Alemà coloniero
El 'Alemán coloniero' és un dialecte d'orige alemànic parlat en la Colónia Tovar, estat Aragua, Veneçuela. Es va formar a partir de varietats del suroest d'Alemània, principalment del Gran Ducat de Baden, dutes pels immigrants que varen fundar la colónia en 1843.[1] El seu desenroll en condicions d'aïllament geogràfic va favorir la conservació de traces llingüístiques propis del XIX, a l'hora que el contacte prolongat en l'espanyol veneçolà va introduir préstams i transformacions en l'ús quotidià.[2]
Classificat dins de la branca alemánica de l'alt alemà superior, el dialecte presenta diferències tan marcades sobre l'alemà estàndar que resulta ininteligible per a parlants d'alemà estàndart. Segons estudis, ho utilisen al voltant de 10 000 persones.[3] Hui s'enfronta en un accelerat procés de glotofagia per la pèrdua de parlants actius, especialment entre les generacions futures. Ademés no està reconegut oficialment com llengua minoritària pel governe veneçolà, sent el castellà, l'únic idioma usat en el sistema educatiu del municipi Tovar, a on es troba esta comunitat.[4]
Orígens
la Colónia Tovar va ser fundada el 8 d'abril de 1843 per 389 immigrants, en la seua majoria originaris del Gran Ducat de Baden (92 %) i, dins d'est, de la circumscripció de l'Alt Rin (97 %), comarca de Kaiserstuhl. Els colon eren principalment catòlics (90 %), de baix estatus econòmic, dedicats a l'agricultura i artesania, i parlaven dialectes alemànics.[5]
A partir de mediats del XX, l'obertura de la Colónia Tovar al restant del país va intensificar el contacte en l'espanyol, lo que va accelerar la pèrdua de transmissió. Des de 1943 es registren campanyes oficials orientades a promoure l'espanyol i a desincentivar l'ús del dialecte, lo que va contribuir al seu progressiu decliu. L'alemà coloniero no goja de reconeiximent constitucional, ya que les lleis veneçolanes solament protegixen llengües indígenes; no obstant, existixen associacions culturals i un archiu històric que busquen la seua preservació.[6]
Traces llingüístiques
L'alemà coloniero, conserva moltes de les característiques fonològiques i morfològiques heretades de l'alemà alemànic, encara que presenta una notable influència de l'espanyol, tant en el seu lèxic com en els seus estructures gramaticals. Este fenomen és un clar eixemple de cóm el contacte entre llengües pot generar un dialecte únic que, a lo llarc del temps, s'ha adaptat a les circumstàncies socioculturals de la regió.[7]
Una de les transformacions més documentades en l'alemà coloniero és l'evolució fonètica del gentilici alemà «deutsch» a «dütsch», fenomen que reflectix la reducció del diftonc [ɔʏ] a una vocal tancada [i]. Este canvi fonològic és comú en diversos dialectes alemans del grup alemànic. No obstant, el seu impacte en la Colónia Tovar transcendix lo purament llingüístic, puix va adquirir també un valor sociollingüístic i identitari. En la comunitat, solament els qui eren considerats «dütsch», és dir, els descendents directes dels colon alemans, eren vists com a membres llegítims de la població, lo que els otorgava un estatus diferencial front a aquells de matrimonis mixts, reforçant aixina la cohesió i pertinença al grup coloniero.[8]
A nivell fonològic i morfològic, l'alemà coloniero presenta una série de característiques que ho vinculen a atres dialectes del grup alemànic, particularment els del suroest d'Alemània i algunes variants alsacianas. Entre les seues traces més destacades s'inclouen:
- Conservació dels fonema /k/ i /pf/: Estos sons es mantenen en paraules com del nou alt alemà (NHG) Kind (chiquet), trinken (beure), Pfund (lliura), i Apfel (poma), a diferència de l'alemà estàndar.
- Preservació de monofonemas per a les formes de l'alemà mig alt (MHG), com els casos de /û/, /iu/ (ej., Eis [gèl], Hause [casa], Leute [gent]).
- Conservació de diftoncs del MHG, com ie i uo (ej., fliegen [volar], Bruder [germà], müde [cansat]). És important destacar el canvi característic d'a /i:/ o /i/, fenomen propi de molts dialectes alemans del suroest.
- Generalisació del diftonc /o/: L'alemà de la Colónia Tovar usa /o/ per a reflectir els sons de -ou (w), -âw- i -ûw- del MHG.
- Pronunciació de /a/: En alguns casos, el dialecte conserva un /a/ o /a:/ per a sons que en MHG corresponen a i o a.
Sobre el sistema consonàntic, l'alemà coloniero presenta les següents particularitats:
- Contrast fonémico de consonant sonores i no sonores (semi fortes) i sonores lenis, en certes restriccions fonològiques depenent del seu entorn.
- Conservació de l'oclusiva intervocàlica de MHG g en posicions tant intervocàliques com a finals, alguna cosa que ho distinguix de l'alemà estàndart.
- En posicions intervocàliques, especialment despuix d'una vocal llarga, MHG b es conserva com un continuante bilabial, encara que alguns parlants també ho pronuncien com una oclusiva.[9]
| Alemà coloniero | Alemà estàndart | Espanyol |
|---|---|---|
| Morka | Guten Morgen | Bon dia |
| N'oba | Guten Abend | Bona vesprada |
| Wia Kot Nåcht? | Wie geht’s? | ¿Cóm estàs? |
| Alemannisch | Alemà coloniero | Alemà estàndart | Castellà |
|---|---|---|---|
| Grüeßi | Griessa | Grüß dich / Trobe | Salutacions / Hola |
| d Gelerüebe | d Galriabli | Mohrrübe o Karotte | Carlota |
| dankschön | donk vill mol | danke | Gràcies |
| schnuufe | Schnüüfa | atmen | Respirar |
| nit | net | nicht | No |
| s Brötli | s Weggli / s Bretli | Brötchen | Panet |
| i stückli butter | a stickli butt'r | ein Stückchen Butter | Un pedacito de manteca |
Referències
- ↑ Gimón, Sixto Laya(2021-01-01).«Colónia Tovar First Venezuelan Immigration Project 1843».Colónia Tovar First Venezuelan Immigration Project 1843.Consultat el 2025-02-02.
- ↑ (2020) Zwischen Identitätsbewahrung und Akkulturation: deutsche Musikgeschichte in Übersee, Königshausen & Neumann. ISBN 978-3-8260-6939-0. Consultat el 2025-02-02.
- ↑ Pisemskaya, Natalia Bondarenko(2020).«Situació ecolingüística veneçolana contemporànea».Revista 180.: 22–35.doi:10.35305/REVISTA.V0I20.114.Consultat el 2025-10-01.
- ↑ Louden, Mark L. (2020). Minority Germanic Languages (en en), Cambridge University Press, pp. 807–832. ISBN 978-1-108-42186-7. Consultat el 2025-02-02.
- ↑ Lengwinat, Katrin(2020-01-01).«Deutsche Volksmusiktraditionen aus dem 19. Jahrhundert in Veneçuela. Die Polka und dones Akkordeon: Transfer und Transformation».Zwischen Identitätsbewahrung und Akkulturation: Deutsche Musikgeschichte in Übersee.Consultat el 2025-10-02.
- ↑ Bondarenko, Natalia(2010).«Llengües minoritàries de Veneçuela: consideracions des de la perspectiva ecolingüística».Revista de filologia i llingüística de l'Universitat de Costa Rica.36(1): 175–189.ISSN 2215-2628.Consultat el 2025-10-02.
- ↑ 7,0 7,1 «El “alemà coloniero”, un dialecte en perill de perdre-se en Veneçuela» (en es). Veu d'Amèrica (2022-12-14). Consultat el 2025-10-01.
- ↑ Tehn Muttach, Abner J.(2019-05-09).«Traducció l'espanyol de l'anàlisis del primer capítul i part del segon del llibre La Colónia Tovar, Geschichte und Kultur einer alemannischen Siedlung in Veneçuela, de Conrad Koch. Anàlisis del text basat en l'estudi de l'us dels marcadors discursivos i les seues implicacions en el text fique».Consultat el 2025-10-02.(en es)
- ↑ Perkins, Renate Redlich (1978). Tovar German: Linguistic Study of a Nineteenth Century Alemannic Dialect Spoken in Veneçuela (en en), University of Massachusetts. Consultat el 2025-10-02.
- ↑ «L'Alemà Coloniero» (en es). Scribd. Consultat el 2025-10-03.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alemán coloniero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.