Alvèrnia-Ródano-Alps
Alvèrnia-Ródano-Alps (en francés: Auvergne-Rhône-Alps; en occità: Auvèrnhe Ròse Aups; en francoprovenzal: Ôvèrgne Rôno-Arpes) és una de les tretze regions que, junt en els territoris d'Ultramar, conformen la República Francesa. La seua capital i ciutat més poblada és Lió.
Està ubicada al surest del país, llimitant al noroest en Centre-Valle del Loira, al nort en Borgoña-Franc Comtat, al noreste en Suïssa, a l'est en Itàlia, al sur en Provença-Alps-Costa Blava i Occitània, i a l'oest en Nova Aquitània. En 69 711 km² és la tercera regió més extensa —per darrere de Nova Aquitània i Occitània— i en 7 634 000 habitants en 2012, la segona més poblada, per darrere d'Illa de França.
Es va crear per la reforma territorial de 2014 fusionant-se Alvèrnia i Ródano-Alps, i va entrar en vigor l'1 de giner de 2016.[1]
Es compon de 12 departaments i una metròpoli en estatus de colectivitat territorial.[2]
Toponímia
[editar | editar còdic]El text de la llei dona noms provisionals per a la majoria de les regions fusionades, la combinació dels noms de les seues regions constituents separats per guions. Els noms permanents seran proposts pels nous consells regionals i confirmats pel Consell d'Estat abans de l'1 de juliol de 2016.[3]
Jean-Jack Queyranne, llavors president de l'extinta regió Ródano-Alps, va propondre «AURA» (per Auvergne-Rhône-Alps), com a nom de la regió, idea que va semblar tindre unanimitat entre les dos regions. Segons vàries consultes en llínea, els noms «Rhône-Alps-Auvergne», «AURA» i «Alps-Auvergne» encapçalaven els vots dels usuaris d'Internet.[4]
Principals àrees metropolitanes
[editar | editar còdic]- Lió (1 639 558)
- Grenoble (512 591)
- Saint-Étienne (373 130)
- Clarmont-Ferrand (265 892)
- Chambéry (187 010)
- Annecy (182 901)
Geografia
[editar | editar còdic]Relleu
[editar | editar còdic]La regió s'estén sobre el massiç Central a l'oest i sobre els massiç dels Alps a l'est. Entre abdós es desplega el vall del Ródano. La mitat oriental del departament de Ain està ocupat pel sur de massiç del Jura, que també ocupa una part del departament d'Isère i una menuda part de l'oest de Saboya i Alta Saboya.
El Massiç Central
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Massiç Central.
Els departaments de Allier, Cantal, Loira, Alt Loira i Puy de Dome, són enterament partix del massiç central, i el departament d'Ardecha, de fet, també ho està en gran part.
Alvèrnia es troba en el cor del massiç i yuxtapon diversos paisages. Als horst cristalins del socle primari que apareixen en la seua perifèria, s'oponen les zones volcàniques i planures o conques de colapse, parcialment reblixes per sediment.
A l'est de Clarmont-Ferrand, els blocs cristalins han segut sobreelevados a lo llarc de falles i delimiten chicotetes fosses: la planura de Ambert, dominada pel massiç del Livradois (Bois Noirs, 1218 m), i els monts del Forez (1634 m en Pierre-sur-Haute) en vistes a la planura del mateix nom. Estos hosts granítics s'estenen cap al nort per la montanya Bourbonnais i els monts de la Madeleine. De noroest a suroest, les masses cristalines conserven una forma de replanell. El bocage bourbonnais i els Combrailles estan profundament entallats per l'erosió fluvial (goles del Dordonya i del riu Sioule). L'erosió glacial intensa va ser l'orige de numerosos llac de l'Artense que poden recordar la topografia escandinava. En el suroest, Châtaigneraie [Castañeda] oferix un paisage de tossals i un clima més suau, en accents mediterràneus. En el sur, les montanyes de Margeride (Signal de Randon, 1552 m) s'estenen en el departament de Losera.
Els volcans de Auvernia varen aparéixer en l'era Terciaria, quan les recalcada de la base primària, consecutives a l'orogènia dels Alps. A l'oest, en els vorells de la Limagne, els montanyes Dome alineen 80 volcans. Tots els tipos estan representats, encara que els volcans estrombolianos són els més numerosos. Estos són volcans recents i ben conservats; que estan dominats pel Puy-de-Dôme (1463 m). Una petició d'inscripció del lloc en el patrimoni de la humanitat de l'UNESCO està en curs. Al sur es troben a continuació els monts Dore, que culminen en el pico de Sancy (1886 m), el punt més alt del Massiç Central. Estos són grans estratovolcanes més antics que han segut desmembrados per l'erosió glacial i fluvial. Atrapen llac de diversos orígens: llac de cràter, com el llac Pavin, llac de barrera volcànica com el llac de Aydat o el llac Chambon, o llac de morrena com el llac de Guery.
Més al sur, encadenádose al principi del replanell basáltica del Cézallier, es poden evocar els paisages escocesos, i despuix el puixant conjunt volcànica del Cantal. En les seues 40 km de diàmetro, del que irradian, des del Puy Mary (1783 m) i del Plomb du Cantal (1858 m), valls en auge (Cère, Maronne, Rhue, Alagnon). Estos separen vasts replanells basálticas, en sols fèrtils: les planèzes. La major és la planèze de Saint-Flour. Este conjunt es beneficia de la protecció del Parc dels volcans de Auvernia.
Al sur del riu Truyère, l'Aubrac conserva un aire de replanell en la que es mesclen terrenys granítics i volcànics.
Al surest, el Velay ha segut molejat per l'erosió, el massiç del Deves és una colada de lava sense cràter i, a l'est, solament queden els sucs fonolíticas del massiç del Mzenc: mont Gerbier de Jonc (1551 m), mont Mézenc (1753 m), prolongats en el nort pel massiç del Meygal.
Cap a l'est, se succeïxen, de nort a sur, els monts del Beaujolais (mont Saint-Rigaud, 1009 m), els monts del Lyonnais (Crêt Malherbe, 946 m), el massiç del Pilat (Crêt de la Perdrix, 1432 m), els Boutières i els Cévennes vivaroises (serre de la Croix de Bauzon, 1548 m). Més a l'est encara, la replanell volcànic del Coirón marca el llímit del massiç Central.
Els terrenys sedimentarios formen el tercer conjunt del terreny auvernés. El terme de «Limagne» es referix a les zones d'una gran fertilitat del Terciaria que s'oponen a les montanyes. Dos grans eixos, de direcció sur-nort, semblen en evidència: el del Loira que drena la planura del Forez i el del Allier que drena les chicotetes Limagnes de Brioude i de Issoire al sur, la Gran Limaña de Clermont al nort, la Limagne bourbonnaise més arenenca. Finalment la Sologne bourbonnaise, àmplia zona de replanells baixos, està solcada per numerosos rius.
Administració
[editar | editar còdic]El consell regional està format per 204 regidors, elegits per sufragi universal cada sis anys. Des de 2016 el president és Laurent Wauquiez (LR). Despuès les eleccions de 2021 la composició del consell és la següent:
| Partit polític | Regidors |
|---|---|
| Els Republicans/Divers droite | 118 |
| Unió dels Demócrates i Independents | 18 |
| Els Verts | 28 |
| Agrupació Nacional | 17 |
| Socialistes, Ecologistes i Demócrates | 13 |
| França Insumisa i Comunistes | 6 |
| Partit Radical d'Esquerra | 4 |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «La carte à 13 régions définitivement adoptée» (en fr). Le Monde. Consultat el 13 de giner de 2015.
- ↑ «Insee - Populations llega'ls 2012 - Populations llega'ls 2012 dones régions». Insee. Consultat el 16 de giner de 2015.
- ↑ Quel nom pour la nouvelle région ? Vous avez choisi..., Sud-Ouest, 4 de decembre de 2014. Consultat el 2 de giner de 2015.
- ↑ «Sondage : quel nom pour la future région ?» (en fr). lyoncapitale.fr. Consultat el 23 de decembre de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Plantilla:Sitie web
- La fusion Rhône-Alps/Auvergne définitivement entérinée parell li Parlement. (francés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Auvernia-Ródano-Alpes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.