Hipòtesis dels kurganes

En 1956, l'arqueòloga lituana Marija Gimbutas (1921-1994) va presentar la seua hipòtesis dels kurganes, que combinava arqueologia i llingüística per a ubicar la sèu originària (urheimat) dels pobles parlants del protoindoeuropeu (peu). Gimbutas va nomenar al conjunt de cultures en qüestió «cultura dels kurganes» (paraula russa presa de llengües túrquicas i utilisada per a determinar uns singulars túmulos sepulcrales) i va seguir la seua suposta difusió per Europa.

Perspectiva del hipòtesis dels kurganes.

El hipòtesis va tindre un impacte significatiu en els estudis protoindoeuropeus. Els investigadors que estaven d'acort en Gimbutas, identificaven la cultura dels kurganes ―també coneguda en el nom de cultura yamna― com el reflex d'una societat protoindoeuropea primerenca que va existir en les estepas pónticas des del V mileni al III mileni a. C.

Introducció

Vore també: Cultura dels kurganes

El hipòtesis dels kurganes com l'orige dels pobles indoeuropeus assumia una expansió gradual de la cultura arqueològica dels kurganes fins a comprendre totes les estepas del mar Negra ―Kurgán IV―, sent identificada en la cultura yamna entre el IV i III mileni a. C. La següent expansió dellà les estepas es va identificar en unes cultures híbrides, com la cultura de les ánforas globulars en l'oest, la migració de protogrecs als Balcans i les cultures indoiranias nómadas cap al este entorn al 2500 a. C. La domesticació del cavall i despuix el primerenc us del carro han segut presos com els factors principals de l'aument de movilitat dels grups dels kurganes i de les seues preteses victòries militars, facilitant la seua expansió per tota la regió del grup de Yamna. En el hipòtesis dels kurganes, la totalitat de les estepas pónticas són considerades el urheimat (‘llar original’) indoeuropeu i en elles s'hauria parlat un conjunt de dialectes del peu tardà. La regió propenca al Volga ―etiquetada com urheimat en el mapa superior― marca el lloc a on s'han trobat els restants més antics de l'ensellament del cavall (la cultura de Samara; vore també la cultura de Sredny Stog), que podrien correspondre un núcleu de peu primerenc o pre-peu del V mileni a. C.

Etapes de l'expansió

Mapa de les migracions indoeuropeas des del 4000 a. C. al 1000 a. C. d'acort en el «model Kurgán». La migració anatolia (indicada en una flecha punteada) podria haver tingut lloc ben a través del Caucas ben a través dels Balcans. L'àrea púrpura correspon al supòsit urheimat (cultura de Samara, cultura de Sredny Stog). L'àrea roja correspon a la regió a on s'haurien assentat els pobles indoeuropeus fins a prop del 2500 a. C. aproximadament, i l'àrea taronja prop del 1000 a. C.

L'idea original de Gimbutas identificava quatre etapes successives de pobles kurganes:

• Kurgán I, regió del Dniéper/Volga, primera mitat de el IV mileni a. C. Aparentment evoluciona des de les cultures de la conca del Volga. Incloïa com a subgrups els complexos culturals de Samara i Seroglázovo.
• Kurgán II-III, segona mitat de el IV mileni a. C. Inclou els grups de Sredny Stog i de Maykop del nort del Caucas. S'associen Crómlechs, primitius carros de dos rodes i esteles pétreas antropomórficas de deidadés.

• Kurgán IV (cultura yamna o cultura de les catacumbes), primera mitat del III mileni a. C., comprenent tota la regió de les estepas des del riu Ural fins a Romania.

Aixina mateix, creïa que va haver tres onades d'expansió successives:

• Primera onada, antecedix a Kurgán I: expansió des del baix Volga fins al Dniéper, duent a la coexistència de Kurgán I i la cultura de Cucuteni. Les repercussions de les migracions es varen estendre fins als Balcans i a lo llarc del Danubio, afectant als complexos de Vinca i Lengyel en Hongria.
• Segona onada, a mitan de el IV mileni a. C.: es va originar a partir de la cultura de Maykop i com a resultat del seu alvanç va produir supostament una série de cultures híbrides «kurganizadas» en el nort d'Europa al voltant de l'any 3000 a. C. (cultura de les ánforas globulars, cultura de Baden i cultura de la ceràmica cordada). Per a Gimbutas, açò es correspondria en la primera intrusió de les llengües indoeuropeas en l'oest i el nort d'Europa.
• Tercera onada, 3000-2800 a. C.: expansió dels grups de Yamna més allà de les estepas, en l'aparició de característiques pròpies en llocs tan lluntans com les modernes Romania, Bulgària i Hongria oriental.

Vore també

• Cultura dels kurganes
• Isoglossa centum-satem
• Cultura de Yamna
• Domesticació del cavall, tarpan
• Asuamedha (sacrifici ritual de cavall).
• Túmulo

Hipòtesis rivals

• Hipòtesis de Anatolia
• Hipòtesis d'Armènia
• Teoria de la continuïtat protovédica

Referències

Bibliografia

• Dexter, A.R. and Jones-Bley, K. (eds). 1997. The kurgan culture and the indo-europeanization of Europe: selected articles from 1952 to 1993. Washington (Estats Units): Institute for the Study of Man. ISBN 0-941694-56-9.
• Gray, R. D.; i Atkinson, Q. D. (2003): «Language-tree divergence claves support the anatolian theory of indo-european origin», artícul en la revista Nature, 426: págs. 435-439.
• Mallory, J. P. i Adams, D. Q. (eds.), 1997: Encyclopedia of Indo-European Culture. Londres (Regne Unit): Fitzroy Dearborn (divisió de Taylor & Francis), 1997. ISBN 1-884964-98-2.
• Mallory, J. P. (1989): In search of the indo-europeans: language, archaeology and myth. Londres (Regne Unit): Thames & Hudson, 1989. ISBN 0-500-27616-1.
• Villar, F. (1996): Els indoeuropeos i els orígens d'Europa. Madrit (Espanya): Gredos. ISBN 84-249-1787-1
• Zanotti, D. G. (1982): «The evidence for kurgan wave one as reflected by the distribution of “old Europe” gold pendants», artícul en JIES, 10, págs. 223-234; 1982.