Ulrico Zuinglio

Ulrico Zuinglio o Zwinglio, en alemà Huldrych o Ulrich Zwingli (Wildhaus, Suïssa, 1 de giner de 1484 - Kappel am Albis, 11 d'octubre de 1531) va ser el líder de la Reforma Protestant suïssa i el fundador de la Iglésia Reformada Suïssa. En estudiar les Escritures des del punt de vista d'un entés humaniste, va aplegar, de manera independent, a conclusions similars a les de Lutero, que era un doctor biblicus.

Biografia

Primers anys

Va nàixer l'1 de giner de 1484 en Wildhaus, en la vall suïssa de Toggenburg, en el sí d'una família d'agricultors, sent el tercer fill d'onze. Va cursar l'educació bàsica en Weesen, baix la tutela del seu tio Bartolomeo, un clerc de Weesen. Als dèu anys, Zwinglio va ser enviat a Basilea per a obtindre la seua educació secundària, a on va deprendre llatí baix el magistrat Gregory Bünzli. Abans d'anar a la Universitat de Viena, va cursar alguns estudis en Berna. Va aplegar a Viena en 1499 i més tart es va inscriure en la Universitat de Basilea, a on va fer un postgrau en 1504 i un doctorat en 1506.

Presbiterado

Zuinglio va ser presbítero en Glarus, despuix de graduar-se com a doctor en teologia (1506). Allí va estudiar grec i hebreu, va llegir a Erasmo de Róterdam i va aplegar a la conclusió de que moltes de les doctrines de l'Iglésia catòlica estaven en contradicció en les ensenyances del Nou Testament.

Zuinglio va desenrollar la seua aversió al servici mercenari dels seus compatriotes durant este periodo. A partir de 1512, la Confederació Suïssa enviava diversos contingents armats a sòu del papa per a lluitar contra la Corona francesa en Lombardía durant la guerra de la Lliga de Cambrai. Zuinglio va ser testic dels successos en ser capellà del contingent del cantón de Glaris,^[1] assistint a les victòries de Pavía i Novara, pero també a la derrota sofrida pels confederados en Marignano, a partir de la qual es va accentuar la seua prédica contra el servici armat.

La reforma protestant

Artícul principal → Reforma protestant en Suïssa.

El 31 d'octubre de 1517, Martín Lutero va publicar en Wittenberg, Alemània, els seus 95 tesis sobre la religió cristiana, en les que atacava fonamentalment les indulgències papals, ferramenta que s'havia popularisat durant els pontificats més recents.

Poc abans, en 1516, Diebold de Geroldseck ho va cridar per a predicar en la abadia de Einsiedeln, en lo que Zuinglio entra en contacte en un dels centres més actius de pelegrinage i també de #superstició. Comença aixina la seua predicació contra estes pràctiques i contra el negociante d'indulgències Bernardin Samson, que havia aplegat a Suïssa a instàncies del papa en 1518.

Predica aixina mateix contra la costum dels suïssos d'allistar-se com a mercenaris a les órdens del papa, lo que li va proporcionar el càrrec de predicador en Zuric, el govern del qual estava enfrontat en l'autoritat romana. L'1 de giner de 1519 comença la seua activitat en esta ciutat, a on, en el seu discurs clar i directe, va explicant als feligresos els evangelios. El govern de la ciutat decidix recolzar les noves ensenyances i dispon en 1520 que tots els predicadores actuen seguint les pautes de Zuinglio.

En 1522 Zuinglio publica la seua primera obra reformadora, dirigida contra el dejuni propugnat per l'Iglésia de Roma. Defén aixina un acontenyiment real en el que, segons pareix, un amic seu havia menjat carn durant el periodo de dejuni, la qual cosa justifica Zuinglio en l'argument de que el dejuni va contra la fe cristiana. De la mateixa época és un escrit enviat per ell i dèu dels seus companyers al bisbe de Constanza, en el que afirmaven la seua disposició a seguir predicant segons els Evangelios i demanaven la supressió del celibat. El papa Adriano VI intenta convéncer-li de que no mamprenga noves accions que atenten contra la substància de la teologia catòlica.

Davant la difamatoria acusació dels dominicos de que Zuinglio supostament propagava la herejía, el Consell de la ciutat de Zuric va convocar per al 29 de giner de 1523 a un elevat número de teòlecs a un debat públic (Primera Disputa de Zuric), en la que es devia discutir sobre les tesis defeses per Zuinglio. A ella varen acodir 600 persones entre clercs i llaics i, ya que els enviats del bisbe només varen poder fer valdre a favor seu la tradició i les disposicions dels concilies, el Concejo va decidir adjudicar a Zuinglio la victòria dialèctica, i va implantar la Reforma en el respal del Consell de la ciutat.

No seria eixa, no obstant, l'única disputa oficial i pública que es va celebrar en Zuric. Entre el 26 i el 29 d'octubre de 1523 es dirimix, en presència de 900 assistents, la necessitat de suprimir les imàgens de les iglésies, decisió que s'acaba adoptant i que es posarà en pràctica d'una manera paulatina. Aixina mateix, entre el 13 i el 14 de giner de 1524 el tema tractat va ser la missa i la seua possible supressió, lo que finalment s'establix.

Eixe mateix any Zuinglio es casa en la viuda Anna Reinhard, en la que vivia de manera marital des de feya algun temps.

La Reforma en Zuric no va afectar, no obstant, solament a la religió, sino que, de la mateixa manera que en atres moviments reformistes de l'época, es tractava d'una série de mides de regulació social en les que el Concejo pretenia organisar el sistema escolar, el matrimoni, les costums, etc. El paper de Zuinglio és capital en este procés, puix si ben no assumix cap càrrec orgànic, el seu carisma i el seu predicamiento entre el poble ho convertixen en una figura determinant del procés.

Zuinglio publica en 1525 el seu confessió de fe (De la verdadera i la falsa religió). La seua teologia, coincidente en la de Lutero en molts aspectes bàsics, opera d'una manera més radical en uns atres, com pot ser la qüestió de la eucaristía, en rebujar Zuinglio la presència real de Crist en la comunió. A partir de 1525, la Reforma en Zuric es completa:

S'administra la Eucaristía baix les dos espècies,
Se suprimix la missa,
S'eliminen les imàgens de les iglésies,
Es decreta la supressió del celibat sacerdotal,
S'establix i regula una beneficencia per als pobres, finançada en els fondos obtinguts de la secularisació de bens eclesiàstics.

Eixe any de 1525 es funda aixina mateix en l'iglésia Grossmünster una escola per a teòlecs, a on podran deprendre exégesis bíblica, que després utilisaran en les seues sermones al poble.

Important en la teologia de Zuinglio és també la seua concepció de les relacions entre el poder llaic i el religiós, puix mentres considera que és dret i obligació del poder terrenal organisar l'Iglésia i la societat, admet per un atre costat la possibilitat de derrocar al grup #gobernant si este no es comporta de manera apropiada a les ensenyances del Evangelio.

Les relacions en l'atra ala del moviment reformiste, encapçalada per Lutero i Melanchton, es veuen dificultades per la concepció que tenen abdós parts sobre la comunió. Estes diferències devenen clarament insuperables en l'intent més important que es fa d'aünar posicions, quan en octubre de 1529 el landgrave Felipe I de Hesse invita a Zuinglio i Lutero a una discussió teològica (coneguda com Disputa de Marburgo).

La situació política en la Suïssa de el XVI resulta sense dubte determinant per a l'ulterior desenroll de la reforma zuingliana. A pesar de la primera Pau de Kappel de 1529, les tensions entre Zuric i Berna (que havia segut guanyada per Zuinglio per al seu moviment), per un costat, i els cantones que permaneixien catòlics, per un atre, no podia menys que esclatar en un conflicte polític - i finalment també armat, les Guerres de Kappel. L'opció de Zuinglio era en este sentit clara: usar les armes per a estendre la veritat del Evangelio era una obligació de tot bon cristià.

Com a traductor de la Bíblia, Ulrico Zuinglio va treballar en estreta colaboració en Leo Jud. La traducció es coneix hui en dia com la Bíblia de Zuric.

L'11 d'octubre de 1531 va caure Zuinglio en la segona guerra de Kappel.

La Reforma zuingliana

La Reforma de Zuinglio, a pesar dels seus punts de conexió en Lutero, presenta també característiques pròpies. Mentres el fi de Lutero era suprimir les indulgències o bulas, Zuinglio solament accepta com a Iglésia allò que apareix en les Escritures. D'ahí partix que les iglésies reformades siguen en gran modo iglésies de la paraula, del verp, a on no trobem decoració opulenta i inicialment tampoc música, mantenint una llitúrgia llaugera.

Teologia de Zuinglio

La pedra angular de la teologia de Zuinglio és la Bíblia. Zuinglio va apelar constantment a les Sagrades Escritures en els seus escrits. Va posar l'autoritat de la mateixa sobre atres fonts, tals com els concilios ecuménicos o els Pares de l'Iglésia, encara que no dubtava en usar les atres fonts per a sostindre els seus arguments.^[2] Els principis que varen guiar les interpretacions de Zuinglio es deriven de la seua educació humanística i del seu enteniment, a la llum de la Reforma, de la Bíblia.^[3] Posava atenció al context immediat del passage i tractava d'entendre el propòsit subjacent darrere del mateix. Va comparar passages de l'Escritura i va usar #analogia, un método que descriu en Una exégesis amigable (1527). Dos #analogia que va utilisar en prou efectivitat varen ser entre el batisme i la circumcisió i entre la Pasqua i la Eucaristía.^[4]

Zuinglio rebujava la paraula sacrament en el modo que s'amprava popularment en el seu temps. Per a la gent comuna, la paraula significava alguna forma d'acció santa en la qual hi havia un poder inherent per a lliberar la consciència de pecat. Per a Zuinglio, un sacrament era una cerimònia d'iniciació o una promesa, senyalant que la paraula es derivava de sacramentum, que significa un jurament.^[5] En els seus primers escrits sobre el batisme, va fer notar que el batisme era un eixemple de tal compromís o promesa. Va qüestionar als catòlics acusant-los de superstició en atribuir-li a l'aigua del batisme un cert poder per a netejar els pecats. Posteriorment, en el seu conflicte en els Anabaptistas, va defendre la pràctica del batisme d'infants, senyalant que no hi havia cap llei que prohibira dita pràctica. Argumentava que el batisme era un símbol d'un pacte en Deu, per lo tant reemplaçava la circumcisió del Antic Testament.^[6]

Zuinglio abordava la qüestió de la Eucaristía de manera similar al batisme. Durant el primer debat de Zuric en 1523, va negar que ocorreguera un verdader sacrifici durant la missa, argumentant que Crist va fer el sacrifici una sola volta i per a tota la eternitat. En conseqüència, la Eucaristía era "un memorial del sacrifici".^[7] Seguint en este argument, va desenrollar encara més el seu punt de vista, aplegant a la conclusió de que es deuen interpretar com "significa" les paraules de l'institució. Va usar varis passages de l'Escritura per a argumentar en contra de la transubstanciación, aixina com el punt de vista de Lutero, sent el text clau Juan 6:63, "És l'esperit el que dona vida, la carn per a res aprofita". L'enfocament racional de Zuinglio i l'us de l'Escritura per a entendre el significat de la Eucaristía va ser una raó per la que no va poder aplegar a un consens en Lutero.^[8] De fet, quan es varen reunir els reformadors suïssos en els alemans en 1529 (Disputa de Marburgo) a instàncies de Felipe de Hesse, estaven d'acort en casi tots els punts principals, llevat eixe. Punt que Lutero no estava dispost a concedir, ya que anava en contra de la seua doctrina de la Consubstanciación. Resulta interessant constatar que temps despuix, Melanchton (discípul de Lutero) va aplegar a un consens en els reformadors suïssos una volta que la separació en els catòlics era definitiva.^[9]

L'impacte de Lutero en el desenroll teològic de Zuinglio ha segut durant llarc temps un tema d'interés i discussió entre els erudits zuinglianos. El propi Zuinglio va afirmar vigorosamente la seua independència de Lutero. Els estudis més recents han donat credibilitat a esta afirmació, encara que alguns erudits encara afirmen que la seua teologia depenia de la de Lutero. Semblava que Zuinglio havia llegit els llibres de Lutero buscant confirmació del mateix sobre les seues pròpies opinions. No obstant, Zuinglio sí admirava prou a Lutero per opondre's al Papa. Açò, més que la teologia de Lutero, va ser una influència clau en les conviccions de Zuinglio com a reformador.^[10] Lo que Zuinglio considerava una postura valerosa de Lutero en el Debat de Leipzig, va tindre un impacte decisiu sobre Zuinglio durant els seus primers anys com a sacerdot, i durant este temps Zuinglio alabava i promovia els escrits de Lutero per a recolzar les seues pròpies idees, que eren similars. Com Lutero, Zuinglio era també un estudiant i admirador d'Agustín de Hipona.^[11] Els seus últims escrits varen continuar mostrant característiques diferents de les de Lutero, tals com l'inclusió de no cristians en el cel, com ho descriu en Una exposició de la fe.^[12]

La Bíblia de Zuric

En estreta colaboració en Leo Jud va traduir Zuinglio la Bíblia entre 1524 i 1529 a un alemà en marcades característiques del dialecte suís. Esta traducció es coneix hui en dia com la "Bíblia zuriquesa" o "Bíblia de Zuric". Més vesprada, els teòlecs de Zuric varen completar la nova traducció del grec i hebreu cinc anys ans que Lutero traduïra la Bíblia. Per tant, la Bíblia de Zürich és la traducció protestant completa més antiga de tota la Sagrada Escritura i va ser impresa per Christoph Froschauer entre 1524 i 1529, qui en 1531 va publicar l'obra completa ricament ilustrada.^[13]

Música

A Zuinglio li agradava escoltar música i sabia tocar varis instruments, incloent el violí, el arpa, la flauta, el dulcimer i la trompa de caça. Algunes voltes divertia als chiquets de la congregació en el llaüt i era tan conegut per les seues interpretacions que els seus enemics es burlaven d'ell com "l'evangèlic tañedor del llaüt i el pífano". S'han conservat tres dels himnes de Zuinglio: Pestlied, una adaptació del salm 65, i Kappeler Lied, que es creu que va ser compost durant la campanya de la primera guerra de Kappel.

Obres

De vora et falsa religione (Zuric, 1525)
Amica exegesis (1527)
Fidei ràtio (Zuric, 1530)
Especialment Christianae fidei brevis et clara expositio ad regem christianum (Zuric, 1536)
Les seues obres completes varen aparéixer en Zuric en 1545 i 1581 (sense contar edicions posteriors ya en el XIX).

Retrats

En acabant de que Zuinglio morira, es varen fer numerosos retrats, la majoria dels quals es basen en el del pintor zuriqués Hans Asper. No existix cap que se li fera en vida. Generalment es representa a Zuinglio vestit de negre i tocat en una gorra també negra.

Xilografia d'Hans Asper, cap a 1531
Erro al crear miniatura:

Retrat de l'any 1854
Erro al crear miniatura:

Vista parcial del vitral de l'Iglésia del Salvador en Estrasburc

Vore també

Notes i referències

↑ Queda el seu relat de 1512 recollit en De gestis inter galls et helvetios ad ravennam, papiam, aliisqve logis, publicat en Rerum germanicarum scriptores aliquot insignes, Tom III, 1717
↑ Stephens 1986, pàg. 51–52
↑ Stephens 1986, p. 59
↑ Stephens 1986, pàg. 64–66
↑ Stephens 1986, pàg. 180–185
↑ Stephens 1986, pàg. 194–206
↑ Huldreich Zwinglis Sämtliche Werke, Vol. I, 460.6-10, citat en Stephens 1986, p. 219
↑ Stephens 1986, pàg. 218–250
↑ L'Era dels Reformadors, p.96, per Just L. González, 2.ª Edició 1989, Ed. Carib
↑ Stephens 1986, p. 22
↑ Stephens 1986, p. 17
↑ Stephens 1986, pàg. 48-49
↑ Sigmund Widmer: 1484 – Zwingli – 1984. Sonderausgabe der im Buchhandel 1983 erschienene Ausgabe; Zürich: Theologischer Verlag, 1984; S. 71.

Este artícul incorpora material traduït de l'artícul Ulrich Zwingli de la Wikipedia en francés, baix llicència Creative Commons Atribució Compartir Igual 3.0 i GFDL.

Bibliografia

.

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ulrico Zuinglio.
L'Aliança Reformada Mundial
Pàgina sobre Zuinglio de l'Iglésia del Cantón de Zuric (en alemà)

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Ulrico Zuinglio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Queda el seu relat de 1512 recollit en De gestis inter galls et helvetios ad ravennam, papiam, aliisqve logis, publicat en Rerum germanicarum scriptores aliquot insignes, Tom III, 1717

[2] Stephens 1986, pàg. 51–52

[3] Stephens 1986, p. 59

[4] Stephens 1986, pàg. 64–66

[5] Stephens 1986, pàg. 180–185

[6] Stephens 1986, pàg. 194–206

[7] Huldreich Zwinglis Sämtliche Werke, Vol. I, 460.6-10, citat en Stephens 1986, p. 219

[8] Stephens 1986, pàg. 218–250

[9] L'Era dels Reformadors, p.96, per Just L. González, 2.ª Edició 1989, Ed. Carib

[10] Stephens 1986, p. 22

[11] Stephens 1986, p. 17

[12] Stephens 1986, pàg. 48-49

[13] Sigmund Widmer: 1484 – Zwingli – 1984. Sonderausgabe der im Buchhandel 1983 erschienene Ausgabe; Zürich: Theologischer Verlag, 1984; S. 71.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]