Anar al contingut

Sismógraf

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Sismógraf quinemétrico del Departament de l'Interior d'Estats Units.
El sismoscopio, creat per Zhang Heng.

El sismógraf o sismosocopio és un instrument per a medir terremots o chicotetes tremolació provocades pels moviments de les plaques tectòniques o litosféricas. Va ser inventat en 1842 pel físic escocés James David Forbes.[1]

Este aparat, consistix en una péndola que per la seua massa permaneix immòvil per l'inèrcia, mentres tot a la seua entorn es mou; dit péndola du un punzón que va escrivint sobre un rodell de paper pautado en temps, de modo que en escomençar la vibració es registra el moviment.

Diverses millores en péndoles horisontals varen ser re instruments universals. En anys anteriors, els sismómetros podrien “quedar-se curts” o anar fòra de l'escala per al moviment de la Terra que és suficientment forta per a ser sentit per la gent. En este cas, solament els instruments que podrien treballar serien els accelerómetros menys sensibles.

Els moderns sismómetros de banda ampla (cridats aixina per la capacitat de registre en un ample ranc de freqüències) consistixen d'una chicoteta ‘massa de prova’, confinada per forces elèctriques, manejada per electrònica sofisticada. Quan la Terra es mou, electrònicament es tracta de mantindre la massa fixa a través de la retroalimentación del circuit. La cantitat de força necessària per a conseguir açò és llavors registrada.

L'eixida dels accelerómetros és una tensió proporcional a l'acceleració del sol (recordant ___MATH_0___ de Newton), mentres que els sismómetros usen un circuit integrat per a conseguir una eixida que és proporcional a la velocitat del sol.

Els sismómetros espayats en una matriu o ret poden ser usats per a localisar en precisió, en tres dimensions, la font del terremot, usant el temps que pren a les ones sísmiques propagar-se cap a fòra des del epicentre, el punt de la ruptura de la falla. Els sismógrafs són també usats per a detectar explosions de proves nuclears. En estudiar les ones sísmiques, els geòlecs poden també fer mapes de l'interior de la Terra.

Quan ocorre una tremolació, els sismógrafs que es troben prop de l'epicentre són capaços de registrar les ones S i les P, pero de l'atre costat de la Terra solament poden registrar-se les ones P.

Els sensors usats en els sismómetros de Terra són els cridats geófonos. En canvi, en el mig marí ademés del geófono també s'utilisa l'hidrófono per a captar tant les vibracions terrestres com les ones acústiques que es transmeten per l'aigua.

Com a equips de sismologia marina, existixen els cridats sismómetros de fondo oceànic (OBS, acrònim en anglés), que són equips autònoms que treballen en les seues pròpies bateries i que adquirixen senyes durant un periodo de temps concret.

Equips antics del Observatori Astronòmic de Quito (Equador).[2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ben-Menahem, A. (2009). Historical Encyclopedia of Natural and Mathematical Sciences , Volume 1. Springer. p. 2657. ISBN 9783540688310. Revisat en 28 d'agost de 800 a.c.
  2. http://oaq.epn.edu.ec Pàgina oficial del Observatori Astronòmic de Quito, l'Escola Politècnica Nacional EPN gestiona l'Observatori Astronòmic de Quito.