Anar al contingut

Carassius

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Carassius

Carassius és un gènero de peixos cipriniformes de la família Cyprinidae.[1] Són peixos d'aigua dolça distribuïts originalment en l'est d'Àsia encara que hui en dia es troben distribuïts en una àmplia gama de hàbitats aquàtics a nivell mundial, per la seua introducció en moltes regions fòra de la seua àrea de distribució natural, especialment en Europa.[2][3]

Les espècies de Carassius es caracterisen per la seua adaptabilitat a diferents entorns aquàtics, la majoria de les espècies són comunament denominades carpes crucianas, si be esta denominació a sovint fa referència específica a l'espècie C. carassius que és una de les més comunes en la seua distribució original.. L'espècie més coneguda és el peix dorat (C. auratus).

Història

En l'antiga China, vàries espècies de carpes (colectivament conegudes com a «carpes asiàtiques») varen ser domesticades i han segut criades com peixcat per a consum humà per mils d'anys. En el cas del carpín dorat (Carassius auratus), que normalment és de coloració grisa o amarronado, solen aparéixer espontàneament mutantes que tenen una tendència a tornar-se d'un color roig, taronja o groc, lo que va ser registrat per primera volta en l'época de la dinastia Jin (265-420).[4] Durant la Dinastia Tang (618-907), era popular criar carpes en estanys ornamentals i jardins aquàtics, fonamentalment dels temples budistes. Una mutació genètica natural va provocar una coloració dorada (realment groguenc o anaranjado) en lloc de la coloració amarronada en uns carpines. La gent va escomençar a criar la varietat dorada en lloc de la varietat salvage amarronada, mantenint-l'en estanys o atres cossos d'aigua, a on, lliure de depredadors, va ser fixant-se eixe nou color. En ocasions especials en les que s'esperaven invitats, els peixos podien ser moguts a un contenidor molt menor.[5][6][7][5] [8][9]


En la dinastia Nan Song (1127-1279) apareixen en alguns peixos els colors, per un costat, roig i blanc (sarasa), i per un atre, totalment blanc nacarado, que són fixats pels criadors.[10] Durant la dinastia Ming (1368-1644) es desenrolla en China els aquaris de ceràmica, podent llavors els peixos viure i ser criats en chicotets recipients, a on no és tan important la velocitat de natació.[11] En els primers anys d'esta dinastia es fixen les varietats de doble coa, de cos redonejat i de falta d'aleta dorsal. Seguidament (1590-1600) apareixen les varietats d'ulls telescòpics i els colors cálico i de escates transparents.[12] Durant la dinastia Qing (1644-1911) es desenrollen les varietats celestial, oranda, cap de tigre, bombeta, pom-pom, perlados, bronze i blau.[10]

En 1603 els peixos dorats passen a Japó, a on ademés de criar-se moltes de les varietats chinenques, es produïxen molts atres híbrits i es desenrollen les varietats Jikin[nota 1] i Ranchú entre unes atres. En 1728 estos peixos apleguen a Europa a través de comerciants holandesos i ràpidament es distribuïxen en occident.[10]

Morfologia

Els Carassius es caracterisen pel seu cos compacte i robust, en una llongitut màxima registrada de 65 cm en algunes espècies, encara que en la majoria de les varietats ornamentals el seu tamany és notablement menor, generalment entre 15 i 30 cm. El cos és gros, en un pedúncul cabal curt i ample, que els proporciona una apariència sòlida i facilita la seua adaptabilitat a diferents condicions d'aigua.[13][14]

Una de les característiques més distintives d'estos peixos és l'àmplia gama de colors i patrons que presenten, especialment en les varietats domesticades. Les seues pigmentació poden incloure tons lluents de roig, taronja, groc, blanc nacarado, crema platejat i inclús negre, blau i calicó (una combinació de múltiples colors). Esta diversitat de colors i formes ha contribuït a la seua popularitat com a peixos ornamentals, motiu pel qual se'ls coneix comunament com a «peixos dorats».[15]

Ademés del seu atractiu visual, les varietats de Carassius poden mostrar adaptacions específiques com a cossos redonejats, aletes cabals dobles, absència d'aleta dorsal o formes particulars dels ulls, com els ulls telescòpics o els ulls celestials. Estes característiques, junt en la seua resistència i facilitat de crío, els han convertit en una de les espècies més criades en acuicultura ornamental en tot lo món.[16]


Sobre la seua biologia, els Carassius són omnívoros oportunistes, capaços d'alimentar-se d'una varietat de fonts, com a plantes aquàtiques, chicotets invertebrats i detritos orgànics. Esta traça els permet adaptar-se a una àmplia gama de hàbitats, des de llac i estanys fins a rius i cossos d'aigua artificials.

A pesar de la seua resistència, les condicions de manteniment, com la calitat de l'aigua, la temperatura i l'alimentació, són factors crucials per a garantisar la seua salut i longevitat. En condicions ideals, els Carassius poden viure fins a 20 anys o més, lo que subralla la seua capacitat d'adaptar-se a ambients estables i ben cuidats.

Notes

  1. ↑ La varietat jikin (地金), també coneguda com a peix dorat coa de pavo real, és una variedadde peix dorat similar al wakin desenrollada en Japó.(«Jikin».)

Referències

  1. ↑ Carassius en l'ITIS.
  2. ↑ Nelson (1994). Fishes of the world, 3ª edició edició (en anglés), Nova York: John Wiley & Sons, Inc., pp. 600 p.
  3. ↑ Howes, G.I. (1991). „Systematics and biogeography: an overview”. Ур.: Winfield, I.J.; Nelson, J.S. Biology of Cyprinids. London: Chapman and Hall Ltd. стр. 1—33.
  4. ↑ «Goldfish». Ocean Park. Archivat des d'el original, el 24 de juny de 2010. Consultat el 16 de novembre de 2009.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Background information about goldfish». Consultat el 28 de juliol de 2006.
  6. ↑ Nutrafin Aquatic News, Issue #4, 2004, Rolf C. Hagen, Inc. (USA) and Rolf C. Hagen Corp. (Montreal, Canada)
  7. ↑ «goldfish». Archivat des d'el original, el 1 de setembre de 2009. Consultat el 21 de juliol de 2006.
  8. ↑ Brunner, Bernd (2003). The Ocean at Home, New York: Princeton Architectural Press. ISBN 1-56898-502-9.
  9. ↑ Mulertt, Hugo (1883). The Goldfish And Its Systematic Culture With A View To Profit.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Smartt, Joseph. "Goldfish Varieties and Genetics: Handbook for Breeders." 2001. Blackwell Science. 208 pàgines. ISBN: 978-0852382653.
  11. ↑ Matsui, Kazuya. "Goldfish Guide." 1991. TFH Publications. 256 pàgines. ISBN: 978-0866226348.
  12. ↑ Yang, Jianping. "Chinese Goldfish." 1994. China Agriculture Press. 120 pàgines. ISBN: 978-7109069945.
  13. ↑ Kucinski, M., Demska-Zakes, K., Zarski, D., Liszewski, T., Fopp-Bayat, D., Jankun, M., & Furgala-Selezniow, G. (2015). "The morphological, histological and cytogenetic characteristics of goldfish Carassius auratus (L.) × common carp Cyprinus carpio (L.) hybrids." Caryologia: International Journal of Cytology, Cytosystematics and Cytogenetics, 68(2), 150-156.
  14. ↑ Carassius FishBase - Morphology Data of Carassius auratus
  15. ↑ Scott, W.B. i E.J. Crossman, (1973). «Freshwater fishes of Canada». Bull. Fish. Res. Board Ca. 184:1-966.
  16. ↑ Acharya, K. V., Mulgir, M., Shillewar, K., & Pethkar, M. (2019). "Morphological characters and morphometric analysis of goldfish (Carassius auratus)." International Journal of Fisheries and Aquatic Studies, 7(2), 1-5.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Carassius&oldid=1470921»