Anar al contingut

Zhang Heng

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Nom chinenc Zhang Heng (en chinenc tradicional, 張衡; chinenc simplificat, 张衡; pinyín, Zhāng Héng; 78 - 139)[1] va ser un polímata reconegut (científic, astrònom, pintor, inventor i escritor) d'orige chinenc.[2] Va nàixer en la ciutat de Nanyang, en la província d'Henan. És reconegut per inventar un telescopi i un tipo primerenc de sismógraf.[3]

Biografia

[editar | editar còdic]

Zhang va nàixer en l'àrea de Nanyang, la capital del sur, a on va viure gran part de la seua vida. Zhang Heng provenia d'una família distinguida pero no molt rica. El seu yayo Zhang Kan havia segut governador d'una comandància i un dels líders que va recolzar la restauració de la dinastia Han per l'emperador Liu Xiu (5–57), despuix de la mort de Wang Mang (45 a. C. - 23) qui havia usurpat el tro per a crear la seua pròpia dinastia, la Xin.[4]


Al voltant dels seus setze anys, va viajar al nort, primer a Chang'an, l'antiga capital Han, i despuix a Luoyang, que va ser designada despuix com a capital Han. En el camí a esta última, es diu que va passar per unes aigües termals del Mont Li, la qual cosa ho va inspirar per a escriure un dels seus primers poemes Fu: "Wen-chü'an fu" ( 溫泉 賦, poema en prosa a les aigües termals).[5] Va passar cinc anys en Luoyang (aproximadament del 95 a 99) buscant instrucció en els clàssics en l'acadèmia imperial (Taixue).[6] També va fer contacte en intelectuals de l'época com el calígrafo Cui Yuan (78–143), en qui compartia interés pel cànon de Misteri Suprem (太玄經) de Yang Xiong;[7] el comentariste oficial i filosòfic Ma Rong (79–166),[8] i el filòsof Wang Fu (78–163).[4]

Mentres estava en Luoyang, li varen oferir un lloc en la cort, que va rebujar. El seu primer lloc va ser en la comandància de la seua casa de Nanyang, a on va servir com a Mestre de Documents baix Bao De (en el càrrec des de 103 fins a 111), governador de Nanyang. Zhang va ser amprat principalment per la seua habilitat com a escritor, i entre 100 i 108 va escriure numerosos documents oficials, vores i inscripcions en nom del seu patró. Quan Bao De va ser cridat a la capital en el 108 per a servir com a ministre de finances, Zhang va continuar el seu treball lliterari en la seua casa natal i ca. l'any 110, va escriure la seua famosa "Rapsòdia a la Capital del Sur".[6]

Treballs principals

[editar | editar còdic]

Durant una llarga época de la seua vida va ser astrònom real baixe la Dinastia Han de l'Est, i va traçar un dels primers mapes estelars, rivalizando en el que va crear Hiparco en l'any 129 a. C., i desconegut per a Zhang. En este mapa, va situar les posicions exactes de 2500 estreles i va batejar unes 320. Va estimar que el cel nocturn, del que solament podia vore una part, contenia 11.500 estrelas, una sifra exagerada per a un observador en bona vista, pero no va ser una mala estimació. Va explicar els eclipses llunars correctament, argumentant que es produïen quan la Lluna travessava l'ombra de la Terra, a la que va imaginar com una menuda esfera suspesa en l'espai, rodejada per un immens i lejanísimo cel esfèric. En l'any 123 va corregir el calendari per a fer-ho coincidir en les estaciones de l'any.


En una de les seues publicacions, Ling xián (靈憲, un resum de les teories astronòmiques de la seua época), va aproximar el número π com 730/232 (aproximadament 3,1465). En una de les seues fòrmules usades per a càlcul de volums esfèrics, va usar π com la raïl de 10 (aprox. 3,162)

El detector de terremots

[editar | editar còdic]

El treball més famós de Zhang Heng va ser el "detector de terremots" que va perfeccionar en l'any 132 d. C., mil setcents anys abans del primer sismógraf europeu.[9][10][11] Zhang va sorprendre a la cort imperial en este dispositiu, que podia detectar terremots tan distants que ningú propenc ho sentia siquiera. Era un dispositiu en forma de gerro, al que se li pegaven varis caps en bronze de dragons, cada una en una pilota també de bronze en la seua boca; al voltant del peu tenia varis sapos de bronze en les boques obertes. Si la màquina detectava una tremolació de terra, una bola de bronze, automàticament, se soltava i caïa en la boca d'un dels sapos. La posició d'un dels sapos en qüestió indicava la direcció en la qual procedia la tremolació. En una famosa ocasió, una bola va caure sense que s'observara terremot perceptible; pero, varis dies despuix, va aplegar un mensager en notícies d'un terremot en Kasu, a 600 Quilómetros de la cort i en la direcció indicada per la màquina.

No obstant i a pesar de les seues creacions, és erròneu acreditar a Zhang Heng en l'invenció del sismógraf. La seua màquina detectava els terremots i la seua procedència, no els media.

Reconeiximents

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Yan, Hong-Sen (18 de novembre de 2007). Reconstruction Designs of Lost Ancient Chinese Machinery (en en), Springer Science & Business Mija. ISBN 978-1-4020-6460-9.
  2. ↑ Granota, Lalita (2008). Geographical thought (en en), Concept Publishing Company. ISBN 978-81-8069-536-0.
  3. ↑ Perkins, Dorothy (19 de novembre de 2013). Encyclopedia of China: History and Culture (en en), Routledge. ISBN 978-1-135-93562-7.
  4. ↑ 4,0 4,1 Crespigny, Rafe de (28 de decembre de 2006). A Biographical Dictionary of Later Han to the Three Kingdoms (23-220 AD) (en en), BRILL. ISBN 978-90-474-1184-0.
  5. ↑ Nienhauser, William H.; Nienhauser, William Jr (1986). The Indiana Companion to Traditional Chinese Literature (en en), Indiana University Press. ISBN 978-0-253-32983-7.
  6. ↑ 6,0 6,1 Knechtges, David R. (2014). «Biographical Sketches», Wen Xuan or Selections of Refined Literature, Volume I : Rhapsodies on Metropolises and Capitals., Princeton University Press, p. 479-484. OCLC 902843323. ISBN 978-1-4008-5724-1.
  7. ↑ Knechtges, David R.; Chang, Taiping (10 de setembre de 2010). Ancient and Early Medieval Chinese Literature (vol.I): A Reference Guide, Part One (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-19127-3.
  8. ↑ Chang, Kang-i Sun; Owen, Stephen (2010). The Cambridge History of Chinese Literature (en en), Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-85558-7.
  9. ↑ Needham (1986) v. 4, 30.
  10. ↑ Wright (2001), 66.
  11. ↑ Huang (1997), 64.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Huang, Ray (1997). China: A Macro History. New York: An East Gate Book, M. I. SHARPE Inc.
  • Needham, Joseph (1986). Science and Civilization in China: Volume 4, Physics and Physical Technology, Part 2: Mechanical Engineering. Cambridge: Cambridge University Press. reprinted: Taipéi: Caves Books, Ltd.
  • Wright, David Curtis (2001) The History of China. Westport: Greenwood Press.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Zhang_Heng&oldid=618587»