Auguste Perret

Auguste Perret

Auguste Perret (Ixelles, 12 de febrer de 1874 - París, 25 de febrer de 1954) va ser un arquitecte belga.Junt en Tony Garnier va ser l'arquitecte més representatiu i innovador del nou classicisme francés que va aparéixer en París al començament del XX. Va realisar una arquitectura acadèmica, en mentalitat neoclàssica, sense presentar un alvanç en la manera de compondre ni en la de decorar. El seu treball en la reconstrucció d'El Havre despuix de la Segona Guerra Mundial va ser reconegut per l'Unesco com Patrimoni de la Humanitat en 2005.

Biografia

Fill d'un cantero comunero exiliat en Bèlgica, Auguste Perret va nàixer en Ixelles. Va estudiar arquitectura en l'Escola de Belles arts (París) i va escomençar a treballar despuix en l'empresa de construcció del seu pare, especialisada en formigó armat.

Trayectòria professional

En 1905 Perret va fundar en el seu germà Gustave l'estudi A. & G. Perret Architectes, i poc més vesprada en el seu atre germà Claude la constructora Perret Frères Entrepreneurs.

El punt de partida de l'arquitectura de Perret està en l'edifici de l'Avenue de Wagram, de París, realisat en 1902, en el que manifesta una tornada a la tradició clàssica. La seua primera obra important va ser l'edifici d'apartaments en la Rue Franklin, també en París, proyecte de 1903 que presenta una frontera composta de manera neoclàssica basada en valors plàstics, mantenint l'alliniació en planta baixa. L'estructura es manifesta com un element vist en la frontera que marca la seua forma de fer posterior. Esta obra presenta estàncies compostes en historicisme seguint ademés el método compositivo acadèmic de tabics curts en grans espais. És l'anunci de l'us del formigó en la frontera i de la separació de l'estructura de la farcidura per a deixar l'arquitectura volada. L'us del formigó com a element vàlit en qualsevol estructura de l'edifici, i com a ornament en les fronteres són aspectes clau de la seua obra. En el seu proyecte Garage Pontheu de 1905 torna a utilisar el formigó d'un modo similar, servint-se ademés de grans farcidures de cristal deixant la retícula vista en frontera.

Una atra obra d'especial interés de Perret és el Teatre dels Campos Elíseos, realisat en 1911 en París, que va anar primer obra d'Henry van de Velde. Es tracta d'una obra que evidencia el caràcter neoclàssic, que té un esquelet de formigó. Durant els anys 20 Perret es va dedicar a explotar les possibilitats del formigó per a conseguir una nova image per mig de les vidrieres per encalados de formigó de les iglésies, l'eixemple de les quals més notable va ser l'iglésia de La nostra Senyora de li Raincy. En 1922 va rehabilitar les parets exteriors de la catedral de Notre-Dona'm de París, usant esta tècnica.

En 1937 Perret va construir el Museu d'Obres Públiques, i en els anys de la postguerra es va ocupar principalment del que va anar el seu últim proyecte, l'iglésia de Sant Josep en El Havre.

Llegat

Molts consideren a Perret com el pare del formigó, ya que va ser el primer en utilisar-ho com a element constructiu i estructural, ademés d'element ornamental i distribuïdor que presenta en ocasions nuet a l'exterior en algunes de les seues obres. Açò ha segut reinterpretat i utilisat en la mateixa intenció per un gran número d'arquitectes posteriors a Perret.

Obres notables

• Apartaments de la Rue Franklin, París, 1902–1904
• Teatre dels Campos Elíseos, París, 1913
• Iglésia de La nostra Senyora, Li Raincy, 1922–1923
• Torre Perret, Grenoble, 1925
• Vila Aghion, Aleixandria, 1928 (demolida entre 2009 i 2016)
• Sala Cortot de l'Escola Normal de Música de París, 1929

• Hotel Saint-Georges, Beirut, 1932
• Ajuntament, iglésia de Saint-Joseph i reconstrucció del centre del Havre, 1949–1956
• Estació d'Amiens, 1955

Vore també

• Centre reconstruït del Havre
• Modernisme (art)

Enllaços externs

• Flickr Pool with pictures

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Auguste Perret.