Idioma suabo

Les varietats dialectals del franconio (tons rojos), el austro-bavar (tons blaus) i els suabo-alamánicos (tons verts) dins del grup alt alemà. El suabo es troba en el n° 3.

El suabo (en alemán: Schwäbisch, pronunciació: Plantilla:Àudio-AFI) és un conjunt de dialectes del alt alemà parlat en el centre i est de Baden-Wurtemberg i part occidental de Baviera, àrea denominada Suabia o Schwaben en alemà. Es classifica com a part del conjunt de llengua alemana junt en els dialectes de Suïssa, Baden-Wurtemberg i Alsàcia, que a la seua volta pertanyen a l'alt alemà.

Els dialectes del suabo posseïxen notables diferències entre sí. Especialment característica és la diferència entre les formes del participi perfecte de "ser" (en alemà estàndar (al. est.) gewesen): gwä i gsi. El grup "gsi" es troba més pròxim al alemà de Suïssa i els dialectes alemans pròpiament dits.

Descripció llingüística

Característiques notables del suabo són entre unes atres:

• Es produïx la diftongació de les vocals llargues î i û del alt alemà mig (al contrari d'atres dialectes alamanes). No obstant, els diptongos creats /ei/ i /ou/ no es fonen en els antics diptongos /oe/ i /ao/, sino que es distinguixen clarament. És dir, en el suabo existixen parells mínims com "weis" / "woes" i "d toube" / "dr taobe", que en alemà estàndar es pronuncien de forma idèntica (weiß (blanc)/weiß (sàpies), die Taube (la coloma)/der Taube (el sort)).
• La pronunciació de "en" com a vocal â, que es troba entre [a] i [ə] segons la zona.
• La terminació "-ât" de tots els plurals de verps en present (verp fer: mir machât, ihr machât, es machât), que també es troba en el baix alemà.
• L'us generalisat de "wo" (a on) en oracions relatives, en lloc dels pronoms relatius der, die, dones ((el/la/els/les) que). Eixemple: D toube, wo weis isch (en alemà estàndar: Die Taube, die weiß ist.) = La coloma que és blanca.
• La pronunciació de "st" i "sp" com "scht" ([ʃt]) i "schp" ([ʃp]) (per eixemple, Fest (festa) es pronuncia Fescht) o com "schb" ([ʃb]) i "schd" ([ʃd]) a començ de paraula (per eixemple, Stein (pedra) com Schdoe(n)).
• Les consonante sordes de l'alemà estàndar es pronuncien sonores si es troben a mitat de paraula (per eixemple, schicken (enviar) com schiggâ).
• Els diminutivos en "-li" (pronunciats de forma molt curta, per eixemple, Haus (casa), Heisle) o en "-lâ" en plural (per eixemple, Spätzlâ, un tipo de pasta típic de la regió).
• L'us del perfecte com a substitut de l'imperfecte i del perfecte doble (i hân gmacht ghet) en lloc del plusquamperfecte.
• Us generalisat de la "s" sorda en llocs en els que hi ha "s" sonora en alemà estàndar.

Usos diferenciats del vocabulari

Existix un vocabulari propi prou ampli, pero es destaquen algunes paraules que poden produir confusió en el seu us en alemà estàndar i el dialecte suabo:

• Parts del cos: Fuß (peu) es referix a tota la cama fins a la pantorrilla; Rücken (esquena) inclou l'atrasser.
• Animals: la mosca es diu Mugg (al. est. Stubenfliege); un mosquit Schnôk (al. est. Stechmücke; la paraula de l'a el. est. emparentada Schnake s'ampra per a nomenar les típulas);
• Verps de moviment:
  • gângâ (al. est. gehen anar) s'ampra per a indicar el canvi de lloc, "anar" - el "anar", com un tipo de moviment, es diu laufen, que en al. est. significa córrer; córrer es diu springen, que en al. est. significa botar; botar es diu hopfâ/hopsâ (en al. est. hüpfen) o juckâ (en al. est. jucken significa picar o hormiguear); picar o hormiguear es diu beißâ (en al. est. beißen significa mossegar); córrer ràpit es diu sauâ, que el seu imperatiu sau també significa porc (també en al. est.).
  • penjar es diu heben (hebâ) que en al. est. significa alçar; alçar es diu lupfen (lupfâ).

• Nosatres es diu mir, que en al. est. significa "a mi". Un eixemple és Mir kennât älles, außer Hochdeitsch (Sabem tot, menys parlar alemà estàndar), lema del govern regional de Baden-Wurtemberg.

Referències

Bibliografia

Roland Groner: Gschriebå wiå gschwätzt : Schwäbisch mit all seinen Reizen - anschaulich und lebensnah ; mit vielen konkreten Beispielen aus dem Alltag und einer umfangreichen Wortsammlung. SP-Verlag, Albstadt 2007, ISBN 3-9811017-4-X. Hermann Wax: Etymologie dones Schwäbischen. Geschichte von mehr als 4.500 schwäbischen Wörtern. 2. erw. Auflage. Ulm 2005, ISBN 3-9809955-1-8. Friedrich E. Vogt: Schwäbisch in Laut und Schrift. Eine ergründende und ergötzliche Sprachlehre. Stuttgart 1977, ISBN 3-7984-0340-6. Langenscheid Lilliput Schwäbisch: "Rund 4000 Wörter und Wendungen." München 2000, ISBN 3-468-20036-6

Enllaços externs

• Wikipedia en alamán (inclou al suabo)
• alt.aeffle.und.pferdle - un Newsgroup suabo
• Schwobifying Proxy de l'universitat de Heidelberg, traduïx pàgines web al suabo; de moment només es poden traduir menuts texts.