La Lliga de Suabia (Schwäbischer Bund) va ser creada el 14 de febrer de 1488, en la Dieta de l'Imperi en Esslingen am Neckar en el permís de l'emperador Federico III d'Habsburgo entre varis príncips del sur d'Alemània. Estava dirigida pel duc del Tirol i el comte Everardo V de Wurtemberg i varis nobles de menor importància, tals com Werdenberg, Fürstenberg, Waldburg, Zollern, etc. La ciutat d'Ulm va ser elegida com a sèu principal de la lliga. La Lliga de Suabia va ser un pas important en la reforma de les institucions administratives del Sacre Imperi Romà Germànic i el federalisme, i va donar proves de la seua eficàcia en la repressió de la Guerra dels Llauradors.[1]

Escut de la Lliga de Suabia, 1522 Sant Jorge en bandera. Dos amorcillos sostenen l'escut d'armes, una creu roja sobre un camp blanc. El lema: A qui Deu unix, l'home no separa. Gravat en fusta en color del taller d'Hans Burgkmair, escanejat de: Horst Carl: The Swabian League 1488-1534. Pau i cooperatives en la transició de la Baixa Edat Mija a la Reforma. Leinfelden-Echterdingen, 2000; RDSI 3-87181-424-5. pág.453

Formació de la Lliga

Durant el XV, la noblea de Suabia desijava participar en la lluita política contra les ciutats usurpades en els seus drets i va crear una situació que amenaçava en afonar el ducado en l'anarquia. L'emperador Federico III d'Habsburgo va propondre reunir a les ciutats i la noblea de la Lliga Major de Suabia. Esta coalició, a la que l'emperador va concedir una constitució, comprenia quatre grups principals: vintidós ciutats de Suabia, l'orde del Cavaller de la Lliga de Sant Jorge, Segismundo d'Àustria archiduc d'Àustria Anterior i la d'Everardo V, que es va convertir en comandant en cap de la Lliga de Suabia. La Gran Lliga de Suabia tenia una força militar de més de 13.000 hòmens.[1]

Les intervencions militars en la Lliga de Suabia

La Lliga de Suabia va participar en moltes campanyes militars, que es poden resumir de la següent manera:

  • Va participar en la guerra de Suabia de 1499 i va ser derrotada en les batalles al voltant de Triesen, despuix va perdre les batalles de Schwaderloh i Dornach.
  • En 1512 les tropes de la Lliga varen assaltar la ciutadella d'Hohenkrähe im Hegau (Hilzingen) per a posar fi al separatisme de la noblea local, i en 1519 es va condenar al duc de Wurtemberg, Ulrico, que havia tractat d'apoderar-se per la força de la ciutat lliure de Reutlingen.
  • En 1523 es va alçar contra la cavalleria de Franconia al mando d'Hans von Thomas Absberg.
  • La guerra dels llauradors va esclatar en 1524 i, en acabant de que el duc de Lorena, derrotara als llauradors en Alsàcia en 1525. Els eixèrcits de la Lliga varen marchar en 1526 contra dels llauradors insurrectos en Salzburc.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 R. G. D. Laffan, "The Empire under Maximilian I", in The New Cambridge Modern History, vol. I 1975:198.
  •   Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».

Vore també