Llac de Constanza
El llac de Constanza (en alemán: Bodensee, pronunciació en alemany: /ˈboːdn̩ˌzeː/ (🔊 escoltar)) està rodejat per Alemània, Àustria i Suïssa. La seua superfície és de 536 km² i el nivell mig està a 395 m d'altitut. El riu Rin entra en el llac pel surest prop de Bregenz (Àustria) i ix del llac per l'oest en Stein am Rhein (Suïssa).[1] És malnomenat Mar suabo, per trobar-se en la regió de Suabia.
En la seua àrea d'influència viuen al voltant de 2,5 millons de persones, majoritàriament de parla alemana. Constanza és la ciutat més gran, a la vora del llac i en més de 83 000 habitants. Travessant esta ciutat, el riu Rin ix del llac, dirigint-se al mar del Nort. Alguns llocs destacats en les seues afores són Friedrichshafen, Bregenz, Lindau i Meersburg.
En el llac de Constanza termina la ruta turística arquitectònica Ruta alemana d'arquitectura d'entramats.
Història
- Club de Yates de Wurtemberg
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
- Accident aéreu del llac de Constanza en 2002
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Congelació
Segons les estadístiques cada aproximadament setanta anys té lloc la congelació completa del llac. Per a això són necessaris un estiu extremadament fret, vents de l'est molt persistents i un temps molt fret en autumne i hivern, de modo que en giner o febrer puga donar-se la congelació total.
Els casos coneguts de seegfrörnen (esta és la paraula en que es designen estos fenomens) varen tindre lloc en els anys:
- 1077 (no és segur),
- 1326 (parcial), 1378 (parcial),
- 1435, 1465 (parcial), 1477 (parcial), 1491 (parcial?),
- 1517 (parcial), 1571 (parcial), 1573,
- 1600 (parcial), 1684, 1695,
- 1709 (parcial), 1795,
- 1830, 1880 (parcial),
- 1929, 1963
Un monolit de marbre en les vores en Lochau/Hörbranz documenta els seegfrörnen dels anys 1830, 1880 i els de 1929 i 1963. Des de 1573 en ocasió de cada Seegfrörni es du una image de San Juan Apòstol en una processó festiva sobre el gèl, alternativament des del Monasteri de Münsterlingen en Suïssa fins a l'alemà d'Hagnau am Bodensee; en el següent seegfrörnen es durà de regrés. Des de 1963 l'image està en l'iglésia parroquial de l'antic monasteri benedictino en Münsterlingen.
Etimologia
El nom alemà actual (Bodensee) es deriva del topònim Bodman i, per tant, significa ‘llac prop de Bodman’. Este lloc, situat en l'extrem occidental del llac de Überlingen, va tindre una gran importància en l'Alta Edat Mija, ya que primer va ser una sèu ducal germànica i després un palatinado real franc i, ademés, una ceca.
S'atesta per primera volta com Bodungo (un error ortogràfic de Bodumo) en 496/506 (còpia del XIII/XIV despuix de còpia al voltant del 700); atres mencions primerenques són Bodomo (839) i Podoma (887). Este topònim es remonta al alt alemà antic bodam, que com a paraula genèrica significa "terra, sol, base" i com a topònim significa "lloc baix d'assentament" o "lloc en una planura". El nom del llac es menciona per primera volta en l'any 840 en una forma latinizada com in lacum Potamicum, seguit en el 890 (una còpia més recent) per ad lacum Podamicum, en el 902 i 905 per prope lacum Potamicum i en el 1087 per l'alemà Bodinse, Bodemse. La pronunciació original de l'alt alemà antic és **Bodamsē o, en el segon canvi fonètic, **Potamsē. En l'Edat Mija, el nom del palatinado real va desplaçar tots els noms atestats per a parts del llac de Constanza des de l'época romana. El nom latinizado va ser erròneament rastrejat fins a la paraula grega potamos per a "riu" per erudits monásticos com Walahfrid Strabo i interpretat com un riu-llac. L'idea de que el Rin fluïx a través del llac també pot haver eixercitat un paper en açò. El nom alemà Bodensee ha segut adoptat per numeroses atres llengües, especialment en el nort i l'est d'Europa.
Despuix del Concilie de Constanza de 1414-1418, es va estendre en l'àrea de les lengues romançes (catòliques) el nom alternatiu Lacus Constantinus, forma ya atestada en 1187 com Lacus Constantiensis, que fa referència a la ciutat de Constanza situada en la desembocadura del Rin del Llac Superior. La ciutat deu el seu nom -Constantia en llatí- a l'emperador romà Constancio Clor (292-305 d. C.)[10] Com a eixemples estan el francés Lac de Constance i l'italià Llac vaig donar Costanza.[2]
Geografia
Illes
- Mainau
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
- Reichenau
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
- Lindau
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Pobles i ciutats propencs
| Alemània | |
Des de l'entrada del Rin, vora este o dreta:
Àustria (tots en Vorarlberg) |
Suïssa Des de l'entrada del Rin, vora surest o esquerra:
|
Vore també
Referències
- ↑ «per a on entra i ix el riu Rin». Archivat des d'el original, el 16 de març de 2018. Consultat el 15 de març de 2018.
- ↑ Borst, Arno (1982). «Bodensee-Geschichte eines Wortes.», Schriften dones Vereins für Geschichte dones Bodenseeraums (en alemà), p. 501 s..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lago de Constanza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.