Anar al contingut

Alfabet siríaco

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Alfabet siríaco

El alfabet siríaco (Plantilla:Lang-syr) és un sistema d'escritura utilisat per a escriure el siríaco a partir de el I[1] És un dels alfabets consonàntics de les llengües semíticas, que provenen del alfabet arameo.

Conté 22 lletras, totes consonants (Plantilla:Lang-syr). Hi ha marques diacrítiques opcionals (Plantilla:Lang-syr) a indicar les vocals (Plantilla:Lang-syr) i atres característiques. Ademés dels sons de l'idioma, les lletres de l'alfabet siríaco es poden utilisar per a representar números en un sistema similar al dels números hebreus i grecs. L'alfabet siríaco no conté les mayúsculas, és dir, la primera lletra de la frase no es distinguix de totes les atres lletres per mida. Per lo tant, els noms propis no s'escriuen en lletres especials.Plantilla:Alfabets semíticos

Variacions de l'alfabet siríaco

[editar | editar còdic]
El Evangeliario assiri (Ewangeliyon) de el XVIII de la regió d'Urmía en Iran.

El tipo d'escritura, en el qual varen ser escrits els manuscrits més antics (fins a el V), és conegut pel nom ʔésṭrangelå (prové del grec στρογγύλη ‛redona’). Despuix de la divisió de l'Iglésia Asiria Oriental en els nestorianos i els jacobites cada una d'elles ha tingut el seu propi tipo d'escritura.

Alfabet siríaco orientalnestoriano», «caldeo» o «assiri») esta variació de l'alfabet siríaco va aparéixer com una variant separada de l'alfabet siríaco a el VII. En siríaco este tipo d'escritura es diu madnḥāiā (lliteralment vol dir ‛oriental’). Per la forma de les lletres alfabet siríaco oriental és més propenc al ʔésṭrangelå, que l'alfabet siríaco occidental.

Alfabet siríaco occidental («jacobita» o «maronita») esta variació de l'alfabet siríaco va aparéixer com una variant separada de l'alfabet siríaco als manuscrits siríacos des de finals de el VIII. En el siríaco (occidental) este tipo d'escritura es diu serṭā (lliteralment vol dir ‛llínea’), prové de serṭo pšiṭo ‛escritura fàcil/habitual’.

Les lletres, com ya s'havia dit, marquen solament les consonant, igual que en hebreu o en àrap. Als finals de el VII o als principis de el VIII, varen ser creades dos sistemes de vocalisació de l'alfabet siríaco. A l'orient es va utilisar el sistema de vocalisació, que usava els símbols que podien ser escrits tant damunt de la lletra, com baix de la lletra. Estos símbols es varen utilisar per a representar huit vocals, 4 llargues i 4 curtes. En canvi a l'occident els jacobites per a representar les vocals varen utilisar variacions de les lletres gregues, que també podrien estar damunt o baix de la lletra. Estos símbols es varen utilisar per a representar 5 vocals, sense contar en la seua llongitut, pero afegint la vocal neutra.

ʔĀlap Bēṯ Gāmal Dālaṯ Wāw Zain Ḥēṯ Ṭēṯ Iōḏ Kāp
ܐ ܒ ܓ ܕ ܗ ܘ ܙ ܚ ܛ ܝ ܟܟ
ܟ
Lāmaḏ Mīm Nūn Semkaṯ ʕĒ Ṣāḏē Qōp Rēš Šīn Ṯaw
ܠ ܡܡ ܢܢ ܣ ܥ ܦ ܨ ܩ ܪ ܫ ܬ
ܡ ܢ

Formes contextuals

[editar | editar còdic]
Lletra ʔésṭrangelå (escritura clàssica) madnḥāiā (escritura oriental) Unicode Nom Pronunciació
Forma
normal
Final
lligada
Final
no lligada
Forma
normal
Final
lligada
Final
no lligada
ʔĀlap     1   ܐ 1 ʔ
o no es pronuncia
Bēṯ     ܒ 2 fort: b
suau: β
Gāmal Erro al crear miniatura:   Archiu:SyriacGamal.png Archiu:SyriacGamal2.png   ܓ 3 fort: g
suau: ɣ
Dālaṯ Archiu:Aramaic daleth.png     Archiu:SyriacDalath.png     ܕ 4 fort: d
suau: ð
Archiu:Aramaic heh.png     Archiu:SyriacHe.png     ܗ 5 h
Wāw Archiu:Aramaic waw.png     Archiu:SyriacWaw.png     ܘ 6 consonants: w
mater lectionis: o i o
Zayn Archiu:Aramaic zain.png     Archiu:SyriacZayn.png     ܙ 7 z
Ḥēṯ Archiu:Aramaic kheth.png Archiu:Aramaic kheth c.png   Archiu:SyriacKheth.png Archiu:SyriacKheth2.png   ܚ 8
Ṭēṯ Archiu:Aramaic teth.png Archiu:Aramaic teth c.png   Archiu:SyriacTeth.png Archiu:SyriacTeth2.png   ܛ 9
Iōḏ Archiu:Aramaic yodh.png Archiu:Aramaic yodh c.png   Archiu:SyriacYodh.png Archiu:SyriacYodh2.png   ܝ 10 consonante: j
mater lectionis: i
Kāp Archiu:Aramaic kap.png Archiu:Aramaic kap c.png Archiu:Aramaic kap f.png Archiu:SyriacKaph.png Archiu:SyriacKaph2.png Archiu:SyriacKaph3.png ܟ 20 fort: k
suau: χ
Lāmaḏ Archiu:Aramaic lamadh.png Archiu:Aramaic lamadh c.png   Archiu:SyriacLamadh.png Archiu:SyriacLamadh2.png   ܠ 30 l
Mīm Archiu:Aramaic meem.png Archiu:Aramaic meem c.png   Archiu:SyriacMeem.png Archiu:SyriacMeem2.png   ܡ 40 m
Nūn Archiu:Aramaic noon.png Archiu:Aramaic noon c.png Archiu:Aramaic noon f.png Archiu:SyriacNun.png Archiu:SyriacNun2.png Archiu:SyriacNun3.png ܢ 50 n
Semkaṯ Archiu:Aramaic simkath.png Archiu:Aramaic simkath c.png   Archiu:SyriacSimkath.png Archiu:SyriacSimkath2.png / Archiu:SyriacSimkath3.png   ܣ / ܤ 60 s
ʕĒ Archiu:Aramaic ain.png Archiu:Aramaic ain c.png   Archiu:Syriac'E.png Archiu:Syriac'E2.png   ܥ 70 ʕ
Archiu:Aramaic payin.png Archiu:Aramaic payin c.png   Archiu:SyriacPe.png Archiu:SyriacPe2.png   ܦ 80 fort: p
suau: f
Ṣāḏē Archiu:Aramaic tsade.png     Archiu:SyriacSadhe.png     ܨ 90
Qōp Archiu:Aramaic qoph.png Archiu:Aramaic qoph c.png   Archiu:SyriacQop.png Archiu:SyriacQop2.png   ܩ 100 q
Rēš Archiu:Aramaic resh.png     Archiu:SyriacResh.png     ܪ 200 r
Šīn Archiu:Aramaic sheen.png Archiu:Aramaic sheen c.png   Archiu:SyriacSheen.png Archiu:SyriacSheen2.png   ܫ 300 ʃ
Ṯaw Archiu:Aramaic taw.png     Archiu:SyriacTaw.png     ܬ 400 fort: t
suau: θ

1 Despuix de la Dālaṯ o Rēš, la ʔĀlap normalment té la forma normal en lloc de la forma final.

Nom ʔésṭrangelå madnḥāiā Unicode Descripció
Forma
normal
Final
lligada
Final
no lligada
!Forma
normal
Final
lligada
Final
no lligada
Plantilla:Transliteration Archiu:Aramaic lamadh alap.png     Archiu:SyriacLamadhAlaph3.png     ܠܐ Lāmaḏ i ʔĀlap
juntes al final de la paraula
Plantilla:Transliteration Archiu:Aramaic taw alap.png     Archiu:SyriacTaw.png Archiu:SyriacTawAlaph.png Archiu:SyriacTawAlaph2.png / Archiu:SyriacTawAlaph3.png ܬܐ Ṯaw i ʔĀlap
juntes al final de la paraula
Plantilla:Transliteration       Archiu:SyriacHeYodh.png     ܗܝ Hē i Iōḏ
juntes al final de la paraula
Plantilla:Transliteration         víncul=https://en.wikipedia.org/wiki/File:Tawyodh.svg   ܬܝ Plantilla:Transliteration and Plantilla:Transliteration combined

at the end of a word

Diacrítica

[editar | editar còdic]

Alteracions de lletres

[editar | editar còdic]
Archiu:Adam in Syriac in the Xian Nestorian Stele.jpg
El nom del monge "Adam" en siríaco, en l'Estela nestoriana del 781 CE, China

Matres lectionis

[editar | editar còdic]

Tres lletres actuen com matres lectionis: en lloc de ser una consonante, indiquen vocals. Álef (ܐ), la primera lletra, representa una oclusiva glotal, pero també indiquen una vocal, especialment en al principi o final d'una paraula. La lletra wāw (ܘ) és la consonant w, pero pot també representen les vocals o i o. Aixina mateix, la lletra iōd (ܝ) és la consanante i, pero també representen les vocals i i i.

En l'us modern, es poden realisar algunes modificacions a representar fonema que no representen in Fonologia clàssic. Una marca similar en apariència a una tilde, es diu majlīiānā (Plantilla:Lang-syr), es coloca dalt o avall una lletra en la variant madnḥāiā canviar el seu valor fonètic.

L'idioma siríaco usen una llínea, es diu Plantilla:Transliteration (Plantilla:Lang-syr), que indiquen una lletra muda que pot occuren en al principi o mig d'una paraula.[2] En el siríaco oriental, esta llínea és diagonal i solament ocorre dalt de la lletra muda (per eixemple, Plantilla:Lang-syr). La llínea pot solament ocorre dalt de les lletres Plantilla:Transliteration, Plantilla:Transliteration, Plantilla:Transliteration, Plantilla:Transliteration, Plantilla:Transliteration, Plantilla:Transliteration, Plantilla:Transliteration, Plantilla:Transliteration o Plantilla:Transliteration. En el siríaco occidental, este llínea és horisontal i pot ser colocada dalt o avall de la lletra (i.g. Plantilla:Lang-syr).

En el siríaco clàssic, Plantilla:Transliteration no s'usava per a lletres mudes que apareixien al final d'una paraula (i.g. Plantilla:Lang-syr). No obstant, en Surayt (Neoarameo Turoyo), este no sempre és el cas (i.g. Plantilla:Lang-syr).

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Britannica - Syriac alphabet». Encyclopædia Britannica Online. Consultat el 7 de febrer de 2015.
  2. Nöldeke, Theodor i Julius Euting (1880). Kurzgefasste syrische Grammatik. Leipzig: T.O. Weigel. [translador a Inglés, Compendious Syriac Grammar; James A. Crichton. London: Williams & Norgate 1904. Edició de 2003. pp. 11–12. ISBN 1-57506-050-7]


Referències

[editar | editar còdic]