Anar al contingut

ج

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
ج



La 'ǧīm' o 'ǧīm' (en àrap ﺟﻴﻢ, ǧīm [d͡ʒiːm]) és la quinta lletra del alfabet àrap. En àrap clàssic representa un sò fricativo, africado, prepalatal i sonor,[1] /d͡ʒ/. En la numeració abyad té el valor de 3.[2] És una lletra llunar. Prové, per via dels alfabets nabateo i arameo,[3] de la lletra fenicia gaml.

Història

fenicio arameo siríaco nabateo àrap
𐤂 𐡂 ܓ ج

La ǧīm es lliga a la següent lletra de la paraula. També en la precedent, sempre que esta no siga álif, dāl, ḏāl, rā, zāi o wāw, que mai es nuguen a la lletra posterior.

Pronunciació

Per a la majoria de registres d'àrap estàndart (és dir àrap lliterari) i per a parlants d'atres llengües que usen l'alfabet aràbic (p. eix. persa, urdu, pastún, uigur, malayo, etc) la pronunciació ensenyada és d'una africada [d͡ʒ], que és l'únic valor acceptable per a recitar el Corán. Este sò clàssic, representa un sò africado, prepalatal i sonor.[1]

No obstant, en àrap vernàcul pot representar, segons el dialecte, el sò consonàntic /dʒ/, com fricativa /ʒ/ en l'alce mediterràneu i vàries parts del nort d'Àfrica) o be com /g/, la pronunciació prestigiosa i més comuna en Egipte i Yemen meridional). Les diferències en pronunciació ocorren perque els parlants d'àrap estàndart modern pronuncien les paraules d'acort a la seua varietat parlada d'àrap. En tals varietats, paraules cognadas tindran diferències consistents en la seua pronunciació de gim:

Una aproximació de les principals pronunciacions de yim ⟨ج⟩ en els dialectes d'àrap

Les tres pronunciacions principals són:

Atres pronunciacions:

  • j: en parts de la Península aràbiga en el seu discurs més coloquial, pero per a pronunciar cultimos de l'àrap lliterari es diu [d͡ʒ] o, a voltes, [ʒ].

Els egipcíacs sempre utilisen la lletra per a representar [ɡ] tant en noms i extranjerismes, com جولف "gòlf". Aixina i tot, ج pot ser utilisat en Egipte per a transcribir /ʒd͡ʒ/ (normalment pronunciat [ʒ]). Si hi ha una necessitat de diferenciar entre estos sons llavors un gim en tres punts (چ) s'usa per a representar /ʒ/, lo que és també una proposta per al mehri i socotri.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Corrent, Federico (1980). «Lliçó 1.ª: Fonologia», Gramàtica àrap, Madrit: Institut hispà-àrap de cultura. Ministeri de Cultura, pp. 19-29. ISBN 84-7472-017-6.
  2. ↑ Corrent, Federico (1980). «Lliçó 3.ª: Grafonomía», Gramàtica àrap, Madrit: Institut hispà-àrap de cultura. Ministeri de Cultura, pp. 41-51. ISBN 84-7472-017-6.
  3. ↑ Genealogia dels alfabets al web de la Promotora Espanyola de Llingüística


Referències