Anar al contingut

Idioma lombardo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a la llengua parlada pels germans assentats en Lombardía vore Idioma lombardo (germànic).

El terme lombardo es referix a un idioma romanç pertanyent al grup galoitálico i estés principalment en Lombardía (Itàlia nort-occidental), en algunes àrees de les regions veïnes (província de Novara en Piemont, en la part més occidental de Trento) i en el Cantó del Tesino (Suïssa).[1]

Aspectes històrics, socials i culturals

Reconeiximent oficial

El lombardo està reconegut per l'UNESCO com a llengua en perill d'extinció,[2] pero no està reconegut com a llengua regional o minoritària pel Consell d'Europa perque Itàlia no ha ratificat la Carta.[3] Els problemes sorgixen per la difícil classificació com llengua o dialecte dins de la sociollingüística moderna.[4]

L'us, sobretot formal, de les varietats lombardas no és comuna en les àrees políticament pertanyents a Itàlia, mentres és més freqüent en les àrees suïsses. Alguns programes de radi i televisió en idioma lombardo s'emeten ocasionalment per les cadenes suïsses de parla italiana. La major institució d'investigació de dialectes lombardos es troba en Bellinzona, Suïssa (CDE - Centre vaig donar dialettologia i vaig donar etnografia).

Al principi de 2016 va ser presentat al Consell regional de Lombardía un proyecte de llei per a l'institució del bilingüisme italià-lombardo i per a la promoció del lombardo i de les seues variants dialectals locals,[5][6] integrada posteriorment per la llei per al "reorden" de la cultura lombarda, que va ser aprovada en el setembre de 2016.[7]

Us

L'us dels dialectes lombardos disminuïx dia a dia en la zona de llengua lombarda d'Itàlia, especialment entre els sectors més jóvens de la població a on l'escolarisació i els mijos de comunicació són en italià estàndar.

Cine

Les películes professionals en lombardo són escasses. Es coneixen, fonamentalment, tres:

  • L'albero degli zoccoli, produïda per Ermanno Olmi en dialecte bergamasco.
  • Ona strada bagnada, documental premiat en vàries ocasions de Lamberto Caimi.
  • Desmentegass, de Lamberto Caimi.

Descripció llingüística

Classificació

Les varietats lombardas es classifiquen dins de les lengues romançes occidentals, emparentades en les llengües galorromances i en les demés llengües galoitálicas (piamontés, emiliano-romañol, etc.). El lombardo no té cap parentesc en l'antic lombardo (lombárdico), que és un idioma germànic usat, en l'antiguetat, per la població germana dels lombardos (testimoniada entre el VI i el X). Encara que l'italià és normalment usat com a llengua escrita i formal en les àrees de parla lombarda, els dialectes lombardos són prou diferents de l'italià estàndar, ya que pertanyen a dos branques diferents de l'arbre de les lengues romançes, sent este últim una llengua pertanyent al grup italorromance .

Ortografia

El lombardo mai ha conseguit una unificació ortogràfica. Els dos sistemes ortogràfics més utilisats són el ticinese (cridat també proalemán), ya que utilisa les vocals ö i ü (si be té el seu orige en els cantons suïssos italians i hui és utilisat en les zones llingüísticament lombardas alt-italianes tant a l'est com a l'oest del riu Adda) i el milanés clàssic. Este últim és el sistema en més prestigi històric (s'usava ya en el XVI) i fins a la primera mitat del XX va ser adoptat, si be en chicotetes diferències, en totes les zones lombardófonas.

Fonologia i fonètica

  • La palatalisació dels grups llatins CL- i GL- en c(i), g(i) (ej. CLAMAR(I) > ciamà, GLAREA > gièra);
  • La lenición de les consonant oclusives sordes intervocàliques (ej. CAPRA > cavra, CARRICARE > carregà, POTERE > podè);
  • La transformació de -CE, -GE en africades alveolars o en sibilants (ej. GELU > dzel/zel);
  • La pèrdua de les vocals finals llatines llevat la a, resultat del procediment de síncopa[8] (és. MUNDUM > mund/mond) (present també en l'idioma francés).
  • L'evolució en ü de la ū llatina (PLUS > pü);
  • La presència de la vocal ö (NOVU > növ/nöf).
  • a diferència de la majoria de les lengues romançes oposició entre /ā/ llarga i /ă/ breu. paass 'pau' < Lat. PĀX, pass 'pas' < Lat. PASSU(m)

Fenomens comuns

La presència d'estes vocals anteriors és una de les característiques pròpies del lombardo[9] que compartix en el piamontés i el ligur, pero que la separa del véneto i de l'emiliano-romañol.

Fenomens divergents

El lombardo se separa del piamontés per l'absència de la vocal mija central, ortográficamente representada ë i per l'infinitiu de la primera conjugació que termina en à (r).

Eixemple de text (milanés)

Lo següent és una poesia en dialecte milanés, per Domenico Balestrieri (1714–1780), interpretada per wikimedia. org/wikipedia/hu/3/3i/Lombard-milanese. ogg Antonio Bozzetti.

Chi tròpp i chi minga
Even staa licenziaa dona on

cavalier :el dì inanz duu staffer,

et quidem tucc duu i tutt a on bott.
El dì adree el camarer
el ghe n’esebì inscambi sett o vott.
« Bon! – respondè el patron –
Insci, a vista de nas,
fee vegnì innanz quij duu che pols pù al cas
segond la mia intenzion ».
De fatt subet entrènn,
sfrísand el soeul coi reverenz che fenn.
Al primm che intrè el ghe diss: « Savii servì? »
I quell: « Lustrissem, sì ».
« Savii fa on compliment? » « Ch’l'es figura!
Savaroo fall sigura » « I per porta imbassad? »
« Magara anch a parola per parola!
No em cala espression nè bona tolla,
i foo prest a girà per i contrad ».
« I, es l’occorres mò,
farissev de mangià
in mancanza del coeugh? » « I perchè no?
Pols past froll o sfojad,
supp, pastizz i pitanz de tucc i sort,
poss dì che l’è l'em fort ».
« I sorbett i gelaa
savarissev fa anch quij? » « Oh manco maa ».
« Bravo! I, quand in campagna fudess senza
el barbee, el perrucchee? »
« Ghe sont mì a l’occorrenza;
i, al besogn, foo anch el sart i el caroccee.
Ai curt, l'em pò mett
a less i a rost, nol restarà imperfett;
i, segond el salari,
ghe faroo anch d'agent, de secretari!… »
« N’hoo a car » – bassand el coo
el repiè el patron – « tucc sti vertù!
Fermev pur in cà mia che i provaroo!… »
Voltaa poeu a l’olter, el ghe diss: « I vu? »
« Quand el voeubbia ess content de la mia servitù
– respondè l’olter – no faroo nient;
giacchè l'em camerada el fa tutt coss,
A mì resta tant manch;
i foo l'em cunt, che poss
ess de guàrdia settaa el seu on cassabanch!… »

Variació dialectal

Lombardo occidental i oriental separats per la llínea verda.
Variants orientals i occidentals de lombardo.

Les dos variants principals de l'idioma lombardo, que presenten tractos de gramàtica, lèxic i fonètica prou diferents, són: el Lombardo Occidental (que comprén el dialecte milanés) i el Lombardo Oriental (que comprén els dialectes bergamasco, bresciano i trentino).

El lombardo occidental

  • Milanés, parlat en Milà, Monza, en la Baixa Brianza i a través del mig curs del Olona, en el Saronnese. És la variant en major reconeiximent internacional i producció lliterària.
  • Bustocco, parlat en Bust Arsizio, a l'oest de la vall Olona, té característiques fonètiques ligures i es diferencia de la major part de les atres variants lombardas per la presència de la "o" átona final en els sustantius i en els adjectius masculins, com també succeïx en l'asturleonés.
  • Legnanés: parlat en Legnano, al sur de Bust Arsizio. Compartix algunes característiques fonètiques en el ligur.
  • Brianzolo: Parlat en Brianza.
  • Comasco: parlat en les afores de Com, al nort de Mozzate i Sottoceneri.
    • Lecchese: parlat en les afores de Lecco, branca pròpia del lombardo occidental.
  • Ticinese: parlat en el cantón Ticino.
    • Ossolano: parlat en la Vall d'Ossola.
  • Varesino: parlat en Varese, Tradate, la part septentrional de la província de Varese.
  • Valtellinés: parlat en Valtellina.
    • Chiavennasco en la variant Bregagliotta, la més arcaica.

Atres dialectes del lombardo occidental al sur de Milà:

  • Lodigiano, parlat en tot el lodigiano a excepión dels municipis que llimiten en la ciutat de Piacenza, en el municipi de Sant Colombano al Lambro i els municipis més orientals de la província de Pavía que llimiten en la província de Lodi.
  • Novarés: parlat en el sur de la província de Novara.

El lombardo oriental i alpí-oriental

  • Lombardo oriental, parlat en l'orient del riu Adda:
    • Bergamasco, en la província de Bérgamo en variants més arcaiques en les valls laterals oróbicos.
    • Cremasco, parlat en la baixa bergamasca i en el territori cremasco.
    • Alt manuano, afí a bresciano de l'àrea gardesana.
    • Bresciano, parlat en la província de Brescia, en les variants Lumezzanese, Camuna, Bagossa (en Bagolino) i Rendenese (en Trentino).
    • Trentino occidental, parlat en l'occident del Trentino.
  • Lombardo alpí-oriental:
    • Bormino
    • Livignasco
    • Alt camuno

El lombardo meridional

El dialecte parlat en la regió de la Baixa Lombardía (la zona central de la província de Cremona), encara conservant la gramàtica i l'estructura de les parles lombardas, presenta fortes influències del dialecte emiliano en la fonètica:

  • Dialecte cremonense

El dialecte mantuano i el casalasco es classifiquen en Ethnologue en l'ISO 639-3 eml, com a dialectes de l'emiliano.

Illes llingüístiques

  • Sicília
    • Lombardo de Sicília o Galoitálico, parlat en algunes zones de Sicília, en orige en l'época normanda.
    • Variants locals, fortament influenciades per el siciliano.
  • Lacio
    • Variant influenciada per components propis del Lacio i del dialecte romanesco, parlat per la comunitat Valtelinesa de Roma.
  • Brasil
    • Talian Lombardo: influències italianes, vénetas i portugueses.

Dialectes jergals

  • Els dialectes jergals són varis, entre els que es troben:
    • Gaì, dialecte casi extint dels pastors Camuni i de les valls bergamascos.
    • Spasell, gerga comercial de Vallassina.
    • Rungin, parlat en Val Cavargna.
    • Rügin, parlat en Val Colla (Ticino).

Vore també

Referències

[[:|{{{2}}}]]

  1. ↑ «treccani. it/enciclopedia/dialetti-lombardi_(Enciclopedia-dell'Italiano)/#:~:text=A%20nord%20i%20dialetti%20definiti,affinit%C3%A0%20con%20il%20romancio%20svizzero./ Enciclopèdia Treccani: Storia, genesi, us ed evoluzione dei dialetti lombardi».
  2. ↑ helsinki. fi/~tasalmin/europe_index. html Ret book of endangered languages
  3. ↑ today/20120702214342/www. coe. int/t/e/legal_affairs/local_and_regional_democracy/regional_or_minority_languages/ Carta europea delle lingue regionali o minoritarie
  4. ↑ R. Hudson, "Sociolinguistics". Cambridge University Press, 1996.
  5. ↑ Il Giorno. «ilgiorno. it/lombardia-bilingue-1.1645901 "Lombardia bilingue en il dialetto": progetto vaig donar legge presentato in Regione». Consultat el 1º giugno 2016.
  6. ↑ Affari Italiani. «affaritaliani. it/milano/dialetto-la-lega-propone-il-bilinguisme-in-regione-401709. html Dialetto, la Llega propon il bilinguisme in Regione». Consultat el 1º giugno 2016.
  7. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Sense-nom-p2QL-1
  8. ↑ Hermann W. Haller: "The Other Italy". University of Toronto Press, 1999.
  9. ↑ Giovan Battista Pellegrini, La carta dei dialetti d'Itàlia. Pacini editore, Pisa, 1977.

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_lombardo&oldid=1525091»