Fonts del Rin
La font del Rin es considera generalment que és el llac de Pren, en el cantó dels Grisones (Suïssa). No obstant, esta convenció oficial no fa justícia a la llongitut real o al cabal efectiu dels cursos d'aigua constituents del Rin aigües dalt de Coira i es deu en part a convencions i a tradicions històriques.
És a partir de la confluència dels dos principals cursos d'aigua constituents de la conca superior del Rin, el Rin anterior i el Rin posterior, a pocs quilómetros aigües dalt de Coira, quan el riu passa a ser considerat com a tal, en l'adjectiu de Rin alpí.
Localisació oficial
l'Oficina Federal de Topografia i l'Escola Politècnica Federal de Zuric senyalen com a naiximent del Rin un punt al nort del llac de Pren, en la desembocadura de la riera Rein dona Pren. Una placa colocada prop indica la llongitut total del riu, ademés erròneament, ya que la llongitut indicada és de 1320 km, mentres que la llongitut real ara ha segut revisada a 1232,7 km per la Comissió Internacional de Hidrologia de la conca del Rin.[1]
Situació geogràfica
La conca del Rin alpí drena la major part del cantó dels Grisones,[2] en el surest de Suïssa. Els cinc majors rius de la conca són el Rin anterior i el Rin posterior en els seus afluents, l'Albula, el Landwasser i el Julia. Les fonts del Rin anterior i del Rin posterior es troben en el massiç de Sant Gotardo, les dels afluents d'este últim en els Alps de Albula.
- El Rin anterior té vàries fonts en l'oest de la regió de Surselva, i fluïx cap a l'est, irrigando este ampli i poblat vall de parla romanche. Alguns dels afluents del Rin anterior són casi tan llarcs o inclús més llarcs que la branca principal. D'aigües avall a aigües dalt, mides des de les seues respectives fonts fins a la confluència en el Rin posterior en Reichenau:[3]
- Dos cursos d'aigua sense nom que naixen en les zones de Puozas i de Milez prop del port de Oberal;
- el Rein dona Tuma, inclós el llac de Pren, a on es troba la font oficial: 71 km;
- el Aua dona Val: 70 km;
- el Rein dona Maighels (afluent del Rein dona Curnera): 75 km;
- el Rein dona Curnera: 74 km;
- el Rein dona Nalps: 71 km;
- el Rein dona Medel, que té la seua font en el cantó de Ticino a on és conegut com Reno vaig donar Medel o de Froda : 76 km;
- El Rin posterior s'origina en els flancs del Rheinwaldhorn, en el massiç del Adula, després fluïx cap a l'est abans de virar cap al nort per a unir-se al Rin anterior en Reichenau en el comuna de Tamins. El seu afluent és el Albula. El Albula en sí està alimentat pel Julia i el Landwasser. El naiximent del Albula es troba en Bergün/Bravuogn, el del Julia per damunt de Bivio en el pas de Julier i el del Landwasser en la vall de Davos. El Dischmabach, que té el seu naiximent en el comuna de Davos i desemboca en el Landwasser, també té un curs més llarc que el Rein dona Tuma, uns 72 km abans de la confluència dels dos Rines.
Llavors, el braç geogràficament més llarc és el Rein dona Medel o Reno vaig donar Medel, que naix en el comuna de Quint (Tesino) del Tesino. La part superior del seu curs seguix el Val Cadlimo d'oest a est durant 7 km, i després s'encamina cap al nort per a entrar en el cantó dels Grisones a l'oest del port de Lukmanier.
Notes
- ↑ L'error inicial sembla provindre d'una inversió en els números en una font primària, reproduïda posteriorment en numeroses publicacions.. (alemà) «Ein banaler Zahlendreher». Süddeutsche Zeitung.
- ↑ Solament les 4 regions del cantó dels Grisones (Bernina, Engiadina Bassa/Val Müstair, Maloja i Moesa, és dir, al voltant del 40 % de la superfície del cantó) no pertanyen a la conca del Rin. Consulte també sobre este tema les pàgines de Wikipedia en alemà Graubünden#Geographie#Wassergeographie o Hydrographie der Schweiz# Fliessgewässer#Rhein.
- ↑ Reichenau és un lloc històric ubicat en la confluència dels dos Rines, en el comuna de Tamins. La confluència també és reclamada per la comuna de Bonaduz, veïna immediata de l'anterior. Les dos comunes lindan en la confluència, Tamins aigües dalt i Bonaduz aigües avall.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fuentes del Rin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.