Dialecte surtirolés
El dialecte surtirolés (en alemà Südtirolerisch o Südtirolisch, en el dialecte local Südtiroulerisch o Sîdtiroul(er)isch) és un dialecte de l'alemà que es parla en el Tirol del Sur (Itàlia). Forma part dels cridats dialectes austro-bavars i té moltes característiques en comuna en l'alemà d'Àustria.
Característiques
[editar | editar còdic]
El 69,15 % dels habitants de la província de Bolzano són parlants natius d'alemà. En la vida privada i pública predomina l'us del dialecte surtirolés, mentres que l'alemà estàndar en la seua varietat austríaca seguix sent l'idioma que s'ensenya en l'escola i el que s'utilisa en la comunicació escrita i en els àmbits oficials. Per lo tant, es dona una situació de diglosia.
Des d'un punt de vista llingüístic, el dialecte surtirolés és homogéneu en el nortirolés, i es pot classificar com bávaro meridional.[1] En este sentit, seria molt més correcte parlar d'un únic dialecte tirolés, parlat a abdós costats del pas del Brennero.
No obstant, el parla surtirolesa presenta vàries traces diferenciadores, particularment per influència de l'italià. En el temps s'ha enriquit en paraules del italià, moltes d'elles absents en l'alemà estàndar i l'austríac.
Dialecte i bilingüisme
[editar | editar còdic]El dialecte sudtirolés és molt diferent del alemà estàndar. Aixina el tirolés "Wås isch dones?" (en espanyol "¿Qué és açò?") correspon a l'alemà "Was ist denn dones?", sent una possible resposta "I woas nett" (en espanyol "No ho sé"), en alemà "Ich weiß és nicht". Ademés, existixen distintes varietats llingüístiques en les diferents microrregions de la província; aixina, per eixemple, el dialecte del Val Pusteria diferix sensiblement del dialecte del Val Venosta. De fet, les isoglossas de les parles tirolesas seguixen una direcció nort-sur, per lo que el dialecte del Val Pusteria s'assembla més al dialecte del Valle del Inn i el dialecte del Val Venosta a les parles del districte de Landeck, en Àustria.[2] Les parles més conservadores es troben en les valls laterals, com per eixemple en Valle Aurina, Val d'Ultime o Val Sarentina, mentres que en els centres urbans es tendix a el homogeneïsació en l'alemà estàndar.[3]
En qualsevol cas, els diferents dialectes del Tirol, aixina com la majoria dels dialectes austro-bávaro, són mútuament inteligibles i els seus parlants poden comunicar-se entre sí parlant cada u el seu dialecte respectiu.
L'us predominant de la varietat vernàcula implica que la població de parla italiana, que solament ha estudiat en l'escola l'alemà estàndar com a segona llengua, a sovint es trobe en considerables dificultats per a comunicar-se en els seus compatriotes germanófonos, els quals en les relacions socials utilisen habitualment el dialecte i no l'alemà estàndar (percebut com "cult" i distant de la vida quotidiana). En canvi, en el cas dels germanófonos no es dona el fenomen opost, ya que els surtiroleses italófonos, molts d'ells provinents d'atres regions, en la vida quotidiana utilisen l'italià estàndar, que s'ensenya com a segona llengua en les escoles de llengua alemana.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Zambelli 2004, pp. 8-9
- ↑ Egon Kühebacher, Zur Dialektgeographie dones Ahrntales, en "Der Schlern", 52, 1978, pp. 428-448.
- ↑ Franz Lanthaler; Annemarie Saxalber, Die deutsche Standardsprache in Südtirol, en Rudolf Muhr; Richard Schrodt; Peter Wiesinger, Österreichisches Deutsch. Linguistische, sozialpsychologische und sprachpolitische Aspekte einer nationalen Variant dones Deutschen, Viena, Hölder-Pichler-Tempsky, 1995, pp. 287–304.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Karl Kurt Klein, L. E. Schmitt, Tirolischer Sprachatlas. Tyrolia Verlag, Innsbruck 1965–1971.
- Gerhard Riedmann, Die Besonderheiten der deutschen Schriftsprache in Südtirol. Mannheim 1972.
- Josef Tscholl, Die jetzige Südtiroler Mundart in Wortschatz und Struktur. Bressanone 2001. ISBN 88-85831-61-3
- Hanspeter Demetz, Lexikon Südtirolerisch-Deutsch, Bolzano, Rætia, 1996. ISBN 88-7283-089-3
- Martina Zambrelli, Interferenze lessicali in situazioni vaig donar contatto linguistico: Il case dell'Alt Adige-Südtirol. Tesi del cors vaig donar Etnolinguistica 2003/04 dell'Università vaig donar Venezia
- Heidemaria Abfalterer, Der Südtiroler Sonderwortschatz aus plurizentrischer Sicht. Lexikalisch-semantische Besonderheiten im Standarddeutsch Südtirols. Innsbruck 2007. ISBN 978-3-901064-35-7
- Simone Ciccolone, Lo standard tedesco in Alt Adige: l'orientamento alla norma dei tedescofoni sudtirolesi, Milano, LED, 2010. ISBN 978-88-791-6463-4
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dialecto surtirolés» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.