Altogermànic superior

El grup altogermànic superior també nomenat alt alemà superior (en alemán: Oberdeutsch, pronunciació: [De-Oberdeutsch.ogg] Erro al crear miniatura: ) és un grup de varietats llingüístiques altogermàniques que es parlen en Alemània, Àustria, Liechtenstein, Suïssa, França i Itàlia.

A diferència del baix alemà, les varietats de l'alemà superior (i central) varen experimentar la segona mutació consonàntica. Com a resultat, algunes consonant que en baix alemà són plosives, en alemà superior són fricatives o africades. la llínea de Espira separa la regió de l'alemà central, al nort, de la de l'alemà superior, al sur.

Classificació

L'alt alemà superior se sol dividir en dos blocs, l'alemànic i l'austro-bavar. No obstant, els dialectes del alt franconio, parlats fins a l'isoglossa marcada per la llínea de Espira, també solen incloure's dins de l'alemà superior. Existix debat sobre si deurien incloure's en l'alemà superior o en el central, ya que presenten traces d'abdós i se'ls sol considerar com a parles de transició entre abdós grups. L'antic idioma lombardo, actualment extint, també presentava la segona mutació consonàntica, per lo que se li considera una forma primitiva de l'alemà superior.

• Alt franconio
  • Alt franconio oriental
  • Alt franconio meridional
• Alemánico (alemà: Alemannisch)
  • Suabo (alemà: Schwäbisch, parlat en Suabia)
  • Baix alemànic (alemà: Niederalemannisch)
    • Alsaciano (alemànic i alemà: Elsässisch, parlat en Alsàcia, França)
    • Alemà coloniero (parlat en Veneçuela)
    • Alemà de Basilea (alemà de Basilea: Baslerdüütsch, Alemà: Baseldeutsch)
  • Alt alemànic (alemànic i alemà: Hochalemannisch)
    • Alemà de Berna (bernés: Bärndütsch, alemà: Berndeutsch)
    • Alemà de Zürich (alemà: Zürichdeutsch, alemà de Zürich: Züritüütsch)
  • Alemánico superior (alemànic i alemà: Höchstalemannisch)
    • Alemà de Valais (alemà: Walliserdeutsch, alemà de Valais: Wallisertitsch, parlat en el Cantón del Valais, Suïssa)
      • Alemà de Walser (alemà: Walserdeutsch)
• Austro-bávaro (bávaro: Boarische Språch, alemà: Bairisch, parlat en Àustria, Tirol del Sur (Itàlia) i en Baviera, Alemània)
  • Austro-bavar septentrional (bávaro: Nordboarisch, alemà: Nordbairisch, parlat en Alt Palatinado, Baviera)
  • Austro-bavar central (bávaro: Mittelboarisch, alemà: Mittelbairisch, parlat en Baviera i Àustria)
    • Alemà de Viena (alemà: Wienerisch, parlat en Viena i atres parts d'Àustria)
    • Alemà de Munich (alemà: Münchnerisch, parlat en Munich, Baviera)
  • Austro-bavar meridional (bávaro: Südboarisch, alemà Südbairisch, parlat en Àustria i el Tirol de Sur, Itàlia)
    • Surtirolés (bávaro: Südtiroulerisch, alemà Südtirolerisch)
  • Cimbriano (alemà: Tzimbrisch, , parlat en Itàlia nort-oriental)
  • Mócheno (italià: lingua mòchena, parlat en Trentino, Itàlia)
  • Sappadino o Plodarino (alemà: Plodn o Plodarisch, italià Sappadino, parlat en Sappada, Província de Udine, Friuli-Venècia Julia, Itàlia
  • Alemà huterita (alemà: Hutterisch, parlat en per comuidades huterites en Canadà i Estats Units)

Característiques

Les llengües altogermániques superiors es diferencien de les altogermániques centrals en que les primeres varen experimentar completament la mutació consonàntica p > pf (Apfel en lloc de Appel i Pfund en lloc de Pund). L'isoglossa que marca el llímit septentrional de les llengües altogermániques superiors d'acort en esta definició es denomina llínea de Espira. Ademés, hi ha atres característiques morfosintàctiques i fonològiques que es consideren típiques de l'altogermánico superior, encara que no necessàriament es donen en tots els seus dialectes ni són exclusives d'ells:

La pèrdua del temps pretérito i l'us en el seu lloc del perfecte com a temps narratiu Per a formar el perfecte, s'utilisa l'auxiliar sein en lloc de haben en els verps stehen, sitzen i liegen La síncope del prefix ge- a g- (p.ej. Gschenk per Geschenk) Els sufixos de diminutivo no deriven de -chen, sino de -lein (-li, -la, -li, -el, -l, etc.) L'extinció de la ch en nicht (net, nit, nöt, etc.) La conservació dels diptongos creixents del alt alemà mig ie, ue i üe (p.ej. liebe guete Brüeder) La reducció del pronom personal ich a i l'apòcop de la -n en la sílaba átona final -en (p.ej. singe per singen) La pronunciació sorda de la s a l'inici de paraula