Anar al contingut

Numeració hebrea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore hebreu.
Rellonge de la Sinagoga de Ámsterdam, sigle XVIII. En lloc de sifres romanes o aràbigues, ampra caràcters hebreus en concordancia en el seu valor numèric.

El sistema de numeració hebreu és un sistema alfabètic casi decimal en el que s'utilisen les lletres del alfabet hebreu.

En este sistema no hi ha notació per al 0 i els valors numèrics de cada lletra individual se sumen conjuntament. Cada unitat (1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9) s'assigna en una lletra separada, cada decena (10, 20, 30, 40, 50, 60, 70, 80, 90) i cada centena (100, 200, 300, 400) s'assignen, igualment, en lletres separades. La gematría (numerología judeua) generalment fa un extens us d'este sistema de numeració, encara que la seua utilisació pràcticament exclusiva en l'actualitat i una de les més antigues ha segut facilitar l'estudi dels texts d'estudi del judaisme, com la Torá o el Talmud.

Taula de valors i símbols

[editar | editar còdic]
Decimal Hebreu Símbol
1 Alef א
2 Bet ב
3 Gimel ג
4 Dalet ד
5 Hei ה
6 Vav ו
7 Zain ז
8 Jet ח
9 Tet ט
10 Iud י
20 Jaf כ
30 Llepeu ל
40 Mem מ
50 Nun נ
60 Samej ס
70 Ain ע
80 Pei פ
90 Tsadik צ
100 Kuf ק
200 Reish ר
300 Shim ש
400 Tav ת

Particularitats

[editar | editar còdic]

La numeració hebrea associa un valor numèric a cada lletra. No solament es té una expressió de cantitat, sino una construcció geomètrica, i esta dualitat s'aplica en diferents aspectes: religiosos i fins a en "geometria sagrada", una geometria quadràtica en significat místic i filosòfic, que, com tota corrent de pensament, té els seus adeptes com aixina els seus opositors.

No obstant, l'utilisació més comuna del sistema de numeració hebreu es pot trobar en l'estudi dels llibres propis de la llitúrgia judeua, com la Torá (també cridada Pentateuco, correspon als cinc primers llibres del Antic Testament cristià), el restant del Tanaj (és dir, els llibres dels Profetes i llibres com: el llibre de Ester, el Cantar dels Cantares, les Llamentacions de Jeremías, els Salms, els Proverbis i el llibre de Rut, entre uns atres) el Talmud (obra mestra de la llegislació judeua, en la que s'interpreten detalladament tots els aspectes llegals que han quedat sense l'adequada explicació en la Torá, ademés de relatar el procés de creació del Talmud en sí), els Midrashim (explicacions del text que «suplixen els silencis del relat», que es caracterisa per ser pasible d'una interpretació metafòrica i menys lliteral) i atres comentaris.

Vore també

[editar | editar còdic]
  • [[Archiu:{{#switch:Judaisme|20px|Vore el portal sobre Judaisme]] Portal:Judaisme. Contingut relacionat en Judaisme.

Referències

[editar | editar còdic]