Ardecha

Ardecha (en occità i en espanyol: Ardecha^{cita requerida}) és un departament francés situat en la regió d'Alvèrnia-Ródano-Alps. Es tracta d'un dels 83 departaments originals constituïts el 4 de març de 1790 despuix de la Revolució francesa. Ocupa el Vivarés i parts de Llenguadoc. Els seus habitants es diuen, en francés, ardéchois, puix reben el seu nom del riu homònim.

Història

Història prehistòrica i antiga

Es té constància de que la zona ha segut habitada des de, a lo manco, el Paleolític superior, com es demostra en les pintures rupestres de Chauvet Pont d'Arc. Destaca també com a llegat prehistòric eixemples de construccions megalítiques en el replanell del riu Ardecha, com dólmenes i menhirs. ya que el riu es troba encaixat en el canó natural més gran en Europa i els seus penya-segats estan ple de coves s'han trobat signes d'habitants prehistòrics, com puntes de flecha i gavinets de pedernal. Ya en la Edat Antiga trobem assentaments de grans comunitats en la zona. Ardecha es troba en la regió de Vivarés (Vivarais en francés), la qual du el seu nom, junt en l'escut d'armes, per Viviers. Esta era la capital d'una tribu gala, els Helvii, que varen passar a formar part de la província romana de Galia Narbonense despuix de la destrucció de la seua capital anterior en Alba-la-Romaine. L'àrea va ser posteriorment evangelizada per Andéolo del Vivarés, discípul de Policarpo d'Esmirna, durant el regnat del emperador Septimio Sever per a ser despuix martirisat supostament en 208.

Història medieval

Ya en la Edat Mija, en concret en el IX, l'àrea del Vivarés va escomençar a sofrir les incursions d'esclavista sarracenos i magiares que comerciaven des de les costes de Provença, lo que es va traduir en un despoblació total de la regió. A principis del X es va iniciar una recuperació econòmica que es va traduir en la construcció de moltes iglésies romàniques com les d'Ailhon, Mercuer, Saint Julien-du-Serre, Balazuc, Niègles i Rochecolombe. En eixa época el Vivarés era un comtat que depenia en part del Regne d'Arlés, format en l'any 933 en la fusió per Rodolfo II de Borgoña dels regnes de Borgoña i Provença, per a posteriorment ser llegat per l'últim monarca, Rodolfo III de Borgoña, a l'emperador Conrado II en 1032. A partir d'este moment, va prendre gran importància la Iglésia. Per eixemple, Juan II (Giovanni de Siena), que va ser moradura i bisbe de Vivarés entre 1073 i 1095, va acompanyar al papa Urbà II en el Concilie de Clermont. En 1284, en l'abadia cisterciense de Marzan, Felipe IV de França va establir la comuna de Villeneuve de Berg i va obligar als bisbes de Vivarés a admetre la sobirania de la Corona francesa; fins que la zona va passar per complet a ser domini francés en Carlos VII de Valois en 1308^{cita requerida}. Durant este periodo, la família Maillard, com a comtes de Tournon, varen ser influents en la regió d'Ardecha. Més tart, durant la Guerra dels Cent Anys la zona va mantindre la seua llealtat a la Corona francesa, a pesar dels freqüents atacs des de l'oest.

Història Moderna

En la Edat Moderna, com a resultat de la reforma calvinista de Juan Calvino en Ginebra, Vivarés va ser una de les àrees que va abraçar fortament el protestantisme, en part com a resultat de la activitat misionero de Jacques Valery en 1534. Ademés, la regió havia prosperat en l'introducció del cultiu de tabac d'Amèrica i els experiments agraris d'Olivier de Serres, pare de l'agricultura moderna francesa; aixina com del creiximent de l'indústria de la seda gràcies a la plantació de moreres. Este desenroll va produir, junt en l'influència del protestantisme, que sorgira una burguesia en una certa independència de pensament en les ciutats de Vivarés. Durant les Guerres de religió de França (1562-1598), la regió d'Ardecha va ser considerat un lloc estratègic entre els protestants de Ginebra, Lió i la catòlica Llenguadoc. En el respal de la creixent burguesia i dels hugonotes protestants, el comte de Crussol i Olivier de Serres va convertir Vivarés en un bastió protestant; per lo que va sofrir molts atacs fins a prcticamente el fi de la guerra. En 1598, el Edicte de Nantes va posar fi a la lluita, pero per a eixe moment Vivarés tenia més de 75 iglésies protestants i cinc baluarts fortificados en guarnicions permanents. No obstant, els problemes de la zona no acabarien d'en la guerra, ya que se seguirien desnugant conflictes entre catòlics i protestants. Per eixemple, en 1629 Paule de Chambaud, filla del senyor hugonote de Prives, va optar per casar-se en un catòlic, el vescomte de Lestrange, que va recolzar la persecució dels protestants pel moradura Richelieu. La ciutat de Prives, en una majoria de la població protestant, es va negar a dita unió i la ciutat va terminar arrasada per les flames per les forces de Luis XIII. Com a resultat, un quint de la població protestant dels Vivarés va emigrar.

Història contemporànea

Durant la Revolució francesa, en 1789, la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà va reconéixer als protestants d'Ardecha la ciutadania de ple dret junt en la llibertat de cult. No obstant, el catolicisme va continuar creixent i en el XIX Ardecha va censar únicament 34 000 protestants d'una població de 290 000. Ardecha va ser un dels 83 departaments originals creats durant la Revolució francesa, el 4 de març de 1790, en prendre el seu nom del ric homònim. També va tindre gran importància durant la Revolució el respal del comte François-Antoine de Boissy d'Anglas, representant del Tercer Estat de Vivarés en els Estats Generals de França. De forma general, la població va recolzar la lluita sobretot per l'abolició de la siervo i el respal del clero baix. No obstant, la causa va perdre respals quan es va tornar violenta i, durant El Terror en 1794, molts expartidaris de la Revolució varen ser eixecutats en Prives en la guillotina. Ya baix el Directori, varen destacar diverses bandes de Chuans que varen eixir a les Cevenas. En el Primer Imperi francés, Ardecha va entrar en un periodo de cada volta més pròsper. De fet, Viviers va ser restablida en 1822 com a sèu del bisbat d'Ardecha, a on permaneix fins a hui. A lo llarc del XIX es va produir un modest creiximent econòmic que es va traduir en un aument demogràfic i, en 1861 es va censar a una població de 388 500; que contrasta en la sifra que va tirar el cens en 1793 de 273 000 persones. L'indústria del cuc de seda va florir fins a 1855, quan una maltia va afectar als cucs i China es va postular com una clara competidora. En Prives, destaca la mineria de mineral de ferro, pero este es va agotar ràpidament. Com a resultat, es varen establir sis alts forns en la zona, pero l'últim cierró en Pouzain en 1929 per la seua baixa rendabilitat.
Com a nom propi va destacar el treball del científic Marc Seguin, naixcut en este departament, les invencions del qual varen jugar un paper clau en el desenroll de les primeres locomotoras. No obstant, Seguin ubica el seu negoci prop de Lió, per lo que el desenroll industrial en la regió d'Ardecha es va mantindre a una escala relativament chicoteta. Aixina que no varen aparéixer grans ciutats industrials com en atres parts d'Europa durant la Revolució Industrial i la població no va tornar a créixer.
Des de la década de 1860, l'economia d'Ardecha s'ha dividit entre el pròsper vall del Ródano i el Haut Vivarais, la part montanyosa i més pobra. Allí la ganaderia ovina no va conduir a la prosperitat esperada i la viticultura, que es va vore greument afectada per la crisis de la filoxera en les últimes décades del XIX, va tindre que competir en atres zones més consolidades de França.

Les diferents regions naturals

Hi ha cinc regions naturals de l'Ardecha:

Les montanyes

Llimiten en la frontera occidental del departament i tenen una altitut mija de 1100 metros. Bàsicament són de composició granítica dividit pels basalt Velay del Massiç de Mézenc i els Montes Forez, centrada en els cons volcànics de cendres, tapons de lava i fluix de magma numeroses (Mézenc: 1754 metros; Gerbier de Jonc: 1551 m). El seu inclinament s'inclina suaument cap a l'oest, lo que conduïx a un fluix d'aigua cap a l'oest de l'Atlàntic. Ací la Loire té la seua font. A una distància de pocs quilómetros es troba ellac volcànic d'Issarlès (92 hectàrees, a 5 km de circumferència, 108 m de profunditat). El clima és extrem: la neu durant varis mesos, els vents molt violents durant l'autumne i l'hivern (conegut localment com «la burle»), boires freqüents en les valls, caigudes extremes de temperatura entre les estacions de l'any, en fortes pluges (1500 mm per any en promig) fortament concentrada en setembre i octubre.

Els replanells de l'Alt Vivarais i Cevennes

La zona de transició que descendix de la montanya (1200 m) fins a la vall del Ródano (300 a 400 m), és la regió del replanell. L'altitut mija del replanell és un de verdes crestes boscoses separades per barrancs salvages i infranquejable. Recursos hidrogràfics estan dominades per estes corrents torrencials i les precipitacions es caracterisa per l'importància de freqüents pluges d'estiu, en un clima molt manco extrema que la de les montanyes a l'oest.

La Bas-Vivarais

El riu Ardecha fluïx fins al Ródano, a raïl d'un curs general cap al surest. Esta regió del Carso està formada per calcàrees calcáreas, a on el fluix de les rieres en valls escarpados separats per crestes esmolades. En una altitut generalment baix el Bas-Vivarais goja d'un ambient càlit i sec, el clima casi mediterràneu. Cels són àmplies i lluminoses, les temperatures més elevades (3 o 4 °C en giner). Els vents del noreste són dominants, pero els del sur (conegut com el «vent du midi») i de l'oest estan plenes d'humitat, en lo que les fortes precipitacions durant uns dies al mateix temps. Els pocs rius, elavezon, Escoutay i Frayol, oferixen menys d'un recurs hídric que es veu en les àrees granítiques crysaline al nort. Est és el país de la vinya, de xara, de cereals i arbres frutals extensius (esta és la regió d'Aubenas i de Joyeuse).

El replanell dels Coirons

Este replanell en una altitut de 800 metros sobre el nivell de la mar, està completament rodejada al nort per les valls dels Ouvèze i la Payre, al sur per la vall del Escoutay, a l'oest pel Col de la Escrinet i la vall de Vesseaux. Està construït de basalt que s'estén en llongitut 18 km en la direcció del Ródano, i en la seua part més ampla és un màxim d'11 km d'ample. El clima ací és també prou extrem: la neu, sense ser grossa, és freqüent, variacions de temperatura accentuat pel fet dels forts vents frets que bufen. El sol és ric i fèrtil. L'agricultura està dominada pel cultiu de blat, avena i papes, domina, en la cria de cabres i ganado vacú. En les ales es troben les vinyes i arbres frutals.

La vall del Ródano

El corredor del Ródano és molt estret en la marge dreta que s'estén casi al peu del replanell Vivarais, deixant chicotetes planures a on els rius de les Vivarais descendixen fins al Ródano. Ací el vent fort del nort, (conegut com el mestral) domina. No obstant, les temperatures són moderades per l'influència del «Midi» en el sur. Les chicotetes planures són molt fèrtils i favorables als horts (bresquilles i albercocs) en primera i en les ales de les vinyes dominen.

Geografia

Llímits: al nort en Loira i Isère, a l'est en Drôme, al sur en Vaucluse i Gard, i a l'oest en Losera i Alt Loira.
Punt més alt: Mont Mézenc (1.754m)
Atres cims: serra de la Croix de Bauzon (1.538m), Suc de Sara (1.520m), Suc de Bauzon (1.471m), La Tanargue (1.458m), Rochers dones Baux (1.432m)
Port de montanya més alt: carretera D122 en Bourlatier (1.371m)
Punt més baix: eixida del riu Ródano (40m)
Llac més extens: Lac d'Issarlès (0,97km²)
Compartix en el Gard el Parc National dones Cévennes, classificat des de 1985 com a reserva mundial de la biosfera per la Unesco.
Rius: Loira (naix en el Mont Gerbier de Jonc, 1.551m), Ródano (marca ellímit oriental del departament), Ardecha (li dona nom), Eyrieux, Ouvèze

Demografia

+

Evolució demogràfica (població censada)
1801	1831	1841	1851	1856	1861	1866
266 656	340 734	364 416	386 559	385 835	388 529	387 174
1872	1876	1881	1886	1891	1896	1901
380 277	384 378	376 867	375 472	371 269	363 501	353 564
1906	1911	1921	1926	1931	1936	1946
347 140	331 801	294 308	289 263	282 911	272 698	254 598
1954	1962	1968	1975	1982	1990	1999	2013
249 077	248 516	256 927	257 927	267 970	277 581	286 023	320 736

Les principals ciutats són (senyes del cens de 2010):

Annonay: 16 660 habitants, 39 507 en l'aglomeració
Aubenas: 11 323 habitants, 57 805 en l'aglomeració
Guilherand-Granges: 11 044 habitants, forma part de l'aglomeració de Valence (Drôme), que té 27 987 habitants en Ardecha.
Tournon-sur-Rhône: 10 676 habitentes, 29 101 en l'aglomeració, que inclou part de Drôme.
Prives: 8969 habitants, 18 475 en l'aglomeració. Pese a ser la capital del departament està menys poblada que les quatre anteriors; en el cas de les dos últimes és un fenomen recent, pero en el de les dos primeres ha segut aixina tradicionalment.

Deports

En el departament es disputa la prova ciclista professional Els Boucles du Sud Ardecha.

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ardecha.
Prefectura [1] archivat en Wayback Machine. (en francés)
Conseil Général (en francés)

Este artícul conté una traducció derivada de «Ardèche» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.