Clarmont-Ferrand

Clarmont-Ferrand (Archivo de audio "Fr-Clarmont-Ferrand.ogg" no encontrado; en occità: Clarmont-Ferrand) és una ciutat i comuna del centre de França, capital del departament del Puy-de-Dôme, en la regió Alvèrnia-Ródano-Alps.

Geografia

Situació

Clermont se situa al centre sur de França, en el cor del Massiç Central, a 410 m d'altitut. A l'oest, la ciutat està dominada per un replanell basáltica (en una mija de 900 m) en la que es troba la cadena volcànica inactiva Chaîne dones Puys, la més gran d'Europa, a on es troba el Puy-de-Dôme, el seu més célebre volcà. A l'est de dit conjunt s'estén la planura de Limaña banyada pel Allier. La vila constituïx el punt de contacte entre la planura fèrtil en cereals i la montanya ganadera.

Clermont està en l'intersecció de les autopistes meridionals París-Béziers (A71 i A75) i travesseres Lió/Saint-Étienne-Bordeaux (A89).

Emplaçament

Una bona part de la ciutat ocupa una loma volcànica cridada replanell central. Es tracta, en realitat, de la vora oriental d'un cràter tipo "maar" datat en cent cinquanta mil anys (des de la plaça de Jaude fins a l'intersecció Europa de Chamalières). Est medix al voltant d'1,5 km de diàmetro i ha segut sedimentado per les torrentades del Tiretaine, una chicoteta riera que travessa la ciutat. Ademés, Clermont ha segut construïda rodejant el anegable vall del riu Allier.

La ciutat es va desenrollar al voltant d'este replanell central sobre la que s'eleva la catedral, s'estén a l'est sobre la planura i, en menor mida als costats cap a l'oest.

Clima

La ciutat de Clarmont-Ferrand es caracterisa per tindre un clima d'important amplitut tèrmica: en l'estiu calorós destaquen les tormentes, mentres que l'hivern és fret i sec. La pluviometria és una de les més baixes de França (579 mm per any), i la insolación se situa en la mija nacional (1913 h/any). L'estació de mides de Météo France es troba prop de l'aeroport d'Aulnat.

Referent als récorts de temperatures, més calorós: 40,9 °C (juny de 2019) i més fret: -29,0 °C (febrer de 1929).

Demografia

Història

Época galorromana

La primera menció de Clermont, segons el geógrafo grec Estrabón, apareix baix el nom de Nemessos. El terme és gal i es referix a un bosc sagrat. Va ser calificada com "metròpolis dels Arvernos" i la seua població es va assentar sobre la loma en la que es troba la catedral.

Aproximadament (sense que el fet haja segut formalment reconegut) des del sege de Gergovia, l'eixèrcit gal va repelir a les legions romanes. Durant el periodo gal-romà, la ciutat és rebatejada en el nom de Augustonemetum, latinización del nom gal format a partir del nom de l'emperador Augusto. La seua població s'estima que era, en el II, de 15 000 a 30 000 habitants, lo que la convertia en una de les ciutats més grans de la Galia romana. La ciutat oberta del temps de la pau imperial ocupava 200 hectàrees.

Edat Mija

Cap als sigles VI i VII les muralles protegixen una superfície de tan sol 3 hectàrees. En 843, Clermont pansa a cridar-se Clairmont, fent referència al castell-fortalea de Clarus Mons. En esta época la vila era episcopal. Clermont és assolada pels normandos en 864. El bisbe Signon reconstruïx la vila que de nou és atacada en 898 (o 910, la data no es coneix en precisió). En 1095, despuix del concilie de Clermont, el Papa Urbà II proclama la Primera Creuada usant la famosa frase: "¡Deus vult!" que significa "¡Deu ho vol!" per a motivar a la població a unir-se a la creuada.

En 1120, per a contrarrestar el poder dels bisbes, els comtes d'Alvèrnia funden la ciutat de Montferrand a semblança de les noves ciutats del Midi.

En 1490, la ciutat de Clermont va sofrir grans desperfectes a causa d'un terremot. Dotze torres de la muralla es varen derrocar total o parcialment, aixina com la torre de l'iglésia de La nostra Senyora del Port. La catedral també va resultar afectada. Una fissura en la porta sur pot vore's encara. Els estralls causats als habitants, aixina com el número de víctimes, són desconeguts. En 1551, Clermont es convertix en vila real, passant en 1610 a ser una propietat inseparable de la Corona. Enrique II de França transforma l'administració de Clermont en una regiduría el 18 d'octubre de 1556 (quatre regidors, tres en 1559). En 1557 Clermont rep el títul de Cap de ciutat capital del país de Auvergne, mentres que Riom pansa a ser Cap del ducado de Auvergne i país per a l'eixercici de la justícia, passant a ser, d'esta manera, la primera per a l'eixercici de les funcions judicials. No obstant, la creació en 1582 d'un tribunal de dèu magistrats en Clermont va restablir l'equilibri.

Sigle XVII

En 1623, naix en Clermont Blaise Pascal que s'instalarà, definitivament, en 1655, en l'abadia de Port-Royal en París. El 15 d'abril de 1630 l'Edicte de Troyes (primer edicte d'Unió) unix les dos viles, Clermont i Montferrand. Esta unió és confirmada en 1731 per Luis XV en la proclamació del segon Edicte d'Unió. Per lo tant, en esta época Montferrand no és més que una ciutat satèlit de Clermont, permaneixent aixina fins a principis de el XX. Desijosa de mantindre la seua independència, la vila de Montferrand interpondrà tres demandes d'independència en 1789, 1848 i 1863.

Sigle XIX

En 1832 Aristide Barbier i Edouard Daubré funden en Clarmont-Ferrand una fàbrica de pilotes de caucho i maquinària agrícola. Esta fàbrica serà l'orige del grup Michelin. La primera fàbrica Michelín s'instala en la Plaça de les Carmelitas (sèu actual del grup) en 1889. Fabriquen les zapatas de fre per a les bicicletes. La primera palesa queda depositada en 1891. Construcció de la primera estació ferroviària entre 1855 i 1857.

Sigle XX

Despuix d'un procés amañado, Pierre Mendès France, per llavors lloctinent de l'aviació francesa és condenat, per deserció, el 9 de maig de 1941, pel tribunal militar de Clarmont-Ferrand despuix del conflicte del Massilia. Pierre s'evadix de l'hospital militar per a unir-se al general de Gaulle en Londres. En 1944, el 92 regiment d'infanteria de llínea s'instala, definitivament, en la ciutat.

En el XX, es porta a terme la construcció de les fàbriques i les ciutats-jardí de Michelín, que canviaran l'aspecte actual de Clarmont-Ferrand i reuniran, d'una volta per totes, Clermont i Montferrand. Hui, encara que les dos ciutats estiguen confoses, es troben en Clarmont-Ferrand dos centres ben diferenciats, i el barri de Montferrand conserva la seua pròpia identitat.

Economia

Clarmont-Ferrand és molt coneguda per la manufactura francesa de neumàtics Michelin, que li ha donat la seua impronta. Cap a 1830 Édouard Daubrée i Aristide Barbier s'associen per a fundar una fàbrica de maquinària agrícola en sèu en Clermont. En 1886 els germans André i Édouard Michelin, nets de Barbier, varen continuar les seues activitats, centrant-se en les peces de caucho necessàries per a la maquinària. La família Michelín –molt paternalista- ha construït numerosos edificis públics (escoles, guarderies, estadis, etc.) Des de 1910 l'empresa es troba entre les primeres que escomença a edificar cases per als seus empleats, cridades Bibs (del nom Bibendum, la mascota de la societat). En 1970, Michelin tenia 30 000 treballadors clermonteses. Hui, el pes de la manufactura Michelin, en el sí de Clarmont-Ferrand ha disminuït considerablement (a causa, entre unes atres, de la robotización i la deslocalisació) pero seguix indiscutiblement associada a Clarmont-Ferrand, que és el centre neuràlgic i administratiu.

Les atres activitats importants de la regió clermontesa són l'indústria agro-alimentària, per la seua proximitat en la vall de Limagne, l'indústria farmacèutica i la metalúrgia, ademés de la presència de Pascalis, un parc tecnològic dedicat a les tecnologies d'informació i comunicació (TIC).

Transports

Conexions exteriors

Clarmont-Ferrand està comunicada, per autopista, en quatre direccions: cap a l'est, a Lió (A89), cap a l'oest, a Bordeus (A89), cap al nort, a París (A71) i cap al sur, a Béziers (A75).

Per ferrocarril, cap llínea de gran velocitat passa per la ciutat, pese a les moltes demandes que existixen a este respecto. Els trens Corail i Corail Téoz unixen Clermont en París en 3 hores 30 minuts.

l'aeroport de Clarmont-Ferrand/Auvergne comunica en diferents llocs francesos i europeus (especialment per a la temporada 2005-2006: Ámsterdam, Milà, Brusseles). Des de febrer de 2008, també està comunicat en Madrit per via aérea.

Transports urbans

La ciutat de Clarmont-Ferrand posseïx una ret de transport públic dirigida per la T2C l'estructura principal de la qual, des d'octubre de 2006, residix en un tramvia neumàtic de tecnologia Translohr, que es completa en dos llínees d'autobusos.

Administració

Ajuntament

El consell municipal està format per 55 regidors, elegits per sufragi universal cada sis anys. Des de 2014, l'alcalde és Olivier Bianchi (PS).

Departament

Clarmont-Ferrand està dividit entre sis cantones.

Patrimoni

Molts monuments poden desconcertar pel seu aspecte ombrós. El material de construcció tradicional és, en efecte, la pedra de Volvic –extreta de les grutas basálticas de la cadena de montanyes, i que va des del gris clar al negre intens.

Edificis religiosos

La catedral de La nostra Senyora de l'Asunción, construïda entre 1248 i 1902. Les seues dos torres són visibles des de molt llunt i constituïxen un dels símbols de la ciutat.
La basílica romana de La nostra Senyora del Port, construïda en el VI en honor a la Verge María. Va ser destruïda pels normandos en el IX i reconstruïda en el XII. Està declarada, per l'Unesco, des de 1998, patrimoni mundial.
L'iglésia de La nostra Senyora de la Prosperitat, en Montferrand, construïda entre els sigles XIV i XVI.
L'iglésia de les Carmelitas Descalces, construïda en el XVIII sobre les ruïnes d'un antic convent donado, en 1653, pel bisbe Joaquim d’Estaing a les carmelitas descalces. Les obres varen escomençar a partir de 1752, i va haver posteriors intervencions. D'estil barroc. La seua planta és de les cridades de cuatrifolios. L'iglésia Jouxte és el cementeri de les carmelitas en la que han segut enterrades numeroses personalitats clermontinas. Actualment l'iglésia ha perdut la seua condició religiosa i és utilisada com a almagasén.
Capella dels Cordeleros-Vells, construïda provablement en 1241.
L'iglésia de San Eutropio, construïda sobre les ruïnes d'una basílica dedicada a Sant Esteban Protomártir i destruïda pels normandos. Una primera iglésia es va construir en el XII i va ser destruïda, parcialment, en 1827, es va completar en 1858. L'iglésia actual va ser construïda entre 1858 i 1862.
L'iglésia de Sant Josep, construïda entre 1883 i 1897, per orde de monsenyor Joseph Boyer, bisbe de Clermont, els seus arquitectes varen ser Banier i Mitton (este últim va fer la frontera). L'estil imita al de les iglésies romanes auverniesas. Té unes vidrieres que daten de la primera mitat de el XX i una Adoració dels macs, de l'escultor Émile Gourgoillon, situada baix de la porta d'entrada.

Monuments civils i llocs d'interés

El centre vell al voltant de la plaça de la Victòria
Els cellers del barri històric
El barri històric de Montferrand
El carrer del Port
La font de Amboise (1511)

L'hotel Savaron (1513)
L'hotel de Chazerat (cap a 1760)
La font Desaix (1801, cridada font de la piràmide)
L'estàtua del general Desaix, inaugurada en 1848, domina la plaça de Jaude. Realisada per l'escultor Nanteuil

L'estàtua ecuestre de Vercingétorix, inaugurada el 12 d'octubre de 1903, obra de Frédèric-Auguste Bartholdi, a qui pertany també l'estàtua de la Llibertat.

Arquitectura de el XX

l'Estació Routiere, construïda entre 1961 i 1964 per Valentin Vigneron. El seu estil està inspirat pel d'Auguste Perret, l'edifici forma un conjunt coherent en els immobles adjacents: la casa del congrés, la cambra d'agricultura, la mutualitat agrícola i del Crèdit agrícola que rodegen la plaça de Salins. Pròximament serà remodelada per a convertir-se en la segona biblioteca més gran de França.
La Jetée, acull l'associació Sauve qui peut li court métrage, organisadora del festival internacional del curt-metraje. La seua arquitectura reunix la tradició i el modernisme i sembla un barco.
Mercat de Sant Pedro, mercat cobert destinat a la venda de productes alimenticis. L'edifici actual va ser construït entre 1985 i 1987 (inaugurat el 4 de maig de 1987). Els arquitectes varen ser els clermonteses André Bosser i Jean-Claude Marquet. Un primer edifici de tipo Baltrad va ser construït en 1873, sobre les ruïnes d'un mercat a l'aire lliure, que va ser destruït en 1931, substituït per un edifici de formigó i cristal dissenyat per l'arquitecte clermontés Aubert.

Arquitectura de el XXI

Escola superior de les Belles arts de Clarmont-Ferrand, antigament situada en la Sala del blat (edifici de el XVIII) propenc al barri antic històric, l'escola de belles arts està, actualment, en un edifici inaugurat en giner de 2006, va ser dissenyat per l'Arquitectura Studio. La frontera està recoberta per un bardage de coure, element d'arquitectura ya present en la Jetée.

Cultura

Llengües

Francés, Occità (dialecte auvernés).

Festivals

Festival Internacional del curt-metraje, creat en 1979, ha adquirit reconeiximent internacional i és considerat com un dels més importants.
VIDEOFORMES, vídeo i novetats dels mijos de comunicació en l'art contemporàneu, creat en 1986, és una referència, de França, de l'escena internacional i els seus mijos.
Festival de les películes publicitàries de l'automòvil.
Jazz en tête, festival internacional de jazz, creat en 1988. La gran majoria de les bandes de jazz més significatives de la nostra época passen o han passat pel festival de Jazz en tête, de Mills Davis i Herbie Hancock a Wynton Marsalis i Michel Petrucciani, sense oblidar les dives actuals Dee Dee Bridgewater, Dianne Reeves o Cassandra Wilson.
Festival Nicéphore + 164, festival internacional de l'image fixa i de la fotografia.
Bienal dels carnets de viage.

Museus

L'Aventure Michelin
Museu d'arqueologia Bargoin
Museu d'art Roger Quilliot
Museu d'història natural Henri Lecoq
Museu del tapís i de les arts textils
Museu del Ranquet
Vulcania, el parc europeu del volcanismo

Sales d'espectàculs i concerts

Cooperativa de Maig
Zénith de Auvergne
Òpera municipal
Casa dels Congressos
Casa dels Deports
Casa del Poble

Ensenyança

Clarmont-Ferrand acull a 31 000 estudiants repartits en l'Universitat Clermont-Auvergne (35 000 estudiants), hi ha sis escoles d'ingeniers o d'empresaris. Clarmont-Ferrand se situa en el 16 ranc nacional sobre ensenyança superior.

Principals escoles

Escola nacional d'imposts (ENI)
Escola nacional superior d'arquitectura de Clarmont-Ferrand (ENSACF)
Escola nacional superior de química de Clarmont-Ferrand (ENSCCF)
École supérieure de commerce de Clermont (Grup ESC Clermont)
Institut de les ciències d'ingenieria (CUST)
Institut francés de mecànica alvançada (IFMA)
Institut superior d'informàtica d'modelización i les seues aplicacions (ISIMA)

Les universitats i escoles disperses per diferents llocs del centre-vila i en els campus universitaris de Cézeaux.

Deports

Association Sportive Michelin Rugby, hui ASM Clermont Auvergne.
Clermont-Atletisme
Estadi Clermont Natació
Estadi Clermontés Tir d'Arc (Sebastián Flute)
Clermont Foot 63, quart finaliste de la Copa de França en 1997 i 2005. Juga en la Lligue 2 (la segona divisió del fútbol francés) i el seu estadi és el Stade Gabriel Montpied.
Clermont-Auvergne-Hockey-(C.A.H.C.)
Estadi Clermontés (bàsquet)
SCAB 63 (bàsquet femení)

Campos deportius

Stade Gabriel Montpied (fútbol)
Estadi nàutic Pierre de Coubertin
Parc dels deports Marcel Michelín (estadi de rugby, de la ASM *Clermont Auvergne)
Estadium Jean Pellez (estadi cobert d'atletisme de 6462 m²
Estadi Philippe Marcombes
Casa dels deports
Circuit de Charade, en el municipi de Saint Genès Champanelle

Persones notables

Artícul principal → .

Referències

Bibliografia

Thierry Dutour, La ciutat medieval: orígens i triumfo de l'Europa urbana, p. 40. — Paidós, Buenos Aires, 2005. ISBN 950-12-5043-1

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Clermont Ferrand.
Sitie web de la Ville de Clarmont-Ferrand

Este artícul conté una traducció derivada de «Clermont-Ferrand» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.