Alfabet mandeo
El alfabet mandeo està basat en l'alfabet arameo i va ser usat per a escriure l'idioma mandeo. A partir de les primeres lletres del seu alfabet els mandeos varen cridar a la seua escritura abadaga o abaga. A diferència dels noms donats a les lletres en les antigues llengües semítiques (aleph, beth, gimel), les lletres mandeas eren conegudes per â, bâ, gâ, i aixina successivament.
L'alfabet consta de vintiquatre lletres: les vintidós lletres de l'alfabet arameo i dos adicionals al final. Com el número vintiquatre és auspicioso per als mandeanos (és el número de hores d'un dia) estes lletres són alguna cosa artificials. La vigesimotercera lletra és adu i la vigesimocuarta és una repetició de la a trobada al principi. Segons els mandeanos, d'esta forma varen perfeccionar el alpha i omega. El sentit de l'escritura és de dreta a esquerra, similar al àrap i al hebreu.
A diferència de la majoria dels atres alfabets semíticos, les vocals eren usualment escrites sempre. La primera i última lletra a era usada per a representar una série de vocals obertes. La sexta lletra wa, era usada per a vocals tancades atrasseres (o, o), la dècima lletra ya, era usada per a vocals tancades frontals (i, i). estes últimes dos poden també servir per a les consonants w/v i i. L'octava lletra correspon a la semítica heth i és sempre pronunciada com una i llarga, no obstant, era rarament usada i es creu que era una representació sagrada de l'ull de Deu. Una situació similar ocorria en setzena lletra, ayn.
Els mandeos post-clàssics i moderns usen numeroses paraules perses. Quatre lletres adicionals són usades per a escriure paraules no clàssiques. Estes són, de fet, simples modificacions de les lletres canòniques. No es considera que estes lletres formen part de l'alfabet per lo que la suma continua sent de vintiquatre i no vintihuit.
En l'estàndart de codificació de caràcters Unicode, l'alfabet, puntuació i diacrítics es poden trobar en l'interval O+0840 a O+085F.
Lletres
[editar | editar còdic]
Unicode
[editar | editar còdic]L'alfabet mandeo va ser afegit a l'estàndart Unicode en octubre de 2010, en la versió 6.0.
El bloc Unicode per al mandeo és O+0840–O+085F:
| Mandeo Official Unicode Consortium code chart (PDF) | ||||||||||||||||
| 0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | A | B | C | D | I | F | |
| O+084x | ࡀ | ࡁ | ࡂ | ࡃ | ࡄ | ࡅ | ࡆ | ࡇ | ࡈ | ࡉ | ࡊ | ࡋ | ࡌ | ࡍ | ࡎ | ࡏ |
| O+085x | ࡐ | ࡑ | ࡒ | ࡓ | ࡔ | ࡕ | ࡖ | ࡗ | ࡘ | ࡙ | ࡚ | ࡛ | ࡞ | |||
Notes
| ||||||||||||||||
Referències
[editar | editar còdic]- Häberl, C.G. 2006. “alfabeto mandeo.” Bolletí de les Escoles Americanes d'Investigacions Orientals 341: 53-62.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alfabeto mandeo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.