Cantón de Sant Gal
El cantó de Sant Gal (SG, en alemán: Sankt Gallen; en francés: Saint-Gall; ; en romanche, Sogn Gagl) és un cantó suís situat en la regió de la Suïssa alemana. Es troba en el nordest de Suïssa, té una superfície de 2.026 km² i una població de 518.104 habitants en 2018. La capital cantonal és Sant Gal.
Geografia
Ubicació
El cantó està ubicat en el nordest de Suïssa, llimita al nort en el llac de Constanza (Bodensee) i Alemània. A l'est es troba la vall del Rin. Al costat contrari d'este es troben Àustria i Liechtenstein. Al sur llimita en els cantones de Grisones, Glaris i Schwyz. A l'oest es troba el cantó de Zuric i al nort el cantó de Turgovia.
Els dos semicantones d'Appenzell Rodas Interiors i Appenzell Rodas Exteriors estan rodejats completament pel territori del cantó de Sant Gal.
Montanyes, rius i llac
La montanya més alta del cantó és el Ringelspitz (Pico de l'anell) en una altura de 3247 metros. Més conegut podria ser no obstant el Säntis en una altura de 2502 metro. El seu punt més baix és de 395 metros per damunt del llac de Constanza (Bodensee). Els majors llac del cantó són el llac de Constanza, el llac de Zurich i el llac de Walen. No obstant cal recalcar que cap d'ells es troba completament en territori del cantó de Sant Gal. El llac més gran situat completament en territori d'este cantó és el pantà de llac de Gigerwald.
Els rius més importants són i Rin, el Thur, el Linth, el Sitter i el Seez.
Població
Demografia
A 31 de decembre de 2018[1] el número d'habitants en el cantó de Sant Gal ascendia de 510.670. La densitat de població era de 258,7 habitants per km² (any 2017). El percentage d'estrangers residents (daus d'alta i sense dret a vot) és del 24,4 % (any 2019). El percentage de desocupació ascendix al 2,6 % (valor estimat en 2020[2]).
Idiomes
L'idioma oficial en el cantó de Sant Gal és l'alemà, mentres que l'idioma comú és el suís (alemà de Suïssa).
En 2012, el 89,3% de la població parlava alemà, el 3,6% italià i l'1,2% francés. No es va facilitar informació sobre l'idioma romanche. l'anglés va ser citat com la llengua principal del 2,5 % de la població.
Per l'heterogeneïtat de la composició del cantó a través de l'expedient de mediació de 1803, existixen en el cantó de Sant Gal diferents dialectes, com el del vall del Rin, el San Galler, el Toggenburger o el dialecte de Sargans.
Fins a l'Edat Mija, en les zones meridionals del cantó de Sant Gal es parlava romanche. Per este motiu, moltes denominacions geogràfiques (localitats, montanyes, aqüífers) que es troben en esta zona, són d'orige romà.[3] En l'actualitat, els dialectes suïssos seguixen tenint un accent romà (Sarganserland i Werdenberg).
Nacionalitats
| Procedència[4] | 2000 | 2010 |
|---|---|---|
 CHE |
80,43 | 78,17 |
 Alemania |
1,86 | 4,43 |
 Sèrbia Montenegro |
4,31 | 4,02 |
 ITA |
3,49 | 2,74 |
 Macedònia del Nort |
1,60 | 1,93 |
 Austria |
1,12 | 1,41 |
| Erro al crear miniatura: | 1,42 | 1,03 |
 Bòsnia i Hercegovina |
1,37 | 1,03 |
 Portugal |
0,56 | 0,84 |
Història
El cantó de Sant Gal va ser establit en 1803 a petició del diputat helvètic Karl Müller-Friedberg, per orde de Napoleón Bonaparte. El cantó és el resultat de la fusió dels cantones helvètics de Linth i Säntis, restant els cantones de Glaris i Appenzell (Rodas Exteriors i Rodas Interiors).
El jove cantó es va dotar en 1803 i en 1814 de les primeres constitucions de cantones i en l'época post-napoleònica es va enfrontar a les reivindicacions territorials de l'antic príncip-bisbe de Sant Gal, Pankraz Vorster, per una part, i les regions separatistes, per una atra.
En la Constitució de 1814, per l'heterogeneïtat sectària del cantó, les qüestions de les iglésies, els matrimonis i les escoles no es varen transferir a l'Estat, sino a les poblacions catòliques i reformades, De modo que ademés del Consell Llegislatiu General (hui Consell de Cantones), requerit per llei, també es va introduir un Gran Consell Catòlic i un Gran Consell reformat.
En 1831 es va introduir una Constitució representativa i democràtica que, en el «vet popular», tenia ya les seues primeres característiques directament democràtiques i substituïa a l'anterior règim oligàrquic. En 1861, l'Estat es va fer càrrec de l'escola eclesiàstica, que fins a llavors havia segut objecte de forts disputes. La forta sectarisació del cantó de Sant Gal varen estar molt marcats fins a ben entrat el XX. En 1875, el «vet popular» va ser substituït pel referend facultatiu (dret del poble a legislar).
La Constitució de 1890 va modernisar els drets del poble en l'introducció de l'Iniciativa popular (dret del poble a propondre lleis), facilitant la celebració del referèndum i les eleccions del Govern. Esta llei fonamental es va aplicar, en moltes modificacions, fins a l'adopció de l'actual Constitució de 2001, que en primer lloc va resumir les numeroses innovacions constitucionals dels últims cent anys i va concloure la reorganisació del cantó.
El dret a vot, aixina com el dret a vot de les dònes, es va introduir en Sant Gal en 1972 a nivell cantonal i municipal.
Economia
L'activitat agrícola consistix bàsicament en la cría de ganado i la producció de formages en l'àrea de la montanya. En la planicie predomina la producció de frutes i vins, encara que existix també la ganaderia.
L'indústria cantonal comprén: òptica, pirotècnica, química i farmacèutica. El turisme eixercita un paper important en molts llocs vacacionals, com les fonts termals de Bad Ragaz i un gran número d'estacions d'hivern.
Ingressos (en millons de CHF): 18.347
Districtes
El cantó estava subdividido en quinze districtes, pero a partir de giner de 2003 es va repartir en huit circumscripcions electorals:
- Rheintal (correspon a la fusió dels districtes de Oberrheintal i Unterrheintal)
- Rorschach (correspon al districte de Rorschach)
- Sant Gal (correspon a la fusió dels districtes de Sant Gal i Gossau)
- Sarganserland (correspon al districte de Sargans)
- See-Gaster (correspon als districtes de See i Gaster)
- Toggenburgo (correspon als districtes de Untertoggenburg, Alttoggenburg, Obertoggenburg i Neutoggenburg)
- Werdenberg (correspon al districte de Werdenberg)
- Wil (correspon als districtes de Wil i Untertoggenburg)
Ciutats
Ciutats del cantó (en més de 10 000 habitants):
- Sant Gal (70.000)
- Rapperswil-Jona (17.061)
- Gossau (16.941)
- Wil (16.443)
- Uzwil (11.997)
- Altstätten (10.372)
- Buchs (10.255)
Persones destacades
- Ruth Dreifuss, consellera federal i primera dòna president de la confederació.
- Alex Zülle, excicliste professional.
- Paola del Medico, cantant.
Referències
- ↑ «Habitants segons cens oficial del cantón de Sant Gal».
- ↑ «Nivelles de desocupació segons registre oficial del cantón de Sant Gal».
- ↑ Maximilian Wilhelm Götzinger. «Die romanischen Ortsnamen dones Kantons St. Gallen». Archivat des d'el original, el 17 de giner de 2016. Consultat el 18 d'agost de 2020.
- ↑ Plantilla:Internetquelle
Enllaços externs
- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cantón de Sant Gal.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cantón de San Galo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.