Nova Suabia
Nova Suabia (en alemà: Neuschwabenland) va ser el nom donat per l'Alemània nazi a una part de l'Antàrtida ubicada en la Terra de la Reina Maud, explorada durant una expedició ocorreguda entre 1938-1939, abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Va ser nomenat l'honor al barco de l'expedició, el MS Schwabenland, el nom del qual a la seua volta és pres de l'antic estat alemà de Suabia.[1][2]
El territori d'uns 600 000 km² es localisa en la costa aproximadament des dels 12° Oest fins als 18° Est i entre els 70° i 75° Sur dins de la Terra de la Reina Maud, una reivindicació costera indefinida de Noruega realisada en 1939 a raïl d'esta expedició alemana. L'àrea de Nova Suabia no va ser definida exactament, per lo que atres publicacions la situen des dels 11° 30' Oest fins als 20° Est i entre els 69° 10' i 76° 30' Sur.[3]
Primeres expedicions alemanes
Com a molts atres països, Alemània va enviar vàries expedicions a l'Antàrtida a finals de el XIX i a principis de el XX. Al final de el XIX es varen realisar expedicions en l'oceà Glacial Antàrtic, les illes Georgias del Sur, les Kerguelen i Crozet. Estos viages contaven en l'estreta colaboració científica d'atres països. No obstant, des de finals de el XIX, els alemans varen començar a centrar els seus interessos en l'Antàrtida pròpiament dita.
l'expedició de Gauss va ser la primera expedició alemana al continent antàrtic, i es va portar a terme entre 1901 i 1903. Dirigida pel veterà professor de geologia Erich von Drygalski, va ser la primera en utilisar un aerostato en l'Antàrtida. També es va descobrir i va nomenar la Terra de l'Emperador Guillermo II. La segona expedició antàrtica alemana (1911-1912), dirigida per Wilhelm Filchner, tenia per objectiu travessar l'Antàrtida per a determinar si era un únic continent o es componia de vàries illes unides pel gèl. No es va conseguir siquiera iniciar el viage a través de l'Antàrtida, pero l'expedició va descobrir i va nomenar la costa de Luitpold i la barrera de gèl de Filchner. Una flota ballenera va eixir d'Alemània en 1937 i quan va tornar en la primavera de 1938, es va elaborar el pla per a una tercera expedició a l'Antàrtida.
Expedició a Nova Suabia
El capità Alfred Ritscher va dirigir la tercera expedició antàrtica alemana (1938-1939). El propòsit principal era assegurar un àrea en l'Antàrtida per a una estació ballenera, com a part d'un pla per a aumentar la producció de grassa animal d'Alemània. l'oli de ballena era llavors la matèria primera més important per a la producció de margarina i sabó en Alemània, i els alemans eren, ademés, el segon comprador més important d'oli de ballena noruec, important anualment unes 200 000 tonellades. Ademés de la desventaja de ser molt depenent de recursos estrangers, la inminencia de l'entrada d'Alemània en un nou conflicte va ser una pressió per a les inversions alemanes en l'exterior. Una atra meta era buscar un lloc per a una possible base naval.[4]
El 17 de decembre de 1938 l'expedició de Nova Suabia va eixir en secret[4] d'Hamburc cap a l'Antàrtida a bordo de el MS Schwabenland, un carguero capaç de transportar i catapultar avions que va ser adaptat per a l'expedició antàrtica en l'autumne de 1938 en les drassanes d'Hamburc en un cost d'un milló de marcs alemans.[5] El barco contava ademés en una estació meteorològica. L'expedició tenia 33 membres, ademés de la tripulació del Schwabenland, composta per 24 persones. El 19 de giner de 1939 la nau va aplegar a la Costa de la Princesa Marta en la Terra de la Reina Maud, va establir una base temporal i va començar a realisar un reconeiximent cartogràfic de la regió. En les semanes següents es varen realisar quinze vols a bordo de dos hidroavions de 10 tonellades Dornier Do J cridats Passat i Boreas[1][6] sobre un àrea d'uns 600 000 quilómetros quadrats. Els avions eren retornats al barco per mig d'una grua. El resultat varen ser més de 16.000 fotografies aérees. No obstant, estes fotografies han demostrat ser inútils lloc que consistixen en imàgens de paisages blancs, sense l'indicació de la latitut o de la llongitut. Noruega tenia interés en l'àrea i el 14 de giner de 1939 va proclamar la seua sobirania sobre les costes i mars de la Terra de la Reina Maud.
Per a afirmar la presència alemana sobre Nova Suabia es varen colocar tres banderes a lo llarc de la costa i tretze marques més varen ser colocades en l'interior a través de viages aéreus a intervals de 30-40 km. Eixes marques eren postes d'alumini d'1,2 metros d'altura en un con de 30 centímetros d'acer en una esvástica en la part superior, que varen ser provades prèviament en el glaciar Pasterze en Àustria.[1][6][7] També va haver un equip de reconeiximent per terra a lo llarc de la costa encarregada de registrar la geografia de la zona. L'expedició també va avistar per aire la presència de fonts termals en vegetació en l'oasis Schirmacher, a on ara es localisa l'estació índia Maitri i la russa Novolázarevskaya. El lloc va ser nomenat en honor del capità Richardheinrich Schirmacher, que va dirigir el vol poc abans de la partida de el MS Schwabenland cap a Alemània el 6 de febrer de 1939, i forma part de la falla geològica de l'Atlàntic. En el seu viage de tornada varen fer estudis oceanogràfics prop de l'illa Bouvet i de les illes brasileres Fernando de Noronha, arribant a Hamburc l'11 d'abril de 1939.
Dos expedicions més varen ser programades per a 1939-1940 i 1940-1941. S'esperava que estes buscaren més territoris per a la peixca de ballenes i, sobretot, que serviren per a ampliar la zona reivindicada per Alemània en el continent. La segona expedició també inclouria algunes expedicions militars, que investigarien, provablement, la viabilitat de l'establiment de bases navals en les que Alemània poguera controlar l'oceà Atlàntic sur i l'oceà Índic junt en el passage de Drake. Abdós proyectes varen ser cancelats per l'esclat de Segona Guerra Mundial.
El 13 de giner de 1941 varis comandos alemans del barco corsario Penguin varen abordar i varen capturar dos bucs-factoria noruecs que es trobaven prop de la costa de Nova Suabia als 59° Sur i 2° 30' Oest. Al sendemà varen capturar 3 barcos noruecs més i 11 balleneros. cal destacar que per a eixe temps, Noruega es trobava baix ocupació militar alemana.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 McGonigal, David, Antarctica, frances lincoln ltd, 2009, ISBN 0711229805, 9780711229808, p 367
- ↑ «El Tercer Reich i la disputa antàrtica entre Gran Bretanya i Argentina durant la Segona Guerra Mundial i la posguerra».XIII Trobada d'Historiadors Antàrtics Llatinoamericans.(1)Consultat el 12 d'agost de 2015.
- ↑ 88 - Neuschwabenland, the Last German Colony. Frank Jacobs on March 15, 2007
- ↑ 4,0 4,1 Hitler's Antarctic base: the myth and the reality (Abstract), by Colin Summerhayes and Peter Beeching, Polar Record, Volume 43 Issue 1, pp.1-21 Cambridge University Press, 2007.
- ↑ Antartida 1947. Pág. 122. Autor: Felipe Botaya. Editor: Edicions Nowtilus S.L., 2010. ISBN 8497637895, 9788497637893
- ↑ 6,0 6,1 Boudewijn Büch. Eenzaam, Eilanden 2 ('Lonely, Islands 2'), Holland 1994
- ↑ Ritscher's expedition report, more information pending
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nueva Suabia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.