Àrap marroquí

El àrap marroquí (الهجة مغربية láhŷa maġribiya), també cridat magrebí o dariya (الدارجة), és la llengua procedent del conjunt de varietats del àrap dialectal parlades en Marroc, i que presenten multitut de traces comunes en les modalitats parlades en Argèlia, Tunis i algunes zones de Líbia. Es tracta d'una llengua oral en numerosos grups de varietats dialectals mútuament inteligibles procedents de la llengua àrap, i que s'estén des de la zona més occidental de Líbia. El dariya (dialecte àrap marroquí) es dia anteriorment "dialecte hilali", perque la tribu àrap marroquina més famosa és la tribu "Bani Hilal", la primera en parlar este dialecte, que després es va estendre a tot Marroc. Hi ha dos tipos de dariya (la dariya civilisada i la dariya beduina). "Dariya" significa en àrap "paraules simplificades" o "dialecte simplificat". És llengua materna per al 75 % dels àraps marroquins. Esta llengua oral és més popular en el nort i centre de Marroc i una miqueta en el sur de Marroc. En el Sahara Occidental (ocupat per Marroc) hi ha una atra llengua àrap oral cridada "hassaniya".

El magrebí també és la llengua d'una part de la població d'orige magrebí de la ciutat de Ceuta, els parlants de la qual ampren una variant denominada «àrap ceutí» pel professor titular de l'àrea d'estudis àraps i islàmics i cap del departament d'àrap de l'UAM, Francisco Moscoso, i la Coalició Bíssols. Atres autors com A. Giménez Reíllo (Abu Ilyás), professor i traductor jurat d'àrap ho defén com «darija de Ceuta».

Aspectes històrics, socials i culturals

Generalitats

Archiu:WIKITONGUES- Anass speaking Moroccan Arabic.webm El magrebí constituïx el dialecte àrap matern de la majoria de la població de tot el Magreb, lo que inclou a Marroc, Argèlia, Tunis i part de Líbia.

Dins de la branca llingüística de l'àrap magrebí que comprén a tota l'Àfrica nort-occidental cal distinguir distintes varietats de llengües orals com: el marroquí, l'algerí, el tunecino i el libio que presenten característiques pròpies, pero que compartixen moltes traces llingüístiques permetent en ocasions cert nivell d'intercomunicación sobretot en els nivells més cults de la llengua. També l'idioma maltés pertany a la branca magrebí de l'àrap.

La llengua oral marroquina es coneix en Marroc com dariya, paraula que pot tindre certa connotació pijorativa, puix significa "dialecte" o "parla" per a diferenciar-ho de l'àrap estàndart o de l'àrap clàssic que constituïx la llengua oficial de l'ensenyança i l'administració.

ت VII.

La llengua marroquina es va desenrollar sobre un fort substrat bereber, que ha deixat una impronta visible en el vocabulari, la fonètica i la gramàtica marroquina. És també palpable l'influència del àrap andalusí i, ya en época moderna, del francés i (5 % de paraules en francés en dialecte marroquí), en menor mida i sobretot en les varietats nortenyes, del espanyol (hi ha un 2 % de paraules en espanyol en la dariya). A diferència d'atres llengües àraps, l'àrap marroquí no té a penes influències del turc, ya que Marroc no va pertànyer mai al Imperi otomà.

Segons les teories d'especialistes en el tema com Abdou Elimam, l'orige d'este idioma es remontaria a més de 3000 anys de història, tractant-se en realitat d'una evolució de la llengua púnica parlada pels fenicis en el nort d'Àfrica.

Informació: la mitat dels dialectes àraps estan en àrap estàndart i l'atra mitat són àraps coloquials. No hi ha cap dialecte àrap propenc a l'àrap estàndart... Tots els dialectes àraps actualment són una mescla de paraules àraps clàssiques i paraules àraps coloquials (paraules urbanes/Paraules coloquials).

Els erudits consideren que el marroquí conté paraules àraps molt antigues i estàndar. I les eixides de lletres en el dialecte marroquí (dariya) diferixen de les eixides de lletres en atres dialectes àraps perque els marroquins parlen molt ràpit I acurten les paraules. Eixemple: la paraula "Ahlan" que significa hola. En el dialecte marroquí, s'elimina la lletra "a"، Aixina és com es pronuncia la paraula "Ahln" en lloc de "Ahlan". Per lo tant, la paraula s'acurta i es pronuncia ràpidament per a aforrar temps, pero el significat de la paraula seguix sent el mateix. I açò s'aplica a totes les regles gramaticals en el dialecte àrap marroquí (dariya), per lo que se sap que el dialecte marroquí parla ràpit per una raó, que és (per a acurtar el parla i dir coses útils en molt poc temps). Els dialectes àraps no estan subjectes a cap llei. És per açò que se'ls crida dialectes perque diferixen d'una tribu a una atra i d'una regió a una atra, i cada regió i tribu té el seu propi dialecte únic...

Sociollingüística

Existix una situació de diglosia entre la llengua marroquina que predomina en la comunicació oral, la publicitat, i en mijos de comunicació informals com a Internet, les rets socials i la mensageria de mòvil, i l'àrap estàndart modern predominant en els mijos escrits formals com la prensa, l'administració o la lliteratura. Abdós llengües posseïxen diferències comparables a la que podrien existir entre les llengües romàniques modernes i el llatí vulgar de l'antiguetat tardana.

L'àrap modern estàndart constituïx un vehícul de comunicació oficial entre les nacions àraps, pero casi mai és utilisat en ocasions de comunicació interárabes i espontànees, en les quals es recorre als dialectes natius que són més o menys mútuament inteligibles segons la distància geogràfica i la notorietat de la que gogen en els mijos de comunicació panárabes.

Entre l'any 2013 i 2015 es va produir un intens debat en la societat, la política i els mijos de comunicació marroquines a raïl de la proposta d'una reforma educativa per a lluitar contra les greus taxes de fracàs escolar en la que entre atres mides, es plantejava la necessitat d'incloure l'estudi del darija o magrebí com a llengua d'ensenyança en les primeres etapes educatives mentres que constituïx la verdadera llengua materna de la majoria de la població, mida que va anar fortament contestada per part dels sectors i partits polítics més conservadors de la societat marroquina, i que finalment va ser rebujada.

Sense estatus ni protecció oficial en cap país del Magreb, és reconeguda no obstant, com una de les "llengües minoritàries" de França baix l'apelatiu de "arabe maghrébin" (àrap magrebí), i apareix arreplegat com a tal en la Carta Europea de les llengües regionals (Charte européenne dones langues régionales et minoritaires” del Consell Europeu; B. Cerquiglini).

Pese a tots estos obstàculs per al seu reconeiximent, el dariya o marroquí conte ya en una versió pròpia en Wikipedia que conta ya en numeroses aportacions.

En Ceuta (ciutat autònoma d'Espanya), la coalició Bíssols va propondre la creació d'una "Acadèmia de l'Àrap Ceutí", que llingüísticament parlant seria idèntic al dariya o àrap magrebí, aixina com la seua cooficialitat. Sobre la seua oficialisació existix un debat entre si és convenient o no per a superar el fracàs escolar, destacant com a posició en contra el professor i intérpret jurat d'àrap A. Giménez Reíllo (Abu Ilyás). Pel contrari el professor Francisco Moscoso defén l'oficialitat del dariya en el sistema educatiu ceutí.

Descripció llingüística

Sent un parla perifèrica del contínuum dialectal que formen les varietats llingüístiques neoárabes, l'àrap marroquí diferix d'atres varietats coloquials o llengües procedents de l'àrap de manera substancial i és difícilment inteligible en elles, llevat en aquelles varietats més propenques parlades en els atres països i regions del Magreb. Ha integrat un gran número de paraules de les llengües bereberes, l'espanyol i finalment el francés.

Escritura

L'àrap marroquí carix d'un sistema d'ortografia reglat o normalisat, no obstant en l'àmbit d'Internet, les rets socials i la mensageria dels mòvils sol amprar l'alfabet llatí en l'us d'alguns números o combinacions de lletres per a transcribir alguns sons característics com:

• ' - 2 = ء "hamza" [ɂ]
• i - 3 = ﻉ "ʿayn" [ʔˤ]
• gh - 4 - 8 = ﻍ "ġayn" [ɣ]
• j = ج "iīm" [ʝ], [ʒ]
• kh - 5 = ﺥ "jā'" [x]
• h - 7 = ﺡ "ḥā'" [ħ]
• q - 9 = ﻕ "qāf" [q]
• sh - ch - x = ش "shīn" [ʃ]

A pesar de no contar en un sistema ortogràfic reglat el dariya és ya una llengua lliterària en la que s'han escrit multitut d'obres en autors de reconegut prestigi com Youssouf Amine Elalamy, autor de multitut de numeroses obres en esta llengua. També existixen un bon número de traduccions al dariya entre les que destaquen El principito o Amir saghir.

Fonologia

L'inventari consonàntic de l'àrap marroquí està format pels següents fonema:

		Labial		Dental/Alveolar		Post-alv./ Palatal	Velar	Uvular	Faríngea	Glotal
		simple	emfàtica	simple	emfàtica
Nassal		m	mˁ	n
Oclusiva	sorda			t̪	t̪ˁ		k	q		ʔ
	sonora	b	bˁ	d̪	d̪ˁ		g
Fricativa	sorda	f		s	sˁ	ʃ	xχ		ħ	h
	sonora			z	zˁ	ʒdʒ	ɣʁ		ʕ
Aproximante				l	lˁ	j	w
Vibrant				r	rˁ

Els fonema vocàlics són tres vocals llargues /i, a, o/ i tres vocals breus /ĕ, ă, ŏ/. La vocal /i/ usualment sona [i] pero en contacte en les consonant /x, ɣ, q, ħ, ʕ/ s'obri en [i]. Similarmente /o/ sona usualment [o], en contacte en /q/ sona [o] i en contacte en /x, ɣ, q, ħ, ʕ/ sona [ʊ]. La vocal /a/ sona usualment com [æ], junt a les uvulares o faringales com [a] i junt a les emfàtiques com [ɑ]. El següent quadro resumix l'inventari de fonema vocàlics i els seus alòfons:

	anterior	central	posterior
tancades	/i/ [i], [i]		/o/ [o], [ʊ], [o]
miges	/i/ [ɪ], [i], [ʌ]	/ă/ [ə], [ɐä]	/o/ [o], [ʊ]
obertes	/a/ [æ], [ɐä], [ɑ]

Existixen diversos sistemes de transcripció/transliteraació d'estos fonema:

Transcripció Harrell
a	b	ḅ	d	ḍ	i	f	g	ġ	h	ḥ	i	k	l	ḷ	m	ṃ	n	o	q	r	ṛ	s	ṣ	š	t	ṭ	o	w	x	i	z	ẓ	ž	ʔ	ع
Valor fonètic (AFI)
a	b	bˁ	d	dˁ	i	f	ɡ	ɣ	h	ħ	i	k	l	lˁ	m	mˁ	n	o	q	ɾ	ɾˁ	s	sˁ	ʃ	t	tˁ	o	w	x	j	z	zˁ	ʤ	ʔ	ʕ
Atres transcripcions / alfabet àrap
	b ب		d د	ḍ ض		f ف	g ج	ġ خ	h ه	ĥ ح		k ك	l ل	ḷ ل	m م		n ن		q ق	r ر	r ر	s س	ṣ ص	ċ ش	t ت	ṭ ط		w و	ḫ خ	i ي	z ز	ẓ ظ	ĝ ج	ʔ ا	ʿ ع

Històricament moltes paraules de l'àrap clàssic varen experimentar síncopa o apòcop de les vocals breu, i per esta raó moltes paraules presenten grups consonàntics complicats en posició inicial i mija formats per dos o tres consonant:

nshedd '(yo) tanque'

tketbi '(tu) [f.] escrius'

qoṣṭḷi 'color castany'

nnsa '(yo) oblit'

nṭḷeb '(yo) solicite'

tšri '(tu) compres'

Certs processos de sufixació o prefijaació requerixen una vocal epéntica /i/ lo que complica la regularitat de la morfologia.

Morfologia

L'àrap marroquí és una llengua flexiva, sintètica i essencialment fusionante, que fa un us extensiu de la prefijaació, la sufixació i l'infijaació. La flexió es realisa per mig dels tres procediments.

Verps

La conjugació verbal es basa més en aspecte gramatical que el temps gramatical pròpiament dit. Aixina les formes verbals conjugades segons persona formes d'imperatiu, imperfecte (usades per al present i futur) i perfecte (usualment per al passat):

(1a) r'rajel mashi kbir

ART-home NEG gran (imperfecte en sentit de present)

'el home no és gran'

(1b) huwa mashi kbir

'El no és gran' (imperfecte en sentit de futur)

(1c) qaddam-Ø-ni lil-ek

presentar-3ªPERF.3ªSG.M.-OB.1ªSG a-2ªSG) (perfecte)

'Em va presentar a tu'

(1d) bġhi-t hadak

voler-PERF.1ªSG.) (perfecte en sentit de present)

'Vullc eixe'

(1i) ddiw

'Prengau' (imperatiu)

Les marques de persona subjecte depenen de les tres classes de formes mencionades anteriorment. En les formes de perfecte la marca de persona és un sufix, en les d'imperfecte és un prefix (a voltes en un sufix complementari), mentres que les formes d'imperatiu només es referixen a la segona persona i no duen marca de persona explícita. El següent quadro resumix les marques de persona, gènero i número que concorden en el subjecte:

			Perfecte	Imperfecte	Imperatiu
singular	1.ª		-t	n-, ne-	__
	2.ª	masc.	-tu	t-, et-	Ø
		fem.	-tu	t-, et-...-i, -i	-i
	3.ª	masc.	Ø	i-, ye-	__
		fem.	-et, -at, -t	t-, et-	__
plural	1.ª		-na	n-, ne-...-o, -w	__
	2.ª		-tiw/-la teua	t-, et-... -o, -w	-o
	3.ª		-o/-w	i-, ye-...-o, -w	__

• La forma bàsica per a citar un verp és la tercera persona singular masculí del perfecte que es caracterisa per no posseir afijo algun, per lo que es considera que representa el radical verbal. Els prefixos /t-/ poden sofrir assimilació a la següent consonant (si és emfàtica o sonora).
• El present progressiu es forma anteponent el prefix ka- o ta- a les formes d'imperfecte. Sense este prefix la forma d'imperfecte s'interpreta contextualment com a present, futur o passat imperfecte.

El següent quadro resumix les formes finitas del verp kteb 'escriure':

			Perfecte	Imperfecte	Imperatiu
singular	1.ª		ktebt 'vaig escriure, he escrit'	nektob 'escric, escriuré'	__
	2.ª	masc.	ktebti 'vares escriure'	tektob 'escrius'	ktob! '¡escriu!'
		fem.		tektobi 'escrius'	kotbi! '¡escriu!'
	3.ª	masc.	kteb va escriure	yektob 'escriu'	__
		fem.	ketbet 'va escriure'	tektob 'escriu'	__
plural	1.ª		ktebna 'escrivim'	nektobu 'escrivim'	__
	2.ª		ktebtu 'vàreu escriure'	tektobu 'escriviu'	ktobu! '¡escrigau!'
	3.ª		ketbu 'varen escriure'	yektobu 'escriuen'	__

Noten-se les transformacions de la raïl en les formes de tercera persona del perfecte.

Pronoms

El pronom personal té formes tòniques i átonas. Les formes tòniques o independents s'usen com a pronom subjecte emfàtic, mentres que les formes átonas o clíticas s'usen per a expressar possessius, objecte directe o objecte indirecte, que apareixen com clíticos d'atres paraules.

			Formes Independents (tòniques)	Formes dependientres (clíticos átonos)	Reflexius	Possessius
singular	1.ª		ana	-i, -ya, -ni	ras-i	dyal-i
	2.ª	masc.	anta, (i)nta	-k, -ek	ras-ek	dyal-ek
		fem.	anti, (i)nti	-k, -ek	ras-ek	dyal-ek
	3.ª	masc.	huwa	-o, -h, -eh	rasu	dyal-o
		fem.	hiya	-ha	ras-a	-	plural	1.ª		ḥna, iḥna	-na	ras-na	dyal-na
2.ª		antuma	-kum	ras-kum	dyal-kum
3.ª		huma	-hum	ras-(h)om	dyal-om

Eixemples:

rasi 'el meu cap' (ras 'cap', -i 1ªp.sg.)

rasek 'el teu cap'

šuffia 'míraem'

Artículs i demostrativos

L'artícul demostrativo en àrap marroquí fonológicament és un clítico /l-/, encara que deu tindre's present que s'assimila fàcilment a la següent consontante, en concret davant una de les consonant coronales /t, d, s, z, l, r; n; š, ž; ḍ, ṭ, ṣ, ẓ, ḷ, ṛ/ la seua forma canvia a t-, d-, s-, z-, l-, r-; n-; š-, ž-; ḍ-, ṭ-, ṣ-, ẓ-, ḷ-, ṛ- tornant-se idèntic a la consonant inicial.

En àrap marroquí existixen dos tipos d'artícul indefinit. L'artícul indefinit potencial té una única forma invariante per a masculí i femení: ši- equival a 'algun/alguna/alguns/algunes' + el nom en singular o plural:

ši kalb 'algun gos'

ši krasi 'algunes cadires'

L'artícul indefinit de cantitat s'usa el numeral waḥed 'un/una' més l'artícul definit:

waḥed l kalb 'un gos'

waḥed l kursi 'una cadira'.

Sobre els demostrativos hi ha tres graus de deixis:

		[+Parlant] [-Oyent]	[-Parlant] [+Oyent]	[-Parlant] [-Oyent]
Singular	masculí	had-a 'este'	d-ak 'eixe'	had-ak 'aquell'
	femení	had-i 'esta'	d-ik 'eixa'	had-ik 'aquella'
Plural		had-o 'estos, estes'	d-ok 'eixos, eixes'	had-ok 'aquells, aquelles'

Noms i adjectius

Nomenes i adjectius canvien la seua forma d'acort a la flexió de gènero i número. Els noms i adjectius poden ser masculins o femenins, i singulars, duals o plurals (alguns autors consideren a banda les formes unitària i colectiva com "números diferents" encara que si be són morfològicament diferents sintácticament requerixen concordancias de singular o plural).

Formació del femení.

Generalment i en açò coincidix en el castellà, la major part dels substantivos i adjectius (inclosos els participis) formen el femení sufijando -a a la forma de masculí. Eixemples:

ḫayib, ḫaiba (/xeib-/) 'lleig, lleja':

tuil, tuela 'alt, alta'

amin, amina 'fidel (m.), fidel (f.)'

No obstant, de la mateixa manera que succeïx en espanyol no tots les substantivos acabats en -a són paraules femenines, també hi ha noms masculins acabaments an -a, Eixemples:

bava 'pare'; ma 'aigua'; ḫra 'hez'

Formació del plural.

Hi ha dos tipos principals de formar el plural: a) per adició de sufixos; b) per transformació interna de la paraula (plurals fractos):

• Sufixació. Els principals sufixos són: -in; -a; -(a)t. Certs noms colectius castellans terminats en a (recollida de loliva') tenen el seu orige en este plural àrap. Eixemples:

ain > ainin (ulls); neyar > neyara (carpinteros); biro > biroat (oficines)

• Plurals fractos. L'àrap marroquí contempla també tres formes d'indicar el número dels substantivos: colectiu, unitat i dual. Els colectius inclouen molts noms masculins que no tenen cap marca de plural explícita pero es referixen a un número indeterminat d'objectes. Eixemples:

Hut (peix)

Alguns eixemples de formació de plurals masculins són els següents:

Tipo		Esquema singular	Esquema plural	Eixemples
Sufijados	1	mo-__	mo-__+in	mohandis 'ingenier' / mohandisin 'ingeniers' moḥami 'advocat' / moḥamiyin 'advocats' momattil 'actor' / momattilin 'actors'
	2	(hispanisme) -o	(hispanisme) -s	siyo 'sagell' / siyos 'sagells' bosso / bossos costat 'gelat' / costats 'gelats'
	3	C1əC2C2aC3	C1əC2C2aC3a	ṣəbbaġ 'tintorer' / ṣəbbaġa 'tintorers' ḍəbbaġ 'curtidor' / ḍəbbaġa 'curtidores' šəffar 'lladre' / šəffara 'lladres'
Fractos	4	C1C2aC3	C1C2oC3a	bġal 'mula' / bġona 'mules' ktab 'llibre' / ktoba 'llibres' sṭa la 'gaveta' / sṭona 'gavetes'
	5	C1VC2C3	C1C2oC3	qalb 'cor' / qlob 'cors' dars 'lliçó' / dros 'lliçons' dərb 'carreró' / drob(a) 'carrerons'
	C1VC2C3VC4 || C1C2aC3əC4	məftaḥ 'clau' / mfatəḥ 'claus' kabboṭ 'abric' / kbabəṭ 'abrics' məsmar 'tacha' / msamər 'taches'
	6b	C1C2C3C4-a	C1C2aC3əC4	madrasa 'escola' / mdarəs 'escoles' mġorfa 'cullerot' / mġarəf 'cullerots' karrusa 'carretilla' / krarəs 'carretillas'
	7	C1C2C3-a	C1C2aC3i	iəbra 'injecció' / iəbari 'injeccions' taqba 'forat' / tqabi 'forats' zarbiya 'estora' / zrabi 'estores'
Mixts	8	C1aC2	C1iC2+an	kar 'autocar' / kiran 'autocars' žar 'veí' / žiran 'veïns' ka 'got' / kisan 'gots'
Atres tipos				wəld 'chiquet' / olad 'chiquets' naḥla 'abella' / nḥal 'abelles' roḥ 'ànima' / arwaḥ 'ànimes'

El plural de la major part de noms femenins es forma per sufixació. Els femenins acabaments en -a formen el plural en -at encara que existixen algunes formes adicionals si de fer el plural per a femenins no acabats en -a.

Tipo		Esquema singular	Esquema plural	Eixemples
Sufijados	___-a || ___-a+t	kəlba 'gossa' / kəlbat 'gosses' nibira 'nevera' / nibirat 'neveres'
	1b	___	___+at	kamyun 'camió' / kamyunat 'camions'
	1c	___V	___+w-at	radyo 'ràdio' / radyowat 'ràdios' biro 'despaig' / birowat 'despachos'
Fractos		___C		nafs 'ànima' / nofos 'ànimes' ḥarb 'guerra' / ḥorob 'guerres' donar 'casa' / dyor 'cases bənt 'filla' / bnat 'filles' kərš 'budell / kroš 'budells'
Mixts		___C		bab 'porta' / biban 'portes' ṭriq 'camí' / ṭorqan 'camins'

3.2.5 Estos noms colectius tenen un corresponent nom unitari acabament en "-a".

Eixemples:

Huta (un peix) en este cas a la seua volta un plural en "-at" Hutat (diversos/varis peixos)

3.2.5 Dual: l'àrap marroquí ha conservat restants de dual de l'àrap clàssic -(a)in, en diversos noms de mides i objectes que apareixen casi sempre en parells. Eixemples:

Ain, ainin (ull, ulls); mia, miatin (cent, dos centenars)

3.2.6 Cas especial per als adjectius: És freqüent utilisar per al femení plural el plural masculí.

Eixemples:

bnt seghera (chiqueta menuda), bnat segharat o més usual bnat sghar (chiquetes menudes).

3.3 Indeterminació / Determinació

3.3.2 La Determinació s'expressa de les següents formes:

a) en ajuda de l'artícul "l" que equival a "el"/+ el nom en singular; L'artícul s'assimila a la consonant inicial del nom quan esta és sh, d, n, r, s, t, i, z (les nomenades lletres solars). Eixemples:

L kalb (el gos); l kursi (l cadira)

Sh shims (el sol).

b) en ajuda de l'un complement del nom. Eixemples:

Donar l kalb (casa del gos).

Sintaxis

L'àrap marroquí és una llengua de núcleu inicial, el determinant precedix al nom, el verp usualment precedix a l'objecte, el verp precedix a l'objecte, la preposició precedix al sintagma nominal, etc. Ademés té numeroses concordancias, de gènero i número dins del sintagma nominal i el sintagma determinant. De número, persona i gènero entre el subjecte i el verp.

Paraules d'orige no àrap

Totes les paraules en dialecte marroquí estan en àrap estàndart i àrap urbà coloquial i algunes paraules púnicas antigues.

Paraules en orige bereber:

•Babbūš(de abbabuc) caragols

•Sarut(de tasarut) clau

•Meç(de amçiç) gat

Algunes paraules d'orige francés

• aitrchita: (de fourchette) forqueta [forʃitˁɑ]
• tomóbel: (de automobile) coche [tˁomobil]
• telfaza: (de télévision) televisió [tɪlfɑzɑ]
• ràdio: ràdio [rɑdˁjo]
• partma: (de appartement) apartament [bɑrtˁmɑ]
• tobes: (de autobus) autobús [tˁobis]
• camera: (de caméra) cambra [kɑmerɑ]
• portable: (de portable) teléfon mòvil/celular [portˁɑbl]
• tilifun: (de téléphone) teléfon [tilifu:n]
• brika: (de briquet) mistera [bri’keɪ]

Algunes paraules d'orige espanyol

Estes paraules poden haver vingut per mig del àrap andalusí i pel castellà dut pels moriscos quan varen ser expulsats d'Espanya despuix de la Reconquista o poden haver-se incorporat en el temps del Protectorat (1912-1956).

• roda: roda [rwedˁɑ]
• cuzina: cuina [kuzinɑ]
• simana: semana [simɑnɑ]
• manta: manta [mɑltˁɑ]

Bibliografia

• Moscoso García, Francisco, Nouaouri Izrelli, Nadi Hamdi, Rodríguez García, Óscar, ''A1. B chuiya b chuiya. Àrap marroquí. Moroccan Arabic. Arabe Marocain'', Albujayra, Almeria, 2013.
• Richard S. Harrell: A Short Reference Grammar of Moroccan Arabic, Georgetown University Press, Washington, D.C., 1962.
• Herrero Muñoz-Cobo, Barbara: "Gramàtica d'àrap marroquí per a hispà-parlants", Editorial Universitat d'Almeria,1998.
• Herrero Muñoz-Cobo, Barbara: "¡Parla àrap marroquina!" método per a principiantes en 3 CD, Editorial Universitat d'Almeria, 2010.
• Herrero Muñoz-Cobo, Barbara: "Vocabulari espanyol - àrap marroquí", Editorial Universitat d'Almeria, 2000.