Cantons de Suïssa
En Suïssa, els cantons constituïxen l'ent polític i administratiu sobre el que es construïx l'Estat-nació: de fet, la cridada Antiga Confederació Suïssa, de caràcter fortament federal, no va adoptar la seua condició actual fins a 1848, data fins a la qual cada u dels cantons llavors existents (des de llavors va haver modificacions menors en el seu número i configuració) posseïa les seues pròpies fronteres, eixèrcit, sagells i moneda i, a pesar de formar part, en el pla teòric, del Sacre Imperi Romà Germànic, gojaven en la pràctica d'una independència virtualment illimitada des de la victòria suïssa sobre l'emperador Maximiliano I en la batalla de Dornach de 1499. L'estructura i característiques dels cantons suïssos són molt variades, en extensions entre 37 i 7105 quilómetros quadrats, i poblacions entre els aproximadament 14 000 habitants del menys poblat als més de 1 200 000 habitants de Zuric. Tota competència no atribuïda expressament per la Constitució a la Confederació pertany als cantones, que a la seua volta decidixen qué competències assignen als seus municipis, lo que dona lloc a una gran heterogeneïtat en el grau d'autonomia i nivell de competències municipals. Dos dels cantons encara mantenen la democràcia directa, mentres que en el restant la voluntat popular s'expressa en les urnes.
Història
En el XVI l'antiga Confederació Suïssa estava composta per 13 cantons independents, dels que hi havia dos tipos diferents: sis cantons rurals i sèt cantons urbans. Encara que tècnicament formaven part del Sacre Imperi Romà Germànic, varen passar a ser independents quan els suïssos varen derrotar a l'emperador Maximiliano I en 1499, baix els térmens del Tractat de Basilea.[1]
Els sis cantons rurals eren repúbliques democràtiques, mentres que els sèt cantons urbans eren repúbliques oligàrquiques controlades per famílies nobles.
Llista de cantons suïssos
Hi ha 26 cantons en Suïssa, sent un d'ells supracantó (Berna, la seua capital) i sis d'ells semicantons que s'han dividit a partir de tres cantons originals (Basilea, Appenzell i Unterwalden), siga perque les dos comunitats sempre han estat separades, com en Unterwalden, per les històriques guerres de religió, com en Appenzell, o les diferències de desenroll entre la ciutat i el camp, com en el cas de Basilea.
| Escut i abreviatura | Cantón | Creació | Capital | Població (2008)[2] | Superfície (km²) | Densitat | Comunas (2009)[3] | Idioma(s) |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 ZH
|
Zuric | 1351 | Zuric | 1 332 727 | 1729 | 771 | 171 | Alemà |
 BE
|
Berna | 1353 | Berna | 969 299 | 5959 | 163 | 392 | Alemà i francés |
 LU
|
Lucerna | 1332 | Lucerna | 368 742 | 1493 | 247 | 88 | Alemà |
 UR
|
Uri | 1291 | Altdorf | 35 162 | 1077 | 33 | 20 | Alemà |
| Erro al crear miniatura: SZ | Schwyz | 1291 | Schwyz | 143 719 | 908 | 158 | 30 | Alemà |
 OW
|
Obwalden | 1291 | Sarnen | 34 429 | 491 | 70 | 7 | Alemà |
 NW
|
Nidwalden | 1291 | Stans | 40 737 | 276 | 148 | 11 | Alemà |
 GL
|
Glaris | 1352 | Glaris | 38 370 | 685 | 56 | 25 | Alemà |
 ZG
|
Zug | 1352 | Zug | 110 384 | 239 | 462 | 11 | Alemà |
 FR
|
Friburgo | 1481 | Friburgo | 268 537 | 1671 | 161 | 168 | Francés i alemà |
 BAIX
|
Soleura | 1481 | Soleura | 251 830 | 791 | 318 | 126 | Alemà |
 BS
|
Basilea-Ciutat | 1501 | Basilea | 186 672 | 37 | 5045 | 3 | Alemà |
 BL
|
Basilea-Campiña | 1501 | Liestal | 268 537 | 518 | 518 | 86 | Alemà |
 SH
|
Schaffhausen | 1501 | Schaffhausen | 75 303 | 298 | 253 | 27 | Alemà |
 AR
|
Appenzell Rodas Exteriors | 1513 | Herisau¹ | 53 054 | 243 | 218 | 20 | Alemà |
 AI
|
Appenzell Rodas Interiors | 1513 | Appenzell | 15 549 | 173 | 90 | 6 | Alemà |
 SG
|
Sant Gal | 1803 | Sant Gal | 471 152 | 2026 | 233 | 86 | Alemà |
 GR
|
Grisones | 1803 | Coira | 190 459 | 7105 | 27 | 200 | Alemà, romanche i italià |
 AG
|
Argovia | 1803 | Aarau | 591 632 | 1404 | 421 | 229 | Alemà |
 TG
|
Turgovia | 1803 | Frauenfeld | 241 811 | 991 | 244 | 80 | Alemà |
 TU
|
Tesino | 1803 | Bellinzona | 332 736 | 2812 | 118 | 181 | Italià |
 VD
|
Vaud | 1803 | Lausana | 688 245 | 3212 | 214 | 375 | Francés |
 VS
|
Valais | 1815 | Sion | 303 241 | 5224 | 58 | 143 | Francés i alemà |
 NE
|
Neuchâtel | 1815 | Neuchâtel | 170 924 | 803 | 213 | 53 | Francés |
 GE
|
Ginebra | 1815 | Ginebra | 446 106 | 282 | 1582 | 45 | Francés |
 JU
|
Jura | 1979 | Delémont | 69 822 | 838 | 83 | 64 | Francés |
Notes
- Sèu del govern i del parlament cantonal, la sèu de l'autoritat judicial és Trogen. Les abreviaturas de dos lletres s'ampren en molta freqüència per a referir-se als cantons suïssos. Per eixemple, les matrícules dels vehículs o el còdic ISO 3166-2:CH en el prefix "CH-" (per eixemple: CH-SZ per al cantó de Schwyz).
Evolució
Els tres primers cantons primitius:
- 1291 - Uri, Schwyz, Unterwalden (dividit en: Obwalden i Nidwalden). La confederació dels 8:
- 1335 - Lucerna
- 1351 - Zuric
- 1352 - Zug, Glaris
- 1353 - Berna
La confederació dels 13:
- 1484 - Friburgo, Soleura
- 1501 - Basilea (separat en Basilea-Ciutat i Basilea-Campiña), Schaffhausen
- 1513 - Appenzell
Confederació Suïssa:
Noms en les diferents llengües oficials
| Abrev. | Castellà | Alemà | Francés | Italià | Retorrománico |
|---|---|---|---|---|---|
| AG | Argovia | * Aargau | Argovie | Argovia | Argovia |
| AI | Appenzell Rodas Interiors | * Appenzell Innerrhoden | Appenzell Rhodes-Intérieures | Appenzello Intern | Appenzell dadens |
| AR | Appenzell Rodas Exteriors | * Appenzell Ausserrhoden | Appenzell Rhodes-Extérieures | Appenzello Esterno | Appenzell dador |
| BS | Basilea-Ciutat | * Basel-Stadt | Bâle-Ville | Basilea Città | Basilea-Citeu |
| BL | Basilea-Campiña | * Baselandschaft | Bâle-Campagne | Basilea Campagna | Basilea-Champagna |
| BE | Berna | * Bern | * Berne | Berna | Berna |
| FR | Friburgo | * Freiburg | * Fribourg | Friborgo | Friburg |
| GE | Ginebra | Genf | * Genève | Ginevra | Genevra |
| GL | Glaris | * Glarus | Glaris | Glarona | Glaruna |
| GR | Grisonia | * Graubünden | Grisons | * Grigioni | * Grischun |
| JU | Jura | Jura | * Jura | Giura | Giura |
| LU | Lucerna | * Luzern | Lucerne | Lucerna | Lucerna |
| NE | Neuchatel | Neuenburg | * Neuchâtel | Neucastello | Neuchatello |
| NW | Nidwalden | * Nidwalden | Nidwald | Nidvaldo | Sutsilvania |
| OW | Obwalden | * Obwalden | Obwald | Obvaldo | Sursilvania |
| SH | Schaffhausen/Escafusa | * Schaffhausen | Schaffhouse | Sciaffusa | Schaffusa |
| SZ | Schwyz/Suiz | * Schwyz | Schwytz | Svitto | Sviz |
| BAIX | Soleura | * Solothurn | Soleure | Soletta | Soloturn |
| SG | Sant Gal | * Sankt Gallen (St. Gallen) | Saint-Gall | Sant Gall | Són Gagl |
| TG | Turgovia | * Thurgau | Thurgovie | Turgovia | Turgovia |
| TU | Tesino | Tessin | Tessin | * Ticino | Tessin |
| UR | Uri | * Uri | Uri | Uri | Uri |
| VS | Valais | * Wallis | * Valais | Vallese | Vallais |
| VD | Vaud | Waadt | * Vaud | Vaud | Vad |
| ZG | Zug | * Zug | Zoug | Zugo | Zug |
| ZH | Zuric | * Zürich | Zurich | Zurigo | Turitg |
* Nom(s) oficial(s) del cantó.
Vore també
Referències
- ↑ "Switzerland". Encyclopædia Britannica 26. 1911. p. 251.
- ↑ Oficina federal d'estadística. «Population résidante moyenne selon els communes» (en francés). Archivat des d'el original, el 15 de novembre de 2010. Consultat el 3 de setembre de 2009.
- ↑ Llista oficial de les comunas suïsses (2009), p. 18 [1].
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cantons de Suiza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.