Carta Europea de les Llengües Minoritàries o Regionals
La Carta Europea de les Llengües Minoritàries o Regionals és un acort ratificat en Estrasburc el 5 de novembre de 1992 pels Estats membres del Consell d'Europa per a la defensa i promoció de totes les llengües d'Europa que carixen de caràcter d'oficialitat, que inclús sent oficials en algun dels firmants no ho són en uns atres o que, encara sent oficials en el firmant, estan en manifesta debilitat. S'exclouen expressament els dialectes de les llengües oficials i els idiomes dels immigrants. Esta obliga als mateixos a complir-la, segons els seus compromisos.
El Consell d'Europa té com a finalitat la salvaguardia dels drets humans i la democràcia pluralista, per mig de la preeminència del dret. Està constituït per més Estats que els pertanyents a l'Unió Europea.
Es calcula que al voltant de 40 millons de ciutadans de l'Unió utilisen regularment una llengua regional o minoritària històrica.[1] Segons informes de l'Unesco, hi ha més de 30 llengües europees amenaçades;[2] per això, encara que s'utilisa el terme de llengua minoritària, sol ser un eufemisme de llengua minorizar, que no són sinònims.[3] Els Estats trien les llengües en que es comprometen i el grau que aplicar en un mínim de trentacinc paràgrafs o apartats.
Considerant que la Constitució de Bèlgica les establix de forma indirecta en descriure tres regions llingüístiques, hi ha setze Estats europeus en que en les seues respectives constitucions no fan referència a la seua llengua. Estos són Alemània, Bòsnia i Hercegovina, Dinamarca, Grècia, Hongria, Itàlia, Luxemburc, Islàndia, Noruega, la Ciutat del Vaticà, Sant Marino, la República Checa, els Països Baixos i el Regne Unit. Encara que algun d'ells sí inclouen disposicions de rellevància respecte de les llengües, com en Luxemburc i respecte del País de Gales en el Regne Unit. En la majoria resulta oficial de facto en tot el territori un idioma: l'alemà en Alemània; el danés en Dinamarca; el grec en Grècia; l'hongarés en Hongria; l'italià en Itàlia, la Ciutat del Vaticà i Sant Marino; l'islandés en Islàndia; el chec en la República Checa; el neerlandés en els Països Baixos; l'anglés en el Regne Unit; i el suec en Suècia.[4]
Característiques de la normativa
Preàmbul
Establix que la protecció de les llengües regionals o minoritàries històriques d'Europa, que en algun cas corren el risc de desaparéixer, contribuïx al manteniment i al desenroll de les tradicions i la riquea culturals del continent. Ademés, la possibilitat d'utilisar estes llengües tant en la vida privada com en la pública constituïx un dret imprescriptible.
També subralla que la protecció i el foment d'estos idiomes dins del valor intercultural i del plurilingüisme no deurien fer-se en detriment de les llengües oficials ni de la necessitat de deprendre-les.
Definició
S'establix que les llengües a que es fa referència són les empleades tradicionalment en un territori d'un Estat per un número inferior al restant de la població d'eixe Estat. Són diferent a les llengües oficials de l'Estat, no incloent als dialectes d'estes ni a les llengües dels immigrants.
El «territori en que es parla una llengua regional o minoritària» és l'àrea geogràfica a on dita llengua és el modo d'expressió d'un número de persones que justifica l'adopció de les diferents mides de protecció i foment previstes en la Carta.
En canvi, les «llengües sense territori» són les empleades en tot el territori de l'Estat per part de percentages minoritaris de persones; per tant, són aquelles no es poden circumscriure a un àrea geogràfica concreta de l'Estat en qüestió.
Objectius i principis
Els objectius i principis de la Carta estan descrits en l'artícul 7. Tot Estat pot formular una o vàries reserves als paràgrafs 2 a 5 d'este artícul 7, no admetent-se cap una atra reserva (artícul 21).
1. En els territoris a on es parlen dites llengües, i segons la situació de cada una d'elles, les Parts basaran la seua política, la seua llegislació i la seua pràctica en:
2. Les Parts es comprometen a eliminar «tota distinció, exclusió, restricció o preferència injustificades» sobre l'utilisació d'una llengua regional o minoritària l'objectiu de la qual siga desalentar o posar en perill el seu manteniment o desenroll. Aixina mateix:
3. Les Parts es comprometen a fomentar la comprensió mútua entre tots els grups llingüístics del país, buscant «el respecte, la comprensió i la tolerància cap a les llengües regionals o minoritàries».
4. Les Parts deuen tindre en consideració les necessitats i els desijos expressats pels grups que ampren dites llengües. De ser necessari, «li les invitarà a crear […] òrguens encarregats d'assessorar a les autoritats» sobre totes les qüestions que es referixquen a estes llengües.
5. Lo mateixa es comprometen a aplicar —«mutatis mutandis»— a les llengües sense territori. No obstant, les mides «es determinaran de manera flexible», segons «les necessitats i els desijos, i respectant les tradicions i característiques dels grups que parlen les llengües de que es tracte».
Desglossament dels artículs
En els distints artículs es descriuen els àmbits d'actuació de les Parts:
- Ensenyança (artícul 8).
- Justícia (artícul 9).
- Autoritats administratives i servicis públics (artícul 10).
- Mijos de comunicació (artícul 11).
- Activitats i servicis culturals (artícul 12).
- Vida econòmica i social (artícul 13).
- Intercanvis transfronterer (artícul 14).
Aplicació d'esta Carta
En l'apartat IV es detalla que les Parts entregaran informes al secretari general del Consell d'Europa sobre la política seguida al respecte, lo que es farà de forma trienal i que es faran públics. Estos seran examinats per un comité d'experts —format per un membre de cada Part i designat pel Comité de Ministres del Consell d'Europa entre una llista de persones de la major integritat i de reconeguda competència, nomenats per a sis anys— que prepararà un informe per al Comité de Ministres. Dit informe anirà acompanyat de les observacions que s'haja invitat a fer a les Parts, i el Comité de Ministres ho podrà fer públic.
El secretari general del Consell d'Europa farà un informe bienal detallat a l'Assamblea Parlamentària sobre l'aplicació de la Carta.
Estats firmants
Es descriuen les llengües en que es comprometen, pero cada una en distints graus que no es descriuen. En el quadro de la dreta s'arrepleguen les llengües autòctones que no consten com protegides. Encara que esta Carta busca la protecció de les llengües europees, la jurisdicció dels Estats europeus s'aplica a uns atres idiomes minorizar en atres continents.
| Estat | Data de la firma | Data de ratificació | Data de l'entrada en vigor | Idioma oficial | Llengües Minoritàries | Llengües Regionals | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües objecte
de protecció |
Llengües autòctones
no protegides |
Llengües objecte de protecció | Llengües autòctones
no protegides | |||||
| Erro al crear miniatura: | - | - | - | Albanés | - | Macedonio | - | - |
| Erro al crear miniatura: | 5-11-1992 | 16-9-1998 | 1-1-1999 | Alemà | Danés[5] | Luxemburgués | - | - |
| Erro al crear miniatura: | - | - | - | Català | - | - | - | - |
| Erro al crear miniatura: | 11-5-2001 | 25-1-2002 | 1-5-2002 | Armeni | Assiri | - | Rus | - |
| Erro al crear miniatura: | 5-11-1992 | 28-6-2001 | 1-10-2001 | Alemà | Croata[10] | - | - | - |
| Erro al crear miniatura: | - | - | - | Azerí | - | - | - | - |
| Erro al crear miniatura: | - | - | - | Neerlandés | - | Luxemburgués | - | - |
| Erro al crear miniatura: | 7-9-2005 | - | - | Bosnio | - | Macedonio | - | - |
| Erro al crear miniatura: | - | - | - | Búlgar | - | Romaní | - | Turc |
| Erro al crear miniatura: | 5-11-1997 | 5-11-1997 | 1-3-1998 | Croata | Serbi | Romaní | Italià | Rumà[14] |
| Erro al crear miniatura: Chequia| | 9-11-2000 | 15-11-2006 | 1-3-2007 | Chec | Eslovaco | Romaní | Polac[15] | - |
| Erro al crear miniatura: | 12-11-1992 | 26-8-2002 | 1-12-2002 | Grec | Armeni | - | - | - |
| Erro al crear miniatura: | 5-11-1992 | 8-9-2000 | 1-1-2001 | Danés | Feroés | - | Alemà[16] | - |
| Erro al crear miniatura: | 20-2-2001 | 5-9-2001 | 1-1-2002 | Eslovaco | Búlgar | - | Alemà | - |
| Erro al crear miniatura: | 3-7-1997 | 4-10-2000 | 1-1-2001 | Eslové | Romaní | - | Italià | - |
|
5-11-1992 | 9-4-2001 | 1-8-2001 | Castellà | Valencià | Romaní | - | Rifeño o tarifit[17] |
| Erro al crear miniatura: | - | - | - | Estonio | - | Romaní | - | Rus |
| Erro al crear miniatura: | 5-11-1992 | 9-11-1994 | 1-3-1998 | Finés | Sami | Carelio[20] | - | - |
 FRA
|
7-5-1999 | - | - | Francés | - | Bretón | - | Alemà
Fòra del continent entre atres llengües indígenes: |
| Erro al crear miniatura: | - | - | - | Georgiano | - | Arameo | - | Azeri |
| Erro al crear miniatura: | - | - | - | Grec | - | Romaní | - | Turc |
| Erro al crear miniatura: | 5-11-1992 | 26-4-1995 | 1-3-1998 | Hongarés | Croata | Romaní | Alemà | - |
| Erro al crear miniatura: | - | - | - | Irlandés | - | - | - | - |
| Erro al crear miniatura: | 7-5-1999 | - | - | Islandés | - | - | - | - |
| Erro al crear miniatura: | 27-6-2000 | - | - | Italià | Protegix atres llengües minoritàries, com:
(Encara que no ha ratificat la Carta)[25] |
No reconeix diferents llengües minoritàries, com: | - | - |
| Erro al crear miniatura: | - | - | - | Letó | - | Livonio (Llengua morta) | - | Rus |
| Erro al crear miniatura: | 5-11-1992 | 18-11-1997 | 1-3-1998 | Alemà | Declara que no hi ha llengües minoritàries. | - | - | - |
| Erro al crear miniatura: | - | - | - | Lituà | - | Livonio (Llengua morta) | - | Rus |
| Erro al crear miniatura: | 5-11-1992 | 22-6-2005 | 1/10/2005 | Luxemburgués | - | - | - | - |
| Erro al crear miniatura: | 25-7-1996 | - | - | Macedonio | - | Romaní | - | - |
| Erro al crear miniatura: | 5-11-1992 | - | - | Maltés | - | - | - | - |
| Erro al crear miniatura: | - | - | - | Rumà | - | Romaní | - | - |
| Erro al crear miniatura: | - | - | - | Francés | - | Occità | - | Italià |
|
22-3-2005 | 15-2-2006 | 6-6-2006 | Serbocroata | Albanés | - | - | - |
| Erro al crear miniatura: | 5-11-1992 | 10-11-1993 | 1-3-1998 | Noruec | Sami | Romaní | - | - |
| Erro al crear miniatura: | 5-11-1992 | 2-5-2996 | 1-3-1998 | Neerlandés | Frisón[26] | - | - | - |
| Erro al crear miniatura: | 12-5-2003 | - | - | Polac | Cinc (regulades per mig de les comunes bilingües) | Casubio | - | - |
| Erro al crear miniatura: | - | - | - | Portugués | Encara que no ha ratificat la carta reconeix de forma oficial el: | Romaní | - | - |
| Erro al crear miniatura: | 2-3-2000 | 27-3-2001 | 1-7-2001 | Inglés | Córnico [28] | Romaní | - | Espanyol[33] |
 Romania
|
17-7-1995 | 29-1-2008 | 1-5-2008 | Rumà | Albanés | - | Alemà | - |
| Erro al crear miniatura: | 10-5-2001 | - | - | Rus | - | Arameo | - | Ucranià |
| Erro al crear miniatura: | - | - | - | Italià | - | - | - | - |
| Erro al crear miniatura: | 22-3-2005 | 15-2-2006 | 1-6-2006 | Serbi | Albanés | - | Rumà | - |
| Erro al crear miniatura: | 9-2-2000 | 9-2-2000 | 1-6-2000 | Suec | Sami
|
- | - | - |
| Erro al crear miniatura: | 8-10-1993 | 23-17-1997 | 1-4-1998 | Alemà | Romanche | Francoprovenzal | Italià | En zones a on són minoritàries:[14] |
| Erro al crear miniatura: | - | - | - | Turc | - | Abjasio | - | Azerí |
| Erro al crear miniatura: | 2-5-1996 | 19-9-2005 | 1-1-2006 | Ucranià | Bielorús | Romaní | Alemà | -
|
Referències
- ↑ «Llengües regionals i minoritàries de l'Unió Europea. Education and Training.». Archivat des d'el original, el 18 de juliol de 2007. Consultat el 9 de setembre de 2008.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Javier Ortiz. El dit en la llaga. 2 d'agost de 2008.
- ↑ Eduardo J. Ruíz Vieytez. Llengües oficials i llengües minoritàries: qüestions sobre el seu estatut jurídic a través del dret comparat. 27-28 de febrer de 2004. Pp. 10-11.
- ↑ «».
- ↑ «».
- ↑ «».
- ↑ «».
- ↑ «».
- ↑ 10,0 10,1 «».
- ↑ «».
- ↑ «».
- ↑ 13,0 13,1 «».
- ↑ 14,0 14,1 [enllaç trencat]
- ↑ «».
- ↑ «».
- ↑ «».
- ↑ «».
- ↑ «».
- ↑ «».
- ↑ «».
- ↑ «».
- ↑ «».
- ↑ «».
- ↑ Llengües protegides per Itàlia: albanés, català, alemà, grec, eslové, croata, francés, franc-provençal, friulano, ladino, occità, sardo. Llengües oficials de cada país. Geocities.
- ↑ «».
- ↑ El parlamentu portugués fai oficial la llingua asturiana na Terra de Miranda. Les Noticies.com. 27 de setembre de 1998.
- ↑ Cornualles i Anglaterra
- ↑ «».
- ↑ «».
- ↑ «».
- ↑ «».
- ↑ «».
- ↑ «».
- ↑ European Charter for Regional or Minority Languages. 10 de setembre de 2008.
- ↑ Llista de declaracions de European Charter for Regional or Minority Languages. 10 de setembre de 2008.
- ↑ States Parties to the European Charter for Regional or Minority Languagesand their regional orminority languages
- Este artícul conté una traducció derivada de «Carta Europea de las Lenguas Minoritàries o Regionales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.