Anar al contingut

Illes Crozet

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Vagues et manchots à l'assaut de la plage.jpg
Illes Crozet

Les illes Crozet (Francés: Îles Crozet i oficialment Archipel Crozet) són un archipèlec subantártico compost per vàries illes menudes, i situades en la partix sur del oceà Índic. Administrativament, formen part dels Territoris Australs Francesos.

Geografia

[editar | editar còdic]

L'archipèlec està compost de sis illes, la major part d'elles volcàniques, més un grup d'illots i roques formant un arc. La següent taula llistales sis principals illes, ordenades per la localisació geogràfica (d'oest a este):

N.º Illa (Espanyol) Àrea (km²) Altura màxima (m) Màxima elevació Coordenades
1 Île aux Cochons (Illa dels Porcs) 67 770 Mont Richard-Foy Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
2 Brisants de l'Héroïne (Cachón de l'Heroïna) o
Rochers de la Meurthe (Roques de Meurthe)		 0 5   Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
3 Île dones Pingouins (Illa dels Pingüins) 3 340 Mont dones Manchots Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
4 Îlots dones Apôtres (Illots dels Apòstols) 2 289 Mont Pierre Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
5 Île de la Possession (Illa de la Possessió) 150 934 Pic du Mascarin Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
6 Île de l'Est (Illa de l'Est) 130 1050 Mont Marion-Dufresne Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
  Îles Crozet (Illes Crozet) 352 1050 Mont Marion-Dufresne 45°57' a 46°29'S
50°10' a 52°19'I

Les illes Crozet estan deshabitades, llevat per l'estació científica Alfred Faure (Port Alfred) en la cara este de la Île de la Possession, que du habitada des de 1963. Atres estacions científiques varen estar localisades en La Gran Manchotière i La Petite Manchotière.

Subgrups

[editar | editar còdic]
  • Les illes 1 i 3 són conegudes comunament com a L'Occidental (Grup Occidental)
  • L'illa 2 és de fet un grup de dos roques grans situades a 10 km al sur de Île aux Cochons
  • L'illa 4 és un grup de tres illes, Grand Île (1.2 km²), Petite Île, Île Donjon, i nou roques en elevació d'entre 15 i 122 m.
  • Les illes 5 i 6 són conegudes com a L'Oriental (Grup Oriental).

Els grups Oriental i Occidental estan situats a 94.5 km de l'atre (des de Île dones Pingouins a Île de la Possession).

Geologia

[editar | editar còdic]

Anàlisis de les anomalies magnètiques de la plataforma marina indiquen que la Plataforma Crozet, de les quals les illes són els punts més alts, es va formar fa 50 millons d'anys. Les illes són d'orige volcàico. S'ha trobat basalt de fa a lo manco 8.8 millons d'anys.

Clima

[editar | editar còdic]

Les Illes Crozet no són glacials hui en dia. La precipitació mija anual és de més 1780 mm. Plou de mija 173 dies a l'any, i els vents de més de 100 km/h ocorren 100 dies a l'any. La temperatura pot pujar fins a 18°C en estiu, mentres que en hivern no és inusual que baix menys de 0 °C.

Història

[editar | editar còdic]

Les illes Crozet varen ser descobertes en l'expedició de Marc-Joseph Marion du Fresne, un explorador francés que va parar el 24 de giner de 1772 en Île de la Possession, prenent possessió de l'archipèlec per a França. El nom de les illes prové del seu segon d'a bordo, Jules Crozet. (Marion havia nomenat illa de Marion anteriorment...)


Al principi de el XIX les illes eren visitades freqüentment per caçadors de foques, al punt que les foques varen ser pràcticament exterminades en 1835. Despuix d'açò, la caça de ballenes va ser l'activitat més comuna en les illes, especialment per part de balleneros de Massachusetts.

Els afonaments de barcos han segut freqüents en les illes Crozet. El barco caçador de foques britànic Princess of Wales es va afonar en 1821, i els supervivents varen passar dos anys en les illes. En 1887 el buc francés Tamaris es va afonar en la Île dones Cochons. Els supervivents varen nugar una nota en la pata d'un petrel jagant, el qual va ser trobat sèt mesos més vesprada en Fremantle. Desafortunadament, la tripulació mai va ser trobada. Ya que els afonaments de barcos al voltant de les illes eren molt comunes, l'Armada Real britànica enviava un barco cada cert número d'anys en busca de supervivents.

Originalment, França va administrar les illes com una dependència de Madagascar. En 1955 varen ser transferides a la jurisdicció dels Territoris Australs Francesos. En 1961 es va establir la primera estació científica, i en 1963 l'estació permanent Albert Faure, en Port Albert en Île de la Possession (Albert Faure va ser el primer director de l'estació). L'estació està habitada por entre 18 i 30 persones, depenent de l'estació. Es porta a terme investigació meteorològica, biològica i geològica, i es manté un sismógraf.

Biologia

[editar | editar còdic]

Les illes Crozet es consideren un paraís natural. Es poden trobar quatre espècies de pingüís. El més comú és el pingüí Macaroni, en uns 2 millons de parelles, i el pingüí rei. També hi ha pingüins rockhopper i una chicoteta colónia de pingüí papúa. També hi ha una gran varietat de pinnípedos, entre els que destaquen els elefants marins de l'hemisferi sur. En la mar habiten les orcas millor estudiades en l'oceà Índic i alguns cachalotes.

Llistat total d'illes, illots i roques

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Illes_Crozet&oldid=894588»