Alfabet mongol tradicional

L'alfabet mongol tradicional o clàssic (o simplement alfabet mongol o escritura mongola; en mongol: Plantilla:MongolUnicode Mongγol bičig, en alfabet modern (cirílico): Монгол бичиг Mongol bichig, també cridat Hudum Mongol bichig) va ser el primer sistema d'escritura (concretament alfabet) creat per a escriure l'idioma mongol. També ha segut adaptat per a escriure atres idiomes, com l'idioma manchú. En Mongòlia es va fer un intent de reemplaçar-ho en 1931 pel alfabet llatí, poc despuix, en 1946 va ser abandonat per complet a favor del alfabet cirílico. En Mongòlia Interior, República Popular China seguix actiu. Actualment el govern mongol està implementant un pla per a ser reemplaçant l'alfabet cirílico pel mongol tradicional.
Nom
[editar | editar còdic]Degut a que va ser desenrollat a partir del alfabet uigur se li crida també escritura uigur mongola (en mongol: Уйгуржин монгол бичиг Uygurjin mongol bichig). Durant l'época comunista en introduir l'alfabet cirílico es va escomençar a denominar-ho antic alfabet mongol (Хуучин монгол бичиг Huuchin mongol bichig).
Segons la decisió del govern mongol, a partir de l'1 de giner del 2025, l'alfabet tradicional torna a ser oficial, junt en el cirílico, fins al 2030 en que serà oficial únicament el tradicional
Història
[editar | editar còdic]
L'alfabet vertical mongol es va desenrollar del alfabet sogdiano com la seua adaptació al idioma mongol. Des de el VII-VIII fins a el XV-XVI, el mongol s'estava diferenciant en dialectes: sureño, oriental i occidental. Les principals mostres de l'etapa mija del desenroll del dialecte oriental són: la Història secreta dels mongoles, texts escrits en l'escritura quadrada, diccionaris mongolo-chinencs de el XIV i transcripcions chinenques de l'idioma mongol. Les mostres del dialecte occidental són: diccionaris àrap-mongoles i persa-mongoles, texts mongoles en la transcripció àrap, entre unes atres.
Les principals característiques de l'etapa mija són les següents: les vocals "i", "ï" varen deixar de sonar diferent; varen desaparéixer les consonants γ/g i b/w; varen escomençar a formar-se les vocals llargues; existència de la "h" inicial; parcial absència de les categories gramaticals, entre unes atres. Esta etapa del desenroll de l'idioma mongol explica el seu parentesc en l'escritura àrap, en la diferència del sentit d'escriure (l'àrap s'escriu des de la dreta cap a l'esquerra i el mongol tradicional s'escriu des de dalt cap a avall).[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ György Kara, "Aramaic Scripts for Altaic Languages", en: Daniels & Bright The World's Writing Systems, 1994.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alfabeto mongol tradicional» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.