Kvæði

Sagell de les Illes Feroe que representa la balada feroesa Harra Pætur & Elinborg

Es denomina kvæði (Kvaedhi; de kvøða: «cantar una cançó») a les balades antigues de les Illes Feroe. Un kvæði pot tindre centenars d'estrofes més un estribillo cantat entre cada vers.

En general, es creu que les baladas faroesas, com en atres parts d'Europa, varen començar a ser compostes en l'Edat Mija, pero encara que es tenen escritures medievals faroesas, l'orige de les balades medievals és obscur. Els temes tractats per les balades de les Illes Faroe són molt diversos, incloent relats heròics en el passat distant, política contemporànea, i contes còmics. La capa més arcaica, són els relats heròics. Es pensava que estos derivaven independentment de les narracions orals de l'época vikinga, i açò pot ser cert per a algunes, pero s'ha demostrat recentment que deriven directament de les sagues islandeses escrites. Els orígens de les balades faroesas, en eixe moment, sembla trobara entre el XIV (quan les sagues islandeses tendien a estar compostes) i el XVII (quan el contacte en Islàndia va disminuir).^[1]

Les balades de l'Illa Feroe varen començar a ser arreplegades per Jens Christian Svabo en 1781–1782, encara que la colecció de Svabo no va ser publicada durant la seua vida; el successor més prominent de Svabo va ser Venceslaus Ulricus Hammershaimb. Els historiadors danesos Svend Grundtvig i Jørgen Bloch varen començar el procés d'una edició estàndar completa de balades, que finalment va donar lloc a Føroya kvæði/Corpus carminum Færoensium, publicat entre 1941 i 2003.^[2] Les balades varen prendre un paper important per al desenroll de la consciència nacional de les Illes Feroe i la promoció de l'alfabetisació en les Illes Feore en el XIX i XX.

Entre els kvæði més famosos està Ormurin langi, escrit per Jens Christian Djurhuus. En l'actualitat, alguns han segut versionados per la banda feroesa de folk metal Týr.

Islàndia

Kvæði també significa vers en islandés, i a voltes és utilisat per a designar una estrofa.

Referències

↑ For a general introduction, see Michael Chesnutt, 'Aspects of the Faroese Traditional Ballad in the Nineteenth Century', in The Stockholm Ballad Conference 1991: Proceedings of the 21st International Ballad Conference, August 19-22, 1991, ed. By Bengt R. Jonsson, Skrifter utgivna av Svenskt Visarkiv, 12 (Stockholm: Svenskt Visarkiv, 1992), pp. 247-59 (also published as Arv: Scandinavian Yearbook of Folklore, 48 (1992)). For dating, see Michael Chesnutt, 'Bevussrímur and Bevusar tættir: A Case Study of Icelandic Influence on Faroese Balladry', Opuscula, 12 (=Bibliotheca Arnamagnæana, 44) (2005), 399-437 (pp. 408-9).
↑ Føroya kvæði = Corpus carminum Færoensium, Sv. Grundtvig and others ed. (Universitets-jubilæets danske samfunds skriftserie, 324, 332, 339, 341, 344, 347, 357, 368, 406, 420, 427, 438, 540, 559), 7 vols, Munksgaard: Copenhagen, 1941–2003.

Este artícul conté una traducció derivada de «Kvæði» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] For a general introduction, see Michael Chesnutt, 'Aspects of the Faroese Traditional Ballad in the Nineteenth Century', in The Stockholm Ballad Conference 1991: Proceedings of the 21st International Ballad Conference, August 19-22, 1991, ed. By Bengt R. Jonsson, Skrifter utgivna av Svenskt Visarkiv, 12 (Stockholm: Svenskt Visarkiv, 1992), pp. 247-59 (also published as Arv: Scandinavian Yearbook of Folklore, 48 (1992)). For dating, see Michael Chesnutt, 'Bevussrímur and Bevusar tættir: A Case Study of Icelandic Influence on Faroese Balladry', Opuscula, 12 (=Bibliotheca Arnamagnæana, 44) (2005), 399-437 (pp. 408-9).

[2] Føroya kvæði = Corpus carminum Færoensium, Sv. Grundtvig and others ed. (Universitets-jubilæets danske samfunds skriftserie, 324, 332, 339, 341, 344, 347, 357, 368, 406, 420, 427, 438, 540, 559), 7 vols, Munksgaard: Copenhagen, 1941–2003.

[1]

[2]