Passeriformes
Els paseriformes (Passeriformes) són un divers orde d'aus que comprén més de la mitat de les espècies d'aus del món, en unes 140 famílies i aproximadament 6500 espècies.[1] Els paseriformes es coneixen comunament com a pardals i a voltes aus cantoras o pardals cantores. Els pardals són el grup de vertebrats terrestres més diversificado, en més de cinc mil setcentes espècies identificades,[2] . Açò és casi dos voltes el número d'espècies de l'orde de mamífers més abundant, és dir, els rosegadors (Rodentia). Contenen, ademés, cent dèu famílies, ocupant el segon posat entre els vertebrats (despuix dels perciformes, que inclouen al voltant del 40 % de tots els peixos).[3] El seu èxit evolutiu es deu a diverses adaptacions al mig, molt variades i complexes, que comprenen des de la seua capacitat per a posar-se en els arbres, els usos dels seus vores, la seua inteligència i la complexitat i diversitat de les seues nius.
El grup va ser batejat pel nom llatí del cheu «Passer» (la mateixa etimologia que el terme espanyol pardal) i per això el nom d'este orde significa «els que tenen forma de cheu». Està dividit en tres suborden: dos principals, Passeri i Tyranni, i un tercer més reduït, Acanthisitti.
- ↑ «Family Index». IOC World Bird List Version 10.1. International Ornithologists' Union (2020).
- ↑ F. Keith Barker, Alice Cibois, Peter Schikler, Julie Feinstein< & Joel Cracraft: Phylogeny and diversification of the largest avian radiation. PNAS, 27 de juliol, 2004, Vol. 101, no. 30, PDF
- ↑ . Archivat des d'el original, el 1 de setembre de 2012. Consultat el 8 de febrer de 2013.