nova constitució varen passar a ser procurationes i, en excepció d'Egipte, el títul dels governadors no va anar ya el de praefectus sino de procurator. Solament en Cerdenya hi ha testimonis de l'us de praefectus fins a temps de Nerón, quan el títul de praefectus es va unir al de procurator (de fet es dia: procurator et praefectus provinciae Sardiniae). Estos governadors eixercien els mateixos poders dels llegats i dels procònsuls, posseïen la màxima autoritat de manar les tropes de la ciutat, les legions. El conjunt dels procuradors-governadors és cridat “procuradors presidiales”.

En transcórrer el periodo imperial, a partir de fins de el I, el títul de procurator va ser assignat també als encàrrecs palatinos, en sèu en Roma, responsables d'oficis destinats al control central de determinades entrades de l'imperi: és el cas, per eixemple, del procurator XX hereditatium. Entre el II i d siga en àmbit urbà com a provincial es varen afegir cada volta més algunes procuradurías (en l'orde d'algunes decenes) destinades a controlar els diversos àmbits de la màquina administrativa romana.

En edat Juliol-Claudia, els procuradors varen ser elegits entre els llibertes o cavallers, després normalment solament entre estos últims. Les procuradurías es dividien en tres categories de ranc conectades a l'importància de cada una i per tant en valors creixents de paga rebuda, duraven un any. Encara que el estipendio havia segut fixat ya en temps d'Augusto, va anar des de Claudio que les diverses procuradurías es varen escomençar a distinguir de manera clara.

En els primers decenis de l'imperi, moltes voltes apareixia despuix del títul de procurator el nom complet de l'emperador (v.gr. procurator Tiberii Caesaris Augusti); des de temps de Claudio, es difon una titulació més simple, com procurator Augusti, sense més precisió, en referència a la posició superior del príncipel La funció procuratorial vaig assumir un caràcter cada volta més públic.

Procurator XX hereditatum

El procurator XX hereditatum era un procurador de ranc eqüestre que s'ocupava del cobro de l'impost sobre el herència dels ciutadans romans, estimada en el 5% (la vigèsima part) del total dels bens heretats. L'impost que va ser instituït per Augusto va ser confiat a l'inici a un lliberte, després durant el I a un cavaller.

El càrrec implicava el control del cobro sobre el herència dels ciutadans de tot l'imperi i tenia la seua sèu en Roma, a on aplegaven les contribucions entregades en cada província i en Itàlia. El procurator XX hereditatum era nomenat directament per l'emperador i solament a ell rendia contes. Baix la seua autoritat tenia un comitatus de libertos i esclaus que organisaven l'oficina de l'impost indirecte (és dir, que es donava solament als ciutadans romans).

Era un encàrrec de caràcter financer, important i situat entre els encàrrecs de major relleu.

Bibliografia

• D. Faoro(2011).«Praefectus, procurator, praeses. Genesi delle cariche presidiali equestri nell'Alt Impere Romà».
• H.G. Pflaum(1950).«Essai sur els procurateurs équestres sous li Haut-Empire».
• W. Eck(1998).«Die Leitung und Verwaltung einer procuratorischen Provinz, L'Entanque d'Aosta i l'arc alpí nella politica del mondo antico. Atti del convegno internazionale vaig donar St. Vincent - Centre Congressi Grand Hotel Billia - 26-28 aprile 1987, Aosta 1988, pp. 102-117, ora in Die Verwaltung dones römischen Reiches in der hohen Kaiserzeit, ausgewählte und erweiterte Beiträge, II, 3».

327-340.

• J. Sasel(1974).«Pro legato».«Chiron».4

467-477.