𐤂
Plantilla:Caràcters especials La gaml o gimel (𐤂) és la tercera lletra del alfabet fenicio. Representava el sò oclusivo velar i sonor transliterado com a /g/.[1] D'esta lletra deriven la gāmal siríaca (ܓ), la guímel hebrea (ג), la ǧīm àrap (ج), la gamma grega (Γ), la C i la G llatines i la Г cirílica.
Història
[editar | editar còdic]La forma protocanaea sembla haver segut denominada a partir d'una arma, ya siga esta una fonda o un pal arrojadizo (¿búmeran?) derivant en última instància del jeroglífic de pal arrojadizo.[2] Es creu que del sistema protocananeo al fenicio es va modificar el nom, que vindria llavors a representar un gaml. És possible que s'utilisara en numeració per a representar el valor 3, encara que este us només està atestat en unes monedes alejandrinas de Sidón.[3]
| egipcíac | protosinaítico | fenicio |
|---|---|---|
| 𓌙 | Archiu:Proto-semiticG-01.svg | 𐤂 |
Correspondència egipcíaca
[editar | editar còdic]Quan este jeroglífic és un fonograma es pronuncia com a /g/. En canvi quan és un ideograma, representa gerra o soport. Vore Llista de Gardiner (W) vasijas de pedra i ceràmica, número W11. Plantilla:Jeroglífic
Evolució
[editar | editar còdic]| Fenicio | Púnico | Arameo | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Imperial | Nabateo | Hatreo | Palmireno | ||
Descendents
[editar | editar còdic]Alfabet àrap
[editar | editar còdic]- Artícul principal → ج.
En àrap esta lletra es diu جيم ['d͡ʒiːm] (gīm) i pansa de ser la tercera lletra de l'orde abjadí a la quinta en l'orde habitual, en el que tāʾ (ت) i ṯāʾ (ﺙ) li antecedixen. És una lletra llunar.
Plantilla:Formes de l'alfabet àrap
És célebre com és una de les lletres el sò de les quals varia més segons el dialecte de l'àrap. Pot representar, el sò consonàntic /dʒ/, /ʒ/ (en l'alce mediterràneu i algunes parts del nort d'Àfrica) o be /g/ (en egipcíac i yemení meridional) i /ʒ/ en l'àrap magrebí.
Alfabet hebreu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → ג.
En l'alfabet hebreu guímel (ג) ocupa també la posició 3ª i en hebreu modern representa el sò /ɡ/, mai /ɣ/.
Alfabet siríaco
[editar | editar còdic]| Madnḫaya | Serṭo | Ésṭrangela | Unicode |
|---|---|---|---|
| Archiu:Syriac Eastern gamal.svg | Archiu:Syriac Serta gamal.svg | Archiu:Syriac Estrangela gamal.svg | ܓ |
| Gamal | Gomal | Gamal | Gāmal |
En alfabet siríaco, la tercera lletra és ܓ (en siríaco clàssic: ܓܵܡܵܠ - gāmal). El valor numèric de la gāmal és 3. Prové, per via del alfabet arameo de la lletra fenicia gaml.
Fonètica
[editar | editar còdic]| Al principi de la paraula | Al final o en mig de la paraula |
|---|---|
| G | Ɣ |
És una de les sis lletres que representen dos sons associats (les atres letres són Bet, Dálet, Kaf, Pe i Taw. Quan la gāmal està en principi de la paraula, o quan està en mig de la paraula pero despuix d'una consonante, es pronuncia com /g/. En canvi en quan està en mig o al final de la paraula, o va despuix d'una vocal es pronuncia com /ɣ/.[4]
Quan esta lletra té una virgulilla, es diu Jamal/Jomal (ܓ̰ܡܵܠ). Esta modificació de la lletra, s'usa per a representar el fonema /d͡ʒ/. S'usa en escritura garshuni i algunes llengües neoarameas per a escriure paraules provinents de l'àrap o persa.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Krahmalkov, Charles R. (2001). «2. The alphabet, orthography and phonology», A Phoenician-Punic Grammar, Leiden; Boston; Köln: Brill, p. 20-21.
- ↑ Jensen (1969). Sign, Symbol, and Script, Nova York: G.P. Putman's Sons, p. 262-263.
- ↑ Harris (1990). «Phonology», A Grammar of the Phoenician Language, 7ª edició, New Haven: American Oriental Society, p. 19. ISBN 0-940490-08-0.
- ↑ Классический сирийский язык (en rus/siríaco), Moscou: АСТ-Пресс, pp. 16-17.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «𐤂» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.