Í

Í

Í, í (i en accent aguda) és una lletra existent en els idiomes chec, eslovaco, feroés, hongarés, islandés, tàrtar, a on indica la vocal /i/ prolongada pel seu entonament en freqüència. Esta forma també apareix en el català, espanyol, gallec, irlandés, italià, lleonés, lituà, navajo, occità, portugués i vietnamita.

Us en diversos idiomes

Feroés

Í és l'undècima lletra del alfabet Feroés i es representa /ii/.

Hongarés, Islandés, Chec i Eslovaco

Í és la setzena lletra del alfabet hongarés, la duodècima lletra del alfabet islandés, la setzena lletra del alfabet chec i la dihuitena lletra del alfabet eslovaco. Es representa /ii/

Tàrtar

Í és la setzena lletra de l'alfabet tàrtar (basat en Zamanälif). Es representa /ii/.

Vietnamita

En l'alfabet vietnamita í és el to ascendent de "i".

Chinenc

En chinenc, pinyín Í és el to ascendent de "i"(to yángping).

Portugués i Espanyol

Tant en portugués com en espanyol, la "í" no es considera una lletra, pero és la lletra "i" en accent ortogràfic. S'ampra per a denotar una sílaba de "í" en una tonicitat anormal.

Italià

Í/í és la variant de I que du un accent agut; que representa una /i/ duent l'accent tònic. s'usa solament quan és l'última lletra de la paraula, llevat en diccionaris o quan una pronunciació distinta pot alterar el significat de la paraula: víola (viola) pronunciat [viiola] i viola (violeta) pronunciat [viola].

Lituà

La I <Í,í> pot combinar-se en un accent agut en indicar una sílaba tònica, pero quan hi ha una sílaba átona s'ampra <I,i>, que diferix de <Í,í>.