Poble calmuco
Els calmucos (en calmuco: Хальмгуд / Khalmgud) són un poble mongol part dels oirates que habita en Calmuquia (Rússia), Sinkiang (China), Nova Jersey (Estats Units), Mongòlia i Kirguizistan. El seu idioma és el calmuco.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom calmuco és d'orige túrquico, descendint de la paraula prototúrquica **kiāl-mak ('quedar-se' o 'restant'). Se li va donar a la fracció dels mongoles oirates que emigre des del Àsia Central fins a Europa oriental, establint-se finalment en la planura al noroest del mar Caspio en el XVII. Els khojas de Kasgaria varen aplicar el nom calmuco als oirates en el XV.[1]
Història
[editar | editar còdic]Es tracta d'un poble mongol coneguts en esta denominació des del XVII quan varen aplegar del Àsia Central a la desembocadura del Volga en la capçalera del Caucas.
Els mongoles varen tindre la seua residència en Karakorum (1397); i encara despuix d'haver perdut el domini sobre China, eren encara poderosos en la Tartaria. D'ells varen eixir dos pobles, els khalkhas i els elutos o calmucos; els primers es varen sometre més vesprada a la China, i els atres a Rússia.
Entre els sigles XV i XVII, els calmucos eren nómades que rivalizaron en China pel control de Pequín. Els calmucos en realitat són oirates, o siga mongoles de fe budista occidentals. A finals del XV en Dayan Kan i en la segona mitat del XVI en el seu net Altan Khan (1543-1583),[2] varen conseguir restaurar una part del poder que va tindre el seu llegendari antepassat Gengis Kan. Altan va conquistar tota Mongòlia i va introduir el lamaísmo entre els calmucos a raïl de les seues campanyes en el Tibet. El cap de la religió tibetana va visitar Mongòlia, a on va organisar el lamaísmo (1577) i va concedir a Altan el títul de dalái llepe de Mongòlia. Els seus descendents varen constituir una feudalidad religiosa, i es varen construir numerosos monasteris en el país. baix el seu liderage es va difondre en èxit el budisme tibetà, que era conegut des del XIII, pero que els eclèctics gengiskanidas mai havien adoptat. En 1603 els calmucos varen destruir el Kanato de Jiva i en 1639 subyugaron als turcomanos de Mangyshlak.
Els calmucos es varen establir en la estepa oberta d'ample de Sarátov, en el nort d'Astracán en la delta del Volga en el sur i el riu Térek, en el suroest. També varen acampar en abdós costats del riu Volga, del riu Don en l'oest fins al riu Ural, en l'est. Encara que estos territoris havien segut recentment anexada per Rússia, que no estava en condicions de resoldre la zona en colon russos.
Els sars russos els varen utilisar com a poble fronteriç contra les incursions dels pobles de les estepas i els calmucos varen ser reclutats en l'eixèrcit imperial. El seu khan Ayuka (1670-1724) es va fer vassall nominal de Rússia i els russos varen llançar a estos guerrers budistes contra el Kanato de Crimea, els baskires i els nogayos, que eren musulmans.
Aprofitant la mort d'Ayuka Khan en l'any 1724, Kalmukia va ser invadida i anexionada pel Imperi rus. Encara que al principi els calmucos es varen mostrar antirrusos, la rusificación va donar els seus fruts, per lo que no varen dubtar en ajudar a Rússia en les guerres napoleòniques (1812-1815), en la guerra de Crimea (1853-1856) i en la guerra rus-turca (1877-1878). Varen formar un kanato fronteriç (territori governat per un kan o gobernant mongol) que va jurar llealtat a Rússia a canvi de protecció contra l'atac dels tàrtars.
En 1763, la sarina va firmar el "segon Manifest" d'invitació a emigrants europeus, datat el 22 de juliol de 1763, que va obtindre un gran èxit. El manifest de Catalina II de Rússia va ser respost per polacs, holandesos, suecs, suïssos, francesos i alemans, estos últims varen constituir el núcleu fonamental, el 80 % de les 30 000 persones que es varen dirigir en eixe primer contingent rumbo a Rússia. Per este motiu, a eixe grup ètnic li'l coneix com alemans del Volga. Mes, una volta firmada l'invitació pels emigrants, se'ls va fer saber, en forma amable, i persuasivament que tots, sense excepció, devien dedicar-se a la colonisació de les zones del baix Volga com a agricultors. Es varen crear 104 llogarets o colónies mares en la zona propenca a la ribera del riu Volga. En el costat alt de la Bergseite (costat dret del Volga) es varen establir inicialment els colonizadores, en núcleus no majors de mil famílies, sobre els camps estesos en un perímetro circular de 70 km; cada grup, convenientment delimitat, es considerava com un districte de colonisació, dirigint-se la seua administració des de les ciutats capçaleres de Sarátov i Samara. La zona este del Volga (Wiesenseite) estava ocupat per kirguís, calmucos i tàrtars mongólicos, els qui es consideraven amos de la zona; per lo tant en establir les colónies en la partix oest del riu, s'estava construint una muralla viva, un bloqueig humà contra els pobles calmucos, tàrtars i quirquizios.
Durant el XVII els calmucos varen ser els que varen intentar unir sense èxit al restant dels mongoles, pero els jaljas varen preferir una dominació lluntana dels manchúes que l'unió en els seus germans calmucos, impedint la renaixença d'una força mongola. No obstant, en 1758 els chinencs varen esclafar als jaljas, les matances varen ser numeroses i els supervivents varen fugir a Tobolsk, junt als seus germans calmucos baix la protecció russa. Els chinencs varen fundar la colónia militar de Kuldja, que varen poblar en condenats i musulmans dunganos.
El kanato va ser absorbit per la província russa d'Astracán en el XVIII. En 1865 es va construir Elistá, ciutat que seria la futura capital del país en assentaments fixos i Temples.
Atres referències
[editar | editar còdic]En el seu llibre Història general i particular, escrita en francés pel Comte de Buffon, apareix una referència els calmucos com: "Tàrtars tinguts pels més llejos entre tots els hòmens".[2] La monumental obra de Mijaíl Shólojov El Dò apacible (1957) sobre els cosacos del Dò fa múltiples referències als calmucos de l'época de la Primera Guerra Mundial i la guerra civil russa. En el capítul 15 de la novela El pardal pintat de Jerzy Kosinski es relata la devastación d'una llogaret per part dels calmucos, i es descriu explícitament la violència sexual practicada sobre les dònes en mig del final de la Segona Guerra Mundial.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Grousset, René (1970). The Empire of the Steppes: A History of Central Àsia, p. 506. Rutgers University Press.
- ↑ 2,0 2,1 Història universal Sigle XXI. Hambly, Gavin. Volum 16 d'Història Universal Sigle XXI Séries, Marie-Henriette Alimen. Traduït per Maribel Carrillo.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pueblo calmuco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.