Pierrelatte

Pierrelatte

Pierrelatte (en occità Pèiralata) és una ciutat francesa, situada en el departament de Drôme i la regió d'Alvèrnia-Ródano-Alps. En provençal, seguint la norma mistraliana, s'escriuria Peiro Clapixc.

Gentilici: els seus habitants són Pierrelattins.

El lema de la ciutat és: Pierrelatte Ville Fleurie (Pierrelatte ciutat florida)

Geografia

Pierrelatte és una ciutat provençal, a pesar d'estar ubicada en la regió històrica del Delfinat. Situada en la comarca del Tricastin, en l'extrem suroest del departament de Drôme. Es troba en la vall del Rhône (o Rodano). Està a uns 70 km al sur de Valence, a 25 km al sur de Montélimar, i a 60 al Nort d'Aviñón. El seu terme municipal llimita en els départementos d'Ardecha a l'Oest i Vaucluse al Sur.

Llimita a l'oest en el Ródano i els tossals de l'Ardecha. El terme municipal de Pierrelatte ocupa la major part de la vasta planura aluvial formada pel riu en la seua part Tricastina. Els municipis confrontant són: Donzere al nort; a l'est La Garde Adhemar i Saint-Paul-Trois-Chateaux, capital antiga del Tricastin (o comarca dels tres castells); Bourg-Saint-Andéol a l'oest; i al sur Bollène (Vaucluse).

En mig de la planura pierrelattina, hi ha una chicoteta montanya, el Rocher (la Roca), provablement d'una branca de lo que constituïx més al nort "les montanyes del coll de Donzere". Va ser entorn a esta montañita a on va sorgir el nom Pierrelatte, que es creu que deriva del llatí "petralapta (pedra gran). La llegenda diu que esta pedra havia segut tirada des del mont Ventoux pel jagant Gargantúa, que li l'havia tret de la seua bota a on se li havia introduït.

Elclima és solejat i el vent dominant del Nort (Mistral).

Panoràmica de Pierrelatte

Tricastin, la comarca de Pierrelatte

Tricastin és un espai natural i històrica vall del Ródano, entre el sur-oest de la Drôme i el noroest del Vaucluse. És el breçol de l'antiga tribu de Tricastini. La seua capital és Saint-Paul-Trois-Chateaux, i la seua població més important és Pierrelatte. El nom de Tricastin, a llarc interpretat com "terra dels Tres Castells", pero en realitat, la seua etimologia deriva de la tribu celta de Tricastini, que varen ocupar esta terra a lo llarc de l'antiguetat. Hui en dia, la comarca de Tricastin és famosa pel lloc nuclear de Tricastin, la planta francesa d'energia nuclear situada en el canal durant Donzère-Mondragón, un canal de derivació del Ródano, per les seues vinyes AOC Coteaux du Tricastin (denominació d'orige controlat Ribera del Tricastin en espanyol), i la calitat el seu patrimoni natural i arquitectònic

Els Tricastinis es trobaven entre els pobles de la Gàlia Narbonesa. Plinio el Vell parla de la seua capital el nom d'Augusta Tricastinorum en el Llibre III. El Tricastin va ser considerada la "terra de la pedra blanca", des d'un punt de vista geològic, el Tricastin és una de les poques àrees en la vall del Ródano, a on la pedra té un color molt clara. Moltes pedreres han estat en funcionament fins a mediats de el XX en Saint-Paul-Trois-Chateaux i en Saint-Restitut. La capital del Tricastin, Saint-Paul-Trois-Chateaux, va ser la sèu d'un bisbat fins a la Revolució Francesa, en que va ser suprimit al mateix temps que els de Uzes, Vaison-la-Romaine. Bollène, en la partix sur del Tricastin, era una ciutat comercial a lo llarc de l'Edat Mija i encara conté en el seu centre en rastres significatius del seu èxit passat. Pont-Saint-Esprit i Bourg-Saint-Andeol, que es troba en la seua frontera occidental, són també les antigues ciutats l'impronta de les quals és encara fortament religiosa.