Anar al contingut

Alfabets mongoles

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Alfabet mongol (desambiguaació).
Quatre sistemes d'escritura mongoles. Mostren la paraula «Monggol bicig», que significa ‘escritura mongola’ o ‘alfabet mongol’. Els sistemes són els següents: l'alfabet mongol tradicional (a l'esquerra), l'alfabet 'Phags-pa (en mig), l'alfabet tot (a la dreta) i l'escritura soyombo (avall).

A lo llarc dels sigles s'han desenrollat varis sistemes d'escritura per al idioma mongol. l'alfabet mongol tradicional va ser el més antic i va ser el sistema que predominant durant la major part de l'història de Mongòlia, i seguix sent l'alfabet oficial de l'idioma mongol en Mongòlia Interior, República Popular China. En el XX Mongòlia va deixar d'usar l'alfabet tradicional i va escomençar a escriure el seu idioma primer en alfabet llatí i despuix en alfabet cirílic.

Precursors

Artícul principal → Escritura kitana.
Un peix de bronze en l'escritura kitana

Els Xianbei parlaven l'idioma protomongólico i varen deixar escrits alguns eixemples de lliteratura en el seu idioma. És possible que usaven els caràcters chinencs per a escriure fonéticamene el seu idioma (de la mateixa manera que el man'iōgana japonés), pero es varen perdre tots els texts.[1]

Els kitanos parlaven un idioma protomongólico cridat idioma kitán o jitán. Varen desenrollar dos sistemes d'escritura: l'escritura kitana major (un sistema logográfico derivat dels caràcters chinencs)[2] i l'escritura kitana menor (un sistema derivat del uigur).[3]

Alfabet mongol tradicional

Alfabet clàssic

Artícul principal → Alfabet mongol tradicional.

En els primers anys del Imperi mongol, prop de l'any 1204, es va crear l'alfabet tradicional o clàssic. Va ser derivat de l'uigur, en algunes modificacions (com per eixemple rotació a 90° per a aparentar caràcters chinencs i la direcció d'escriure de dalt avall).[4]

Este alfabet apareix en els billets de tugrik mongol.

Alfabet galik

Artícul principal → Alfabet galik.

En 1587 un traductor cridat Ayuush Güüsh inspirat pel tercer dalái llepe, Sonam Gyatso, va inventar l'alfabet galik. Va afegir algunes lletres adicionals al alfabet clàssic para transcribir térmens religiosos del idioma tibetà i sánscrito, i despuix, també del chinenc i rus.[5]

Alfabet tot

Artícul principal → Alfabet tot.
La paraula «Monggol» en l'alfabet tot

En 1648 un monge budiste del poble oirat cridat Zaya Pandita va inventar esta variació de l'alfabet mongol per a acostar-ho a la fonètica oirata i per a facilitar la transcripció del idioma tibetà i sánscrito. Este alfabet va ser usat pels calmucos en Rússia fins a 1924 quan va ser reemplaçat pel alfabet cirílic. Els oirates chinencs de Sinkiang seguixen utilisant-ho.[6]

Alfabet buriato

Artícul principal → Alfabet buriato.

En 1905 es va crear una atra variació de l'alfabet mongol. El seu propòsit va ser reduir les ambigüitats fonètiques i facilitar les transcripcions del idioma rus.[7]

Vore també

Referències

  1. ↑ Juha Janhunen (2003). The Mongolic Languages. Londres. capítul 20, Turko-Mongolic Relations, Claus Schönig, págs. 405-406.:
  2. ↑ Jacques Gernet (1996). A history of Chinese civilization, Cambridge University Press, p. 34. ISBN 0-521-49781-7. Consultat el 7 de juny de 2011.
  3. ↑ Jacques Gernet (1996). A history of Chinese civilization, Cambridge University Press, p. 354. ISBN 0-521-49781-7. Consultat el 7 de juny de 2011.
  4. ↑ György Kara, "Aramaic Scripts for Altaic Languages", en: Daniels & Bright The World's Writing Systems, 1994.
  5. ↑ Otgonbayar Chuluunbaatar (2008). Einführung in die Mongolischen Schriften (en alemà), Buske.
  6. ↑ Gnanadesikan, Amalia. The Writing Revolution. West Sussex: Wiley-Blackwell, 2009.
  7. ↑ Dugarova-Montgomery and Montgomery, 88.


Referències