Anar al contingut

Port de Septimer

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Port de Septimer

El port de Septimer (en alemà: Septimerpass, en italià: Passo del Settimo, en romanche: Pass dona Sett ) (el. 2310 m.) és un port d'alta montanya en el cantón de Cantó dels Grisones en els Alps suïssos entre les valls de Bregaglia (Bergell) i Oberhalbstein (Surses). Durant l'Edat Mija, est, el Gran Sant Bernardo i el port de Brennero varen ser les rutes preferides en els Alps pels emperadors en campanya.[1]

Ya en us pels romans que mantenien un campament de legions en el port al voltant del 15-16 a. C.,[2] este pas era una ruta comercial important des de Milà, a través de Bivio a Augsburc.[3] Era més fàcil viajar a través d'ell que pel port de Spluga, degut a que en este últim estan les difícils goles del riu Hinterrhein.[4] Una de les primeres mencions d'un hospici cristià en el port va ser en l'any 831. Va ser mencionat també en documents del següent mileni, a pesar de que va ser abandonat en el X i reconstruït a principis del XI (l'hospici va ser abandonat per a sempre en 1778).[5] Durant l'Edat Mija, el port de Septimer va ser crucial per al poder temporal del Bisbat de Coira,[6] els extensos territoris del qual fins al XIV incloïen Chiavenna. En 1236 es va obrir el port de Sant Gotardo, permetent el tràfic de Lucerna a Milà, lo que va desviar als comerciants de passar per Coira.[3] El pas va perdre encara més importància despuix de la construcció de carreteres pel Julier.[6] i Maloja.[7]

Notes

  1. ↑ Hyde, 325. Freshfield, 20.
  2. ↑ Fassbinder, 69.
  3. ↑ 3,0 3,1 Freshfield, 18.
  4. ↑ Freshfield, 19.
  5. ↑ Hyde, 325-6.
  6. ↑ 6,0 6,1 Freshfield, 20.
  7. ↑ Munro, 31, n. 81.