Classificació de vies navegables interiors europees
La classificació de vies navegables interiors europees (en inglés: Classification of European Inland Waterways) és un conjunt d'estàndarts per a facilitar la interoperabilidad de les grans vies navegables que formen part de la Ret Transeuropea de Vies Navegables Interiors dins de l'Europa continental i de Rússia. Va ser creada per la Conferència Europea de Ministres de Transport (en francés: Conférence européenne dones ministres dones Transports, CEMT) en 1992,[1] i per això, el ranc de dimensions també es coneixen com a Classe CEMT I–VII .
El tamany per a cada via està llimitada per les dimensions de les estructures, incloent les escluses i els ascensors de barcos en la ruta.
Classificació
La Classe I correspon en l'històric rugló Freycinet (en francés: Freycinet gauge) decretada en França durant 1879. Els tamanys més grans de la classificació se centren en el transport de contenidors intermodals en combois de barcaces, propulsados per un remolcador d'espente. La major part dels canals del Regne Unit tenen esclusa més chicotetes i podrien estar per baix de les dimensions del sistema de classificació europea. En 2004, les normes es varen ampliar en quatre tamanys més chicotets RA–RD que cobrixen les embarcacions de recree, que originalment havia segut desenrollats i proposts per mig de PIANC.[2] La proposta d'afegir els tamanys recreatius va ser aprovada per mig de la resolució 52 de la Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a Europa.[3][4]
| Classificació | Tonellage (t) | Llongitut (m) | Mànega (m) | Calat (m) | Air Draft (m) | Notes |
|---|---|---|---|---|---|---|
| RA | 5.5 | 2.00 | 0.50 | 2.00 | "Barco obert" | |
| RB | 9.5 | 3.00 | 1.00 | 3.25 | Cabin cruiser | |
| RC | 15.0 | 4.00 | 1.50 | 4.00 | "Yate de motor"" | |
| RD | 15.0 | 4.00 | 2.10 | 30.00 | "Barco de vela" | |
| I | 250–400 | 38.5 | 5.05 | 1.80–2.20 | 3.70 | "Péniche" |
| II | 400–650 | 50.0–55.0 | 6.60 | 2.50 | 3.70–4.70 | Euro-barcaça |
| III | 650–1,000 | 67.0–80.0 | 8.20 | 2.50 | 4.70 | "Gustav Koenigs" |
| IV | 1000–1500 | 80.0–85.0 | 9.50 | 2.50 | 4.50; 6.70 | "Johann Welker" |
| Va | 1500–3000 | 95.0–110.0 | 11.40 | 2.50–4.50 | 4.95; 6.70; 8.80 | "Gran Rin" |
| Vb | 3200–6000 | 172.0–185.0 | 11.40 | 2.50–4.50 | 4.95; 6,70; 8,80 | comboi 1×2 |
| VIa | 3200–6000 | 95.0–110.0 | 22.80 | 2.50–4.50 | 6.70; 8.80 | comboi 2×1 |
| VIb | 6400–12 000 | 185.0–195.0 | 22.80 | 2.50–4.50 | 6.70; 8.80 | comboi 2×2 |
| Vic | 600–18 000 | 270–280 | 22.80 | 2.50–4.50 | 8.80 | comboi 2×3 |
| 9600–18 000 | 195–200 | 33.00–34.20 | 2.50–4.50 | 8.80 | comboi 3×2 | |
| VII | 14 500–27 000 | 285 | 33.00–34.20 | 2.50–4.50 | 8.80 | comboi 3×3 |
Notes
- ↑ European Conference of Ministers of Transport. «Resolution No. 92/2 on New Classification of Inland Waterways». Archivat des d'el original, el 26 de novembre de 2012. Consultat el 3 de juliol de 2012.
- ↑ RecCom Working Group 8. «Standards for the Use of Inland Waterways by Recreational Craft» (en anglés). PIANC. Consultat el 11 de juliol de 2012.
- ↑ «Classification of Recreational waterways». Stichting Recreatietoervaart Nederland. Consultat el 11 de juliol de 2012.
- ↑ Working Party on Inland Water Transport. «Resolution No.52». European Recreational Inland Navigation Network. Economic Commission for Europe Inland Transport Committee.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Classification of European Inland Waterways» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.