Alsaciano

Inscripció en alsaciano en una finestra de la localitat d'Eguisheim:
Dis Hausz sted in Godes Hand - God bewar és vor Feyr
("Esta casa està en mans de Deu - Que Deu la protegixca del fòc")

Àrea d'us de l'alsaciano i del conjunt de dialectes alemànics.

Senyalisació bilingüe francés-alsaciano en Estrasburc.

"Plaça de l'Iglésia": placa bilingüe en Ensisheim.

Alsaciano (en alemán: Elsässisch, pronunciació: [De-Elsässisch.ogg] Erro al crear miniatura: ) és el terme amprat per al conjunt de dialectes alemans alemànics que es parlen en Alsàcia i en àrees limítrofes del departament de Mosela, en Lorena, entre l'alvertent oriental de la cordillera dels Vosges i el riu Rin. Són reconeguts oficialment en el seu conjunt com a llengua regional d'Alsàcia i dels països moselanos.

Estes parles són pròpies de casi tota la regió d'Alsàcia; regió antigament disputada en l'orient de França, que va canviar de mans entre alemans i francesos cinc voltes des de 1861; a excepció de vàries localitats de l'oest (zona limítrofa en els Vosges) i del sur (zona limítrofa en el Franc Comtat i el Territori de Belfort), a on tradicionalment es parlen dialectes romançades (llengües de oïl).

El alsaciano està emparentat en atres dialectes alemànics, com l'alemà de Basilea (Suïssa) i els dialectes de l'estat alemà veí de Baden-Wurtemberg, i no és fàcilment inteligible per a parlants d'alemà estàndar.

Encara que a sovint es parla de l'alsaciano com un dialecte, en realitat el terme agrupa a un conjunt de dialectes propis d'una localitat o regió. En l'extrem meridional, el alsaciano ha adoptat moltes traces de les parles altoalemánicas i en l'extrem septentrional presenta característiques del fráncico renano i el palatino. Les diferències entre estos dialectes poden ser molt grans, per lo que és possible que, per eixemple, un parlant del nort d'Estrasburc i un atre del sur de Mulhouse no es puguen entendre be entre sí.

Des del XX, el alsaciano ha anat perdent terreny front al francés, especialment en els centres urbans, encara que seguix sent llengua habitual en les zones rurals, principalment entre les persones de més edat.

Segons el Ministeri de Cultura de França, hi ha 650.000 parlants del dialecte alsaciano, aixina com 230.000 persones que ho parlen ocasionalment.

Grup dialectal

Els dialectes parlats en Alsàcia es classifiquen majoritàriament en el grup alemànic (alt alemà superior), i dins d'est, en el baix alemànic, a excepció dels dialectes del sur (zona del Sundgau, en la frontera en Suïssa), que s'emmarquen en l'alt alemànic.

Per la seua banda, en l'extrem nort i noroest d'Alsàcia es parlen dialectes del fráncico renano, pertanyents a la família del alemà central occidental: en la frontera en el Palatinado (Alemània) es parla un dialecte emparentat en el palatino, i en la cridada Alsace Bossue (zona de Sarre-Union) es parla fráncico lorenés.

Història

Orígens

El primer registre en alsaciano (alemànic) es troba en els Jurament d'Estrasburc del 842.

Disputes franc-alemanes: 1648-1945

A partir de 1648, en l'assimilació progressiva d'Alsàcia al regne de França i el resultant naiximent de la rivalitat franc-germana, l'us de l'alsaciano es veu afectat per les decisions polítiques de l'administració de tanda, que competiran en radicalitat per l'instrucció dels habitants de la regió a l'us de la llengua oficial, en detriment tot això de la local.

És el cas de l'ocupació oficial exclusiva de l'alemà "acadèmic" Hochdeutsch, en el periodo de 1871 a 1919 i especialment, el d'assimilació al III Reich de 1940 a 1945 que aplega a prohibir l'us de paraules d'orige francés en parlar en alsaciano.

A la seua volta, les administracions franceses que varen impulsar l'us de la llengua de Molière fins a l'anexió de 1871, ho varen recomençar en particular émfasis des de 1919, aplegant els seus partidaris més intransigents a considerar el alsaciano com una llengua antipatriótica.

Des de 1945 i Unió Europea

Des de la década de 1960, en el context de la reconciliació franc-alemana, la recuperació de l'us de la llengua alsaciana —fins a llavors en reculada— ha segut l'objecte d'interés de la cultura alsaciana, en el resorgiment de les representacions teatrals en alsaciano, l'us en la televisió local o la seua ocupació per figures rellevants de la cultura alsaciana.

No obstant, l'administració de l'Estat francés seguix favorint l'ensenyança del Hochdeutsch, impulsat des de 1992, en classes bilingües paritàries de francés i alemà en secundària, i permetent l'accés als estudis superiors en universitats d'abdós països a través del Abibac, mescla del Abitur alemà i del Baccalauréat francés.

En 1999, França va firmar la Carta Europea de les Llengües Minoritàries o Regionals, quedant en tramitació la seua ratificació pel Parlament francés i les seues dos cambres.