Anar al contingut

Saona

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Riu Saona»)
Per a el riu espanyol vore Ric Saona (Espanya).
Per a l'illa de la República Dominicana vore Illa Saona.

Plantilla:Ficha de cos d'aigua

El riu Saona (en francés, la Saône, pronunciat /laˈbaixːn/)[1] és un riu de l'est de França, el principal afluent del riu Ródano, des del nort. Té una llongitut de 480 km,[2] i drena una àmplia conca de 29 950 km². Els seus principals afluents, o a lo manco els més llarcs, són el riu Doubs i el Ognon.

Geografia

Erro al crear miniatura:
Vista del riu Saona al seu pas per Lió.

El riu Saona naix en Vioménil, en els monts Faucilles, en el departament dels Vosges a 392 m d'altitut i desemboca en el Ródano en Lió. Abans de la confluència en el riu Doubs, situada en Verdun-sur-li-Doubs en el departament de Saona i Loira, el Saona és cridat chicotet Saona, lo que mostra la forta contribució de l'afluent del Franc Comtat.


El seu antic nom abans de l'época romana era Llaurar, desdoblado de la raïl indoeuropea ar = aigua, ya que en fluir tan llentament, és difícil a voltes vore el sentit de l'aigua (segons César en De Bell Gallico). En época clàssica es dia Araris. El seu nom actual prové d'una font d'aigua sagrada situada en Chalon, el nom de la qual va ser donat al conjunt del riu pels legionaris romans.

Departaments i principals ciutats travessades

El pont principal en Gray.
Erro al crear miniatura:
Naiximent del riu Saona en Vioménil.
Vista del Saona al seu pas per Auxonne, regió de Borgoña.
El Saona en Gray.

El riu Saona passa per moltes ciutats i localitats a lo llarc del seu curs. Les principals són les següents, en direcció aigües avall:

Hidrologia

El chicotet Saona

El chicotet Saona té un règim pluvial (a voltes influenciat per la neu) en una forta influència oceànica. Els sols poc propicis a l'infiltració se saturen molt pronte i favorixen l'aument del cabal. Tan pronte com aumenta i despuix d'haver rebut les aigües delanterne, el Saona es convertix en un riu poderós. El cabal mig interanual del Saona és registrat des de 1964 per l'estació hidrològica de Ray-sur-Saône, localitat situada a una trentena de quilómetros despuix de la confluència en elanterne, entre Port-sur-Saône i Gray. És del 59,7 m³/s per una superfície de conca de 3 740 km² (conca superior del chicotet Saona), en un màxim anual del 64,5 i un mínim del 54,8.


El riu presenta fluctuacions de cabal depenent de l'estació, en riuades en hivern de 84 a 108³ de decembre a març inclosos, i de baixades de cabal en estiu, en juliol-agost-setembre, en una baixada que aplega al 16,9 m³ en el més d'agost.[3]

El gran Saona

El gran Saona es forma per l'unió del riu Doubs i del Saona en Verdun-sur-li-Doubs. El Doubs aporta una mija interanual de 175 m³ d'aigua per segon, mentres que el Saona aporta 160 m³. El gran Saona només rep chicotets afluents que modifiquen poc el règim hidrològic i particularment les riuades. El gran Saona transcorre per una gran i ampla planura (fins a 3 km d'esgambi) fins a l'entrada en Lió, per la depressió d'un antic llac. La pendent és molt dèbil i sense els acondicionament hidràulics per a garantisar fins al nort de Chalon un canal de navegació profunt, els desbordament serien més freqüents. En l'estació hidrològica de Couzon-au-Mont-d'Or a l'entrada de l'aglomeració lionesa, les observacions realisades des de 1969 fins a 1986 han mostrat un cabal mig interanual de 473 m³/s, en un cabal de riuada centenari de 3 180 m³.

Cabal mig mensual (en m³/s) medit en l'estació hidrològica de Couzon-au-Mont-d'Or - senyes calculades sobre 16 anys

Cabal mig mensual del Saona (en m³/s)
Giner Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octobre Novembre Desembre
747 954 679 565 462 306 197 153 159 303 439 745

En total, el cabal mig en Lió és de 475 m³/s en un mínim en agost de 153 m³/s i un màxim en febrer de 954 m³[4]

El Saona es considera navegable des de Corre al nort d'Alt Saona, en la desembocadura del riu Côney, fins a la seua confluència en el Ródano en la Mulatière, en Lió, en total 365 km, dels quals 167 en gran gálibo europeu des de Verdun-sur-li-Doubs fins a Lió. Està unit en el Loira per mig del Canal del Centre, al Yonne pel Canal del Marne al Saona, al Meuse pel Canal de l'Est i al Rin pel canal Canal del Ródano al Rin. Tots estos canals tenen un gálibo Freycinet. Navegables també, s'unixen al Saona gràcies al chicotet Canal del Pont de Vaux (3 km), 40 km són navegables fins a Louhans i la part inferior de Doubs. Els tres són rutes navegables sense eixida.

Riuades històriques

  • La riuada de l'any 580 en Lió.
  • La riuada de novembre de 1840, en un cabal estimat de 4000m3/s, va destruir numerosos edificis a lo llarc de la vall del Saona. Encara es conserven plaques que marquen el nivell d'esta gran riuada en els pobles afectats.
  • Les fortes riuades dels últims cinquanta anys: giner de 1955, març de 1970, decembre de 1981 i 1982, maig de 1983, març de 2001 i 2006.


Principals afluents


Notes

  1. ↑ Actualment delimita el districte de Trévoux en el de Bourg, i solia delimitar la Bresse i el Dombes.[5].

Referències

  1. ↑ (francés) Jean-Marie Pierret, Phonétique historique du français et notions de phonétique générale, Peeters, Louvain-la-Neuve, 1994, p. 104.
  2. ↑ «Ficha del riu Saona (O---0000)». Consultat el 19 de juliol de 2008.
  3. ↑ Banc hidrològic - Estació O0610010 - El Saona en Ray-sur-Saône (Synthèse) [1] archivat en Wayback Machine. (francés)
  4. ↑ Banque Hydro - Station O4710010 - El Saona en Couzon-au-Mont-d'Or [2] archivat en Wayback Machine. (no seleccionar la casella "Station en service") (francés)
  5. ↑ Valentin-Smith, Monographie de la Saine, p. 53.

Enllaços externs

Commons


Control d'autoritats
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Saona&oldid=1291997»