Anar al contingut

Alfabet llatí mongol

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Est artícul tracta sobre alfabet mongol llatí. Per a atres usos d'este terme vore Alfabet mongol (desambiguaació).

El o (en mongol: латин үсэг ) va ser un alfabet utilisat per a escriure l'idioma mongol en Mongòlia en els anys 1931-1941. En 1939 es va introduir una segona versió de l'alfabet. El sistema llatí va ser abandonat en 1941 quan les autoritats varen introduir l'us del alfabet cirílico per a escriure l'idioma mongol (la versió mongola de l'alfabet cirílico).[1]

Caràcters

[editar | editar còdic]

La primera versió de l'alfabet llatí mongol amprava la lletra «i» per a la representació del mateix sò al que la «o» francesa està assignat ([i], una vocal tancada frontal redonejada), també agregava una «o» («ө») adicional, i les consonante «ç» (per al sò [t̠͡ʃ]), «ş» (para [ʃ] —com «sh» en anglés, show) i «ƶ» (para [d̠͡ʒ] —«j» en anglés, just). Este alfabet va ser utilisat en llibres i periòdics. Les lletres «f», «k», «p» i «v» varen tindre una ocupació decayente —mes no en préstams llingüístics d'atres llengües. I les lletres «q», «w» i «x» varen ser excloses de l'alfabet.[1]

La segona versió de l'alfabet va decidir optar per una similitut en les llengües europees i les costums que ells li donaven a l'alfabet llatí. Es varen reemplaçar «ө, i, j» per «ö, ü, i» (com en moltes llengües germàniques), «ƶ» per «j» i «k» per «x». Ademés d'inclinar-se per la tongada de les lletres «ç» i «ş» per unions grafemáticas més reconeixibles, favorint aixina l'ocupació dels dígrafs «ch» i «sh».[1]

Taula dels caràcters

[editar | editar còdic]
AFI a i i ɔ ʊ ɵ o n

ŋ

m ɮ p

w

f χ

h

q

ɡ

s ʃ t t͡s t͡ʃ dz j r h
Mongol Plantilla:MongolUnicode Plantilla:MongolUnicode Plantilla:MongolUnicode Plantilla:MongolUnicode Plantilla:MongolUnicode Plantilla:MongolUnicode Plantilla:MongolUnicode Plantilla:MongolUnicode Plantilla:MongolUnicode Plantilla:MongolUnicode Plantilla:MongolUnicode Plantilla:MongolUnicode Plantilla:MongolUnicode Plantilla:MongolUnicode Plantilla:MongolUnicode Plantilla:MongolUnicode Plantilla:MongolUnicode Plantilla:MongolUnicode Plantilla:MongolUnicode Plantilla:MongolUnicode Plantilla:MongolUnicode Plantilla:MongolUnicode Plantilla:MongolUnicode Plantilla:MongolUnicode Plantilla:MongolUnicode
Llatí[1] 1931 -

1939

A B I O O Ө I N M L B P F K G S Ş T D C Ç Z Ƶ J R H
1939 -

1941

A I I O O Ö Ü N M L B P F K X G S Sh T D C Ch Z J I R H
Cirílico А Э И О У Ө Ү Н М Л В П Ф К Х Г С Ш Т Д Ц Ч З Ж Й Р Х

Les detencions no aspirades a sovint es realisen com a sonores [b, d, d͡z, d̠͡ʒ, ɡɢ]. Els sonantes no nassals a sovint es ensordecen en [ɸ, ɬ].

Ortografia

[editar | editar còdic]

l'ortografia es basava en l'ortografia del alfabet mongol tradicional. Guardava les vocals finals curtes. No ometia les vocals no accentuades en conjugar paraules. Les regles de l'harmonia de vocals s'assemblaven a les regles de l'actual alfabet cirílico mongol.[1]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Grenoble, Lenore A. (2003). Language policy in the Soviet Union (en anglés), Dordrecht: Kluwer, p. 49.


Referències

[editar | editar còdic]