Yidis

El yidis, yiddish (Plantilla:Hebreu yídish, pron. ['jidiʃ]) o ídish (Plantilla:Hebreu ídish), també conegut com judeoalemán, és un idioma parlat per les comunitats judeues asquenazíés tant del centre com de l'est d'Europa, i els seus emigrants i descendents en Israel, el continent americà i atres llocs del món. La base sintàctica i gran part del lèxic del yidis provenen del alt alemà, encara que també posseïx influències del idioma hebreu i d'algunes llengües eslaves. Classificat com llengua altogermánica, l'ortografia del yidis usa els caràcters del alfabet hebreu (de la mateixa manera que atres llengües judeues derivades d'idiomes europeus com el judeoespañol) i la vocalisació que ho caracterisa (coneguda com píntelaj) posseïx característiques singulars. El nom de l'idioma prové de l'alt alemà, a on originalment es coneixia com jüdisch-deutsch (idioma alemà judeu). El yidis es va desenrollar en Alemània a partir del X i va anar des de llavors evolucionant en Europa Central i en Europa de l'Est junt a les llengües locals. Per a 1900, el yidis era la llengua materna del 80 % de les persones judeues de tot lo món. Com a resultat de l'antisemitisme en el Imperi rus i numeroses regions d'Europa entre 1880 i 1945; l'emigració de molts judeus europeus cap a Estats Units, Sudamérica i Palestina; la preferència del sionisme per l'hebreu i la seua hostilitat cap al yidis; l'assessinat de dos terços dels judeus europeus pels nazis (Shoah) i la creació del modern Estat d'Israel en l'hebreu com a llengua oficial (ademés del àrap), es va produir una enorme i irreparable pèrdua per a l'idioma yidis i les diferents expressions culturals lligades a ell. La població parlant del yidis es va reduir aixina de 13 millons en 1930 a tres millons de persones en 2005.^{cita requerida}

Els judeus ultraortodoxos i alguns dels ortodoxos ampren diàriament el yidis per a comunicar-se entre ells, ya que consideren que la llengua hebrea pròpia de l'Antiguetat és sagrada i solament es deu usar en les pregàries o per a l'estudi de la Torá.

Alfabet yidis

Per a la seua escritura, el yidis recorre al alfabet hebreu.

La paraula «yidis» escrita en caràcters hebreus (ייִדיש)

Lletra	Transcripció segons el YIVO	Nom
Plantilla:Hebreu		shtumer alef
Plantilla:Hebreu	pasej alef
Plantilla:Hebreu	o	komets alef
Plantilla:Hebreu	b	beis
Plantilla:Hebreu	v	veeu
Plantilla:Hebreu	g	guiml
Plantilla:Hebreu	d	daled
Plantilla:Hebreu	h	hey
Plantilla:Hebreu	o	vov
Plantilla:Hebreu	o	melupm vov
Plantilla:Hebreu	z	zain
Plantilla:Hebreu	kh	jes
Plantilla:Hebreu	t	tes
Plantilla:Hebreu	i, i	yud
Plantilla:Hebreu	i	jirek yud
Plantilla:Hebreu	k	kof
Plantilla:Hebreu	kh	jof, languer jof
Plantilla:Hebreu	l	llepeu
Plantilla:Hebreu	m	mem, shlos mem
Plantilla:Hebreu	n	nun, languer nun
Plantilla:Hebreu	s	samej
Plantilla:Hebreu	i	ain
Plantilla:Hebreu	p	pey
Plantilla:Hebreu	f	fey, languer fey
Plantilla:Hebreu	ts	tsadek, languer tsadek
Plantilla:Hebreu	k	kuf
Plantilla:Hebreu	r	reish
Plantilla:Hebreu	sh	shin
Plantilla:Hebreu	s	sense
Plantilla:Hebreu	t	tof
Plantilla:Hebreu	s	sof

Lletra	Transcripció segons el YIVO	Nom
Plantilla:Hebreu	v	tsvey vovn
Plantilla:Hebreu	zh	zain-shin
Plantilla:Hebreu	tsh	tes-shin
Plantilla:Hebreu	oy	vov yud
Plantilla:Hebreu	ey	tsvey yudn
Plantilla:Hebreu	ai	pasej tsvey yudn

Eixemple:

Yidis	Plantilla:Hebreu
Transliteración	Vet hobn gut tog, dy aeyner vas nemt zeyn tfila buk tzu der shul.
Traducció	Tindrà un bon dia, qui du el seu llibre de pregàries a la sinagoga.

Lèxic

La majoria de paraules comunes són germàniques: מאַמע mame (mare), טאַטע tate (pare), ייִנגעלע yingele (chiquet), מײדעלע meydele (chiqueta), pero moltes paraules provenen del hebreu i arameo: שבת shabes (dissabte i el sabbat), אפֿשר efsher (potser), מוחל זײַן moykhl zayn (perdonar), דירה dire (apartament), חזר khazer (porc). Numeroses paraules provenen també de llengües túrquicas, com davenen (resar).

Tradicionalment, el yiddish és די מאַמע־לשון vaig donar mame-loshn (la llengua materna del poble askenazí) i, en l'us quotidià, en contrast en לשון־קודש loshn-koydesh (la llengua sagrada, és dir, la llengua de les escritures sagrades del judaisme: hebreu i arameo).

Refraner

Els refrans són un de les traces distintives del yidis. Els següents són solament alguns eixemples del saber popular:

• אײן גאָט און אַזױ פֿיל שׂונאים  Ein Got un azoi fil sonim. — Un Deu i tants enemics.
• אַז מען קען נישט טאָן װי מען װיל טוט מען װי מען קען  az men ken nisht ton vaig vore men vil tut men vaig vore men ken. — Si no pots fer lo que vols, fes (llavors) lo que (sí) pots.
• דאָס לעבן איז נישט מער װי אַ חלום, אָבער מער מיך נישט אױף  Dos lebn iz nisht mer vaig vore a jolem, ober mer mich nit oif. — La vida no és més que un somi, pero no em despertes.
• רעד צום לאָמפּ/רעד צו דער װאַנט  Ret tzum lomp / tzu de vant. — Parla-li a una llàntia / la paret (ironia: ¡com si ella t'anara a escoltar!).

Expressions artístiques

Cançoner i música

Entre les expressions clàssiques de la cultura yidis es destaquen:

• youtube. com/watch? v=PpDf9mHTpkU Chiribim Chiribom — Daniel Pruzansky
• youtube. com/watch? v=HJlIOMaqj0E Iánkele — Mordechai Gebirtig

• Ikh bin a kleyner dreydl

• youtube. com/watch? v=9Lj0_wyLXdI Ídish Lid — Misha Alexandrovich
• youtube. com/watch? v=U8VQz69Id7c Kinderiohren'' — Bente Kahan
• youtube. com/watch? v=88pCBld3TVk Main Shtetéle Belz — Tala
• youtube. com/watch? v=msXoInq243c Maine Yiddische Mame — Regine Zylberberg
• youtube. com/watch? v=UUF-jHyEuNg Oyfn Pripetchik — Esther Ofarim
• youtube. com/watch? v=0agi_Gj2IEc Roménye, Roménye — Aaron Lebedeff
• youtube. com/watch? v=1lv14MEld9Y Tumbalaika — Rika Zarai
• youtube. com/watch? v=10pm95qJLiM La Cumparsita — Tango rioplatense, homenage en reflexions en yidis.
• youtube. com/watch? v=L_phcZBKYOY Bei mir bistu shein (Per a mi eres guapa) — Max Raabe, yidis en explicacions en anglés
• youtube. com/watch? v=0iqZe-Wo32I Vaig donar Goldene Pave — A Jewish Odyssey

• Papirosn (cigarrets)

• Zog Nit Keynmol

Part considerable de la producció musical yidis i també les seues partitures són preservades en l'Universitat nortamericana de Yale.

Pintura

No pocs refrans provinents del yidis han trobat la seua expressió en les arts visuals. Artiste d'enorme inventiva i creativitat, Marc Chagall en freqüència capturava en la seua imagineria vanguardista l'humor i esperit propis de la cultura yidis. Diferents aspectes de la cultura yidis es troben també reflectits en l'obra d'uns atres tants pintors judeus anteriors a Chagall, els qui varen cultivar per lo general el realisme pictòric i entre els qui mereixen ser mencionats Isidor Kaufmann, Maurycy Gottlieb i Maurycy Mikowski.

Lliteratura

Artícul principal → Lliteratura en yidis.

Molta de la lliteratura jasídica, en especials paràboles, va ser escrita en yidis. No obstant, fins a el XIX no apareix una lliteratura secular sofisticada en la llengua. La lliteratura yidis del XIX va tindre tres principals exponents: Sholem Aleijem, Yitzjac Leibush Peretz, Mendele Moijer Sforim (venedor de llibres en hebreu) i Sholem Asch. Atres famosos escritors en llengua yidis són Zalman Shneour, Jaim Grade i Isaac Bashevis Singer. Este últim va rebre el Premi Nobel de lliteratura en 1978. En espanyol està editada, per l'editorial Càtedra, una selecció de les seues obres curtes: Un amic de Kafka i atres relats, aixina com la novela La família Moskat, editada per RBA, que representa un fidel reflex del modo de vida i costums dels judeus polacs abans de l'Holocaust.

Evolució i situació actual

Branques dialectals

 Yidis occidental.

 Yidis oriental.

Les llínees segmentades establixen àrees en diferències de cadència o entonament.

Existixen dos principals branques dialectals històriques del yidis: el yidis occidental i el yidis oriental.

• El yidis occidental es parlava en els actuals Alemània, Països Baixos, Suïssa, Alsàcia (França), Chequia i les parts occidentals de Polònia, Eslovàquia i Hongria. El seu vocabulari inclou moltes paraules del francés i dels dialectes germànics de Renania. El yidis occidental és parlat hui dia per solament 50.000 persones, per lo que la seua transmissió intergeneracional és problemàtica i es troba en procés de ruptura. Hi ha esforços de revitalisació en curs per a que la llengua es transmeta a la següent generació i pervixca com a llenguage domèstic.
• El yidis oriental s'estenia per les actuals Ucrània, Bielorússia, Romania, Moldàvia, Lituània, i les parts orientals de Polònia, Eslovàquia i Hongria. Té un gran substrat de llengües eslaves i vocabulari del surest d'Alemània. És parlat hui per 1 505 030 persones. Posseïx l'estatus d'idioma a nivell educatiu: es tracta d'un llenguage encara amprat, proveït d'estandardisació i lliteratura, sostingut i difòs a través d'un sistema educatiu institucionalisat, inclús més allà de l'us domèstic i comunitari.

Llingüistes com Mathias Mises i Paul Wexler, en constatar les diferències fonamentals que existixen entre el yidis occidental i l'oriental, han conclós que es tractava de dos llengües que havien evolucionat en paral: no és possible que el yidis oriental descendixca de l'occidental. Wexler ha postulat que el yidis va evolucionar de manera similar a les llengües sorabas, híbrides entre germàniques i eslaves.

Història

Segment caligràfic en yidis del Majzor de Worms, 1272. Un majzor és un llibre d'oracions i pregàries.

Els orígens de la llengua yidis són objecte de controvèrsia. Es creu que la cultura judeua asquenazi es va formar en l'occident de l'Alemània medieval entorn a el X. El text yidis més antic que es conserva és el Mahzor de Worms de 1272. Les comunitats asquenazíes medievals eren chicotetes, com a molt dos mil persones en total.

Segons l'historiografia sionista, la població asquenazi es va estendre progressivament cap a Europa central i oriental. Es varen diferenciar aixina dos dialectes yidis: l'occidental, en major influència germànica, i l'oriental, en influència de llengües eslaves. Esta teoria ha segut posat en dubte per linguïstas i demógrafs, que afirmen que en l'Europa de l'Est medieval existia una població judeua autòctona molt més numerosa que en Occident i en traces culturals pròpies com el viure en llogarets separats. La llengua yidis oriental, molt distinta de l'occidental, es va propagar poc a poc per estes comunitats judeues que parlaven atres llengües, principalment eslaves. La tongada llingüística sembla haver segut completat en el XVII.

Les comunitats asquenazíes usaven tres llengües: hebreu, arameo i yidis. Les tres disponien de representació escrita, pero solament el yidis podria considerar-se un idioma vernàcul. El yidis s'amprava en obres de naturalea llaica i per a la correspondència privada. Per a la correspondència comunitària i els comentaris bíblics s'utilisava l'hebreu mentres que el arameo es reservava per als texts més importants, incloent els tractats oficials (especialment comentaris sobre el Talmud) i la Càbala.^{cita requerida}

A lo llarc del XIX es va desenrollar una «cultura yidis» puixant en Europa oriental i central, i en paral una creixent hostilitat en el sí de les poblacions eslaves. A finals de sigle, el yidis era la llengua del 80% de la població judeua mundial. A raïl dels pogroms que varen tindre lloc en el Imperi rus a partir de 1880, varis millons de parlants de yidis varen emigrar cap a Alemània, a on varen ser vists com a immigrants estrangers generant un aument del antisemitisme. Molts varen passar d'allí a Amèrica, principalment a Estats Units i uns atres a Argentina, Canadà, Brasil, Uruguay, Chile, Mèxic i Colòmbia.

Per esta época va sorgir l'ideologia sioniste, que perseguia la creació d'un estat-nació judeu en Palestina. Els sionistes intentaven «reviure» el hebreu com a llengua vernàcula i modernisar-la, de modo tal que anara un dels pilars de la nació judeua. Menys del 3% dels emigrants yidis de l'Imperi Rus va marchar a la Palestina otomana, i molts d'ells varen retornar despuix a Europa.

Pel contrari, els partidaris del bundisme (Bund, partit obrer socialdemócrata judeu de Rússia, Lituània i Polònia), que en eixa época era el grup polític majoritari entre les masses judeues, plantejava la necessitat d'acompanyar la epopeya socialista internacional en una construcció nacional cultural que incloïa la promoció de l'ensenyança del yidis i la difusió de la seua lliteratura. Els bundistas consideraven que el yidis era un «idioma proletario», ya que era parlat per les masses judeues; en contrast en l'hebreu bíblic i talmúdico, heretat de la tradició religiosa i de la que ells es volien desprendre. És més, els bundistas veen la modernisació de la llengua hebrea perseguida pels sionistes com una estratègia pròpia del «nacionalisme burgués». Els sectors judeus ortodoxos recolzaven també la promoció del yidis, pero per raons molt diferents al proyecte nacional cultural i socialiste del Bund: els judeus religiosos rebujaven l'idea sionista d'usar la llengua sagrada (l'hebreu) com a llenguage quotidià per considerar-la sacrílega. Favorint el llaïcisme i agrupats en el Folkspartei, lliberals i pequeñoburgueses també preferien el yidis, pero s'oponien tant al proyecte sioniste com a les intencions revolucionàries del Bund.

En Palestina i Israel

Erro al crear miniatura:

Un grup de parlants de yidis ferits despuix de ser atacats per «fanàtics de l'idioma hebreu» en Tel Aviv en 1928.

chicotetes comunitats asquenazíes es varen assentar en Palestina durant la dominació mameluca, a finals del XV. En els sigles següents varen ser aplegant atres immigrants asquenazíes, per eixemple des de Polònia en 1700. El seu yidis va evolucionar integrant vocablos i traces del àrap local mentres que per a comunicar-se en els judeus àraps i sefardíes utilisaven l'hebreu rabínico.

Mentres que els líders sionistes usaven el seu yidis matern per a difondre les seues idees per tot lo món, en Palestina varen sorgir moviments sionistes radicals que buscaven erradicar el yidis en favor de l'hebreu. En 1913, un grup d'estudiants de la recent fundada universitat politècnica Technion va pressionar per a canviar la llengua de les classes del alemà a l'hebreu. Varen escomençar a boicotejar obres de teatre, discursos i periòdics en yidis, recorrent a voltes a la violència física. Als nous immigrants asquenazíes els varen impondre una prohibició no escrita d'usar el yidis en públic més allà dels primers dos anys en Palestina. Asquenazíes sionistes com David Grün / Ben-Gurión varen canviar els seus llinages alemans o eslaus a noms hebreus i varen declarar al yidis «llengua estrangera» a erradicar.

En la proclamació de l'independència d'Israel en 1948, l'hebreu va ser declarat llengua oficial del nou estat. El yidis va seguir sent postergat encara que les restriccions llegals anti-yidis varen ser alçades a lo llarc de la década següent. El seu us va perviure entre la comunitat jasídica ultra-ortodoxa, aixina com entre àraps palestins que havien deprés la llengua per a comunicar-se en els seus veïns judeus europeus.

Tant en Tel Aviv com en Europa s'ha renovat l'interés pel yidis, incloent entre persones no judeues com el grup neerlandés Die Goyim, és dir, «els no judeus», que canta en yidis i eixecuta també melodies klezmer. Tant el yidis oriental com el yidis occidental són llengües parlades en Israel, posseint allí estatus educatiu institucionalisat.^{cita requerida}

En Estats Units

El yidis seguix viu en Estats Units gràcies a diaris com The Jewish Daily Forward, periòdic publicat en Nova York i que, si ben ya hui presenta les seues pàgines en anglés, manté suplements –i també versió d'Internet– en yidis. Fundat en 1897 per Abraham Cahan, va ajudar a l'expansió de la cultura que portaven els judeus de l'Europa central i de l'Est en aquells anys de forta migració cap als Estats Units. El yidis ha eixercit certa influència sobre el anglés dels Estats Units. Hi ha vàries paraules i expressions yidis que usen freqüentment els judeus nortamericans, sobretot els més majors, quan estan parlant anglés. A voltes estes paraules i expressions s'utilisen per a imprimir un efecte còmic en el parla. Per eixemple, l'expressió oy vey (אוי װײ, lliteralment «ai, [quina] dolor», i empleada en el significat de «¡ai de mi!») s'usa quan la persona està estressada o sorpresa o quan escolta alguna cosa que li fa mal (equival a dir «ai, Deu meu» en espanyol). Igualment s'utilisa nosh, que significa «menjar». Pel contrari, paraules tals com shikse (שיקסע), que significa jove no judeua i, ocasionalment, empleada domèstica, han caigut en desús.

En l'Unió Soviètica

En els anys 1920 les autoritats soviètiques varen favorir al yidis front a l'hebreu. El yidis va ser declarat llengua cooficial de la Bielorússia soviètica, junt al bielorús, el rus i el polac; aixina com d'alguns territoris de l'actual Ucrània. En 1934 es va crear un territori autònom judeu en el Lluntà Orient rus, que va adoptar el yidis com a llengua oficial.

No obstant, l'us del yidis va declinar en les décades següents, per la competència del rus i perque els invasores nazis i grups antisemites locals varen exterminar a la major part dels parlants de yidis de l'Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial. Les últimes escoles en yidis varen tancar en els anys 1950.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Judaisme|20px|Vore el portal sobre Judaisme]] Portal:Judaisme. Contingut relacionat en Judaisme.

Teatre Nacional Habima, Tel Aviv

• A shprakh iz a dialekt mit an armey un flot
• Alsaciano
• Alt alemà mig
• Idiomes oficials en Rússia
• Shtetl
• Diàspora
• Beth Hatefutsoth
• Llengües judeues
• IHebreu medieval
• Judeoespañol

Bibliografia

• Kogos, Fred. From Shmear to Eternity: The Only Book of Yiddish You'll Ever Need. Nova York: Citadel, 2006.
• Ferrer, Joan. El Yídish. Història i gramàtica d'una llengua judeua. Girona: Universitat de Girona Servei de Publicacions, 2008. ISBN 978-84-8458-263-2
• Kahn, ly. Colloquial Yiddish. The Complete Course for Beginners. Abingdon: Routledge, 2012. ISBN 978-0-415-58022-9
• Prime-Margules, Annick i Déhan-Rotschild. Li Yiddish. Condé-sur-Noireau: Assimil, 2010. ISBN 978-2-7005-0326-5
• Weinreich, Uriel. College Yiddish. An introduction to the Yiddish language an to the Jewish Life and Culture. Nova York: YIVO, 5ed revisada, 1992.

Enllaços externs

[[:|{{{2}}}]]

• wikisource. org/wiki/ Wikisource en yidis
• elcastellano. org/ns/edicion/2009/enero/idish. html El ídish defén el seu nom elcastellano. org/ns/edicion/2009/enero/idish. html archivat en Wayback Machine. Jaime Marín, El Castellà, Associació Cultural Nebrija, 2009
• org/stream/nybc205027#page/n545/mode/1up Diccionari Espanyol-Yidis, 1931.
• archive. org/web/20140512220740/http://www. tumeser. com/-/index. php? option=com_content&view=artícul&id=1630:cuando-el-diccionario-se-queda-sin-explicaciones&catid=65:articulos-anteriors&Itemid=84 Quan el diccionari es queda sense explicacions Sebastián Scherman, La teua Meser, 2013
• eliahutoker. com. ar/escritos/temas_el_idish_en_mi_vida. htm Eliahu Toker: El ídish en la meua vida
• weebly. com/-the-yiddish-world. html Cultura ídish a lo llarc de l'història
• iwo. org. ar/ Fundació IWO - archive. org/web/20141018091029/http://www. yivo. org/uploads/files/topo. htm Topografia del ídish
• jewfaq. org/yiddish. htm Tracey R. Rich, «Yiddish Language and Culture», Judaism 101, 2011
• ethnologue. com/language/yid «Yiddish», Ethnologue: Languages of the World, editat per M. Paulewis, Gary F. Simons i Charres D. Fennig, 7.ª edició, Dallas: SIL International, 2014
• yivoencyclopedia. org/artícul. aspx/Language/Yiddish Dovid Katz, «Jews in Eastern Europe: Yiddish», YIVO Encyclopedia, 2010 (en anglés)
• archive. org/web/20131226035047/http://www. jewish-languages. org/ Pàgina d'idiomes judeus (en anglés)
• zhitlovsky. org. uy/historia/i_c_u_f_. htm ¿Qué és la ICUF?
• archive. org/web/20091201085047/http://www. bikher. org/ NYBC: El Centre dellibre Yidis (EE. UU.)
• archive. org/web/20090413052530/http://yiddish. haifa. ac. il/Stories. html Vaig donar Velt fun Yiddish - Històries, sàtira i retrats
• library. yale. edu/judaica/site/exhibits/lifeinamerica/main. html Treballadors judeus en Amèrica segons l'obra en ídish Bilder fun Idishn arbeter-lebn in Amerike (1935), ilustrada per N. Kozlovski
• archive. org/web/20090413221045/http://yiddishsummer. org/ Programa d'estiu del NYBC (en anglés)
• com/watch? v=gC5YGDKUEeM Vídeo mostra