Tristan Tzara

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Retrat de Tzara fet per Lajos Tihanyi.

Tristan Tzara, naixcut en el municipi de Moineşti, comarca de Bacau (Romania) el 16 d'abril de 1896, fon un enssagista i poeta que va desenrollar la seua tasca creativa en França. És conegut principalment per ser el fundador del moviment dadaista, escrivint primer en Zurich i més tart en París els primers manifestos del moviment.

Biografia[editar | editar còdic]

Tzara vixqué quasi tota la seua vida en França. Fou un dels autors més importants del moviment Dada, que fundà junt en atres artistes com Hans Arp o Hugo Ball, una corrent revolucionaria en lliteratura que anticipà les actituts del surrealisme.

El moviment dadaista s'originà en Zurich, durant la I Guerra Mundial; Tzara escribí els primers texts Dadá — La Première Aventure céleste de Monsieur Antipyrine ("La primera aventura celestial del senyor Antipirina", 1916) i Vingt-cinq poèmes ("Vint-i-cinc Poemes", 1918), aixina com els manifests del moviment: Sept manifestes Dada ("Set manifests Dadà", 1924). En París organisà, en els seus companyers de moviment, espectaculs en el carrer plens d'absurt en tal d'épater le bourgeois, "escandalisar a la burgesia", donant un poderós impuls a l'escena dadaista.

Cap a finals de l'any 1929 s'embarcà en el recent inaugurat moviment surrealiste d'André Breton, Louis Aragon i atres autors; dedicà grans esforços a intentar conciliar les doctrines filosòfiques nihilistes i sofisticades del moviment en la seua pròpia filiació marxista. Participà activament en el desenroll dels mètodos d'escritura automàtica, entre ells el collage i el cadàver exquisit. D'esta época data el seu llibre L'Homme approximatif ("L'home aproximat", 1931).

A lo llarc de la II Guerra Mundial s'incorporà a la resistencia francesa; despuix d'obtindre la ciutadania en l'any 1947, s'afilià al Partit Comuniste Francés. La seua militància s'estendria fins al 1956, quan, a raïl de l'invasió d'Hongria per les tropes soviètiques per a soterrar la revolta popular, s'apartà del partit. L'obra d'esta época és característicament complexa, a pesar de la seua major convencionalitat; destaquen Parler seul ("Parlar a soles", 1950) i La face intérieure ("El rostre interior", 1953).

Faltà en decembre de l'any 1963 en París, i fon soterrat en el cementeri de Montparnasse, en París.

Obres[editar | editar còdic]

  • La primera aventura celestial del senyor Antipirina 1916
  • Vint-i-cinc poemes 1918
  • Primer manifest dadà 1918
  • L'antología dadà. Obra col·lectiva 1919
  • Set manifestos dadà 1924
  • Sobre els nostres pardals 1929
  • L'home aproximat 1931, publicat en valencià com a: L'home aproximatiu, traducció de Vicent Alonso, Gregal Llibres, Valencia, 1986
  • A on beuen els llops 1933
  • Migdies guanyats 1939
  • El surrealisme i la posguerra. Conferèncias sobre el surrealisme
  • A l'ínterin 1946
  • La fugida 1947
  • El fruit permés 1947
  • La rosa i el gos 1958

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons